Alumnes, professors, exalumnes, pares i mares van celebrar el 40è aniversari de l’institut Lluís de Requesens en una festa al pati del centre. Exposicions, actuacions musicals i molts records a flor de pell van ser els protagonistes de l’aniversari d’un centre que espera la construcció del nou edifici.
L’institut Lluís de Requesens va obrir les seves portes al setembre de 1971, en resposta a les demandes de les famílies que demanaven que els seus fills tinguessin accés a l’ensenyament superior i optaven per un model educatiu públic, gratuït, desvinculat dels ordres religiosos i amb coeducació de nois i noies a les aules. Des de llavors, han estat milers els molinencs que s’han format i han crescut entre les parets del Lluís de Requesens.
Molts d’ells no es van voler perdre la festa del 40è aniversari, que es va celebrar el passat 10 de maig al pati de l’institut un cop finalitzades les classes. Hi van assistir tant alumnes actuals com exalumnes i pares i mares, acompanyats de professors. Tots plegats van voler recordar el lloc on van passar alguns dels seus anys de joventut. Entre els exalumnes que hi havia a l’acte es va poder veure a l’actriu Estel Solé, el diputat socialista, José Zaragoza, i l’actor de doblatge, Lluís Posada.
Música i exposicions
L’acte de celebració va ser presentat per l’exalumna Virgínia Olveira i va comptar amb les actuacions musicals d’alguns alumnes de l’institut en col·laboració amb les escoles de música del Papiol i Molins de Rei. Després de diverses actuacions musicals, el professor Lluís Nadal va tancar l’acte de celebració amb una mostra d’experiments científics.
Els assistents a l’acte de celebració també van poder passejar per les exposicions que s’han instal·lat als passadissos del centre coincidint amb l’aniversari. Hi ha pintures de Sento Masià, exprofessor de l’institut, objectes dels anys 70 i un eix històric amb fotografies des de fa 40 anys fins ara. Des de la inauguració de l’institut, quan Franco encara estava viu fins a les retallades de drets bàsics dutes a terme pel govern actual. És la última imatge al repàs històric fet pels alumnes que fa poc van demostrar la seva consciència social fent una tancada en defensa de l’escola pública.
Nou institut a l’horitzó
L’alcalde, Xavi Paz, va aprofitar la seva presència a l’acte per convidar a alumnes i professors a lluitar per aconseguir que les retallades no acabin amb el model d’educació pública actual. «La crisi no pot ser una excusa», va apuntar Paz, que també es va comprometre a intentar que el 45è aniversari, d’aquí a cinc anys, es pugui celebrar ja al nou edifici. De moment, les obres haurien de començar aquest però s’han quedat fora dels plans del govern català després de que CiU i PP rebutgessin les esmenes presentades per PSC, ICV i ERC als pressupostos de la Generalitat. L’alcalde va aprofitar la presència de l’inspector d’Ensenyament de la Generalitat per fer la reclamació de poder comptar amb les noves instal·lacions en un futur proper.
jo sóc ex-alumne, i ningú em va avisar …
A mi tampoc Marta, Totalment d'acord amb tu !! Visca la organitzacio i la planificacio. !! ;(
Hola Marta, jo tambe soc ex-alumne, i aixo es a titol de queixa total, jo vaig anar-hi uns quants anys, ara ja en fa mes de 30, i estic igual que tu, ningu m'ha dit que es celebres aquest 40e aniversari. No deixa de sorpendrem sempre asebentar-me de coses aixi pels mitjans de comunicacio sempre quant ja han pasat.
No se si es un encert dels mitjans en no deixar-.se mai res o a l'hora una maxima deixadesa per part dels organitzadors, per una pobre o nula publicitat del esdeveniment ens els entorns apropiats, del que n'estic segur alguns dels tants companys que tinc que hi habien anat com jo, i amb els que encara mantinc contacte, que cap d'ells me n'ha parlat ni en sabia res. Crec que ens mereixiem un mailing com a minim. O un boca-orella una mica eficient.
Per rematar el comentari dir que em fa certa gracia i pena a l'hora saber que hi habia gent a la celebracio fins i tot al escenari que encara no habia nascut quant van inagurar el centre, i contrariament tanta d'altra habent-hi anat no han sabut ni que es feia la celebracio. Ironic no ?
Una salutacio i visca la organitzacio !
Tens raó, tot i que es van penjar cartells pel poble.