L’Atlètic Incresa deixa escapar la victòria a casa contra el Pallejà. L’equip s’ha tancat en defensa l’última mitja hora de partit i ho ha pagat car. D’aquesta manera l’Incresa queda tercera i el Pallejà segon.
Partit gran a la hora dels grans partits de territorial. El Municipal Ricard Ginebreda amb més d’un centenar de persones diumenge a les 12 del migdia. L’Atlètic Incresa rebia al segon classificat, el Pallejà, empatat a punts amb a la classificació. Ha estat un d’aquells partits on s’ha vist més tensió que no pas joc. Empentes i rodolons, faltes i mirades que maten entre els jugadors.
En aquest context, es pot pensar que el Pallejà es podria veure amb una mica d’avantatge donada la joventut de l’Incresa. La primera part ha trencat el tòpic, els del Barri del Canal superaven en joc als visitants. Algunes decisions del col·legiat força dubtoses han impedit que els molinencs marxessin en avantatge al descans. El mig del camp format per Jona Nuñez, el capità Isma i Toni Muñoz ha marcat el ritme del partit en els primers 45 minuts.
L’inici de la segona part ha recompensat l’esforç previ. Sortir dels vestidors i Gerard ha fet l’1 a 0. A partir d’aquest moment la superioritat de l’Atlètic Incresa s’ha anat desdibuixant poc a poc. El Pallejà, amb més força, s’ha anat fent amb el control del partit sense fer un joc gaire fluid. Quan faltava mitja hora un altre actor s’ha sumat a l’escena. El vent ha començat a bufar amb força a favor de l’equip visitant. Cada vegada que Ivan Coma treia de porta la pilota es frenava brutalment. Això ha afavorit molt al Pallejà. Els visitants, amb pilotes llargues, han tingut a l’Incresa tancada al seu camp. Semblava que els locals es trobessin còmodes en la situació tot i jugar amb foc. Dos o tres ocasions als minuts finals ho avançaven. Quan faltava un sospir per acabar el partit, una jugada estranya dins de l’àrea ha acabat amb una pena màxima a favor del Pallejà.
Els molinencs s’han quedat amb un pas de nassos. És cert que el Pallejà no ha fet mèrit per emportar-se els tres punts del Ricard Ginebreda però l’empat ha fet justícia. Màxima igualtat, aquesta lliga promet emocions fortes.
si