Aquesta setmana se celebra la XXIXa edició del Festival de Terror de Molins Rei. El teatre de la Joventut Catòlica acollirà quatre dies d’intriga, angoixa i horror, on els actes més esperats són el concurs de curtmetratges i les dotze hores de cinema. Aquest any, el gènere de les road movies juntament amb la presència de l’actriu canadenca Deborah Kara Hunger seran les protagonistes d’una marató que va començar a celebrar-se a principis de la dècada dels anys setanta.
La primera edició data de l’any 1973. La idea va sorgir des del Cineclub de Molins de Rei com una manera de recaptar diners per l’associació. A alguns dels membres, com en Pere Vila o en Joan Domènech, se’ls va ocórrer organitzar una marató de cinema, com una activitat atraient per la vila i que assegurés la continuïtat de l’entitat. A continuació, van haver de preguntar-se sobre en quin gènere es basaria la mostra, el terror en va ser la resposta. Per Joan Domènech, del Cineclub Hal2002, el gènere és «l’únic en què ets capaç d’estar aferrissat durant hores a la butaca sense adormir-te».
Sense saber-ho la primera mostra ininterrompuda de cinema de terror es va convertir en la pionera de les maratons que se celebren a Espanya. Al llarg dels anys, el festival de cinema de Terror s’ha anat consolidant per tot l’Estat. Joan Domènech comenta que inconscientment van crear una fórmula cinematogràfica que no existia, «després amb els anys ens vam donar compte del que havíem fet i així ens ho feien saber arreu”.
Durant els anys setanta, des dels Estats Units, naixien uns nous corrents al voltant del gènere del terror amb pel·lícules com El exorcista (1973) o La matanza de Texas (1974). Al festival dels anys 70 es va voler mostrar aquests nous models de cinema independent de terror, juntament amb pel·lícules espanyoles de sèrie B. A nivell nacional, un dels films de la primera marató va ser Pánico en el Transiberiano (1972) de Eugenio Martín, protagonitzada per l’actor britànic Christopher Lee i basada en una sèrie d’esdeveniments que succeeixen al famós tren que recorre el continent asiàtic.
Del panorama internacional, es van projectar El Otro (1972) de Robert Mulligan, basada en la novel·la de Tom Tyron, i el primer llargmetratge del director de Pesadilla en Elm Street, Wes Craven titulat La última casa a la izquierda (1972).
Trailer en anglès de la pel·lícula «La última casa a la izquierda»
L’embranzida de les dotze hores va tenir molt bona acollida a la vila, però a finals dels anys vuitanta va anar perdent força fins que a principis dels anys noranta va deixar d’organitzar-se. L’any 2000 es va reprendre la marató cinèfila coincidint amb la nova era digitals i dels nous formats cinematogràfics que se’n derivaven. L’any següent juntament amb la marató de pel·lícules es va organitzar un concurs de curtmetratges de terror i Gore. Amb aquesta segona etapa, el festival s’ha anat engrandint amb xerrades, concursos de microrrelats i exposicions sobre el gènere.
Darrerament s’ha polemitzat sobre si l’aforament de la Joventut Catòlica – amb 400 localitats aproximadament – s’havia quedat petit. Des de l’organització del festival argumenten que s’ha d’optar per una mostra que “creixi en qualitat i no pas en quantitat”.
