Mor als 66 anys un dels impulsors més destacats de la cultura sardanística i les havaneres de Molins de Rei. Josep Maria Roglan va ser un compositor incansable i no es va aturar ni un moment en la seva lluita per difondre la cançó popular catalana.
I el dia que arribi a port
carregat de proa a popa
vela inflada i remant fort
tot el poble farà tropa
pregonant la meva sort.Tothom dirà: Déu n´hi do!
tanta pesca no s´explica!
tres unces del peix millor
amb una barca tant xica
com l´esclop d´un pescador.
Així acabava la lletra d’una de les composicions més conegudes de Josep Maria Roglan (Molins de Rei, 27/11/1946 – 08/12/2012) La Barca Xica, en la qual va aportar la música, com en tantes altres cançons. Ara que ja ha arribat a l’últim port de la vida, la mort, es pot dir que Déu n’hi do tot el que ha «pescat» per fomentar la cultura popular catalana des del món de la cançó popular.
Fuster de professió, el molinenc sempre va estar acompanyat de les cobles, les sardanes i les havaneres. Des de ben petit, sempre vinculat a l’Agrupació Folklòrica, les gaudia pels carrers de la vila. Va ser un músic que va despertar madur ja que fins als 26 anys no es va poder dedicar a estudiar aquest art de la mà dels mestres Estela Serra i Miquel Pongiluppi. «Ser músic als anys 50 estava mal vist» reconeixia Roglan en un reportatge publicat per la revista El Llaç. Però, tot i començar tard, repassar la seva vida és repassar la vida d’un lluitador incansable pel foment d’aquests gèneres musicals.
Compositor de més de 40 sardanes com Perseverança o Molins de Rei, Ciutat Gegantera i altres tantes havaneres, Roglan va dirigir la desapareguda Coral de l’Agrupació Folklòrica de Molins de Rei com també el grup d’havaneres Els Llobarros del Llobregat. El 1992 va ser un dels fundadors del grup, també d’havaneres, Els Pirates, del qual va marxar l’any 1996. L’any 2001 va ser l’ànima de la fundació del grup Morralla, amb diversos components de Molins de Rei i del Baix Llobregat. De fet, Morralla va comptar amb les seves actuacions fins fa uns mesos malgrat que el càncer de pulmó ja estava vigent en el dia a dia del molinenc.
Es pot parlar, doncs, d’una vida dedicada al foment de la cultura popular catalana portant el nom de Molins de Rei arreu del país i més enllà. Durant la seva vida, va rebre diversos premis arran d’aquesta faceta. Les seves cançons el mantindran, per sempre més, ben viu en el cor de l’art català. El dilluns 10 de desembre de 2012 a les 12 del migdia, tindrà lloc la cerimònia de comiat a la parròquia de Sant Miquel de Molins de Rei.
El meu condol a la seva família i amics.
Descansi en pau.