CE Molins de Rei 26-24 Sant Fost. El sènior masculí d’handbol aconsegueix una victòria vital contra un rival directe per la permanència. La reestructuració de les categories de la Federació Catalana farà més difícil l’objectiu dels molinencs.
Una vegada més, i sembla que ja és tradició, les males pràctiques de les diferents federacions tornen a perjudicar a l’handbol de Molins de Rei. Si durant els últims anys les perjudicades han estat les noies, privades d’un ascens lluitat i guanyat a la pista per un sistema de competició completament inassumible en temps de crisi, aquesta vegada el perjudicat és l’equip masculí. La temporada passada la Federació Catalana d’Handbol va permetre que diferents equips formessin part de la competició malgrat fer l’inscripció fora de termini. Llavors algunes entitats es van queixar de la situació i la «solució» federativa va ser que ningú baixés de categoria.
Ara, un any després, han el·laborat una reestructuració de les categories que fa que baixin el doble d’equips del que és habitual. 5 o 6 equips perdran la categoria en un grup d’11 equips. Si l’any passat el sènior masculí va aconseguir una salvació irreal a la pràctica pels seus propis mèrits, aquest any es veuen obligats a fer un esforç per sobre de les seves possibilitats i, tot i quedar en una posició teòricament còmode a la taula, poden baixar. Així cuiden l’handbol.
[pullquote]La meitat d’equips perdran la categoria enguany[/pullquote]
Amb aquest context afrontava el sènior masculí del CE Molins de Rei, setè a la taula, un partit vital contra el Sant Fost, vuitè. Perdre era tenir la permanència molt lluny i guanyar significava seguir viu en un camí sinuós cap a la salvació. Com no podia ser d’una altra manera donada l’èpica de la situació el partit va començar molt igualat. Es veien les cares dos equips amb estils ben diferenciats. El Molins és un equip que juga amb el vertigen. Descaradament jove, vola al contraatac de manera esvelta sempre que pot. No li agraden els atacs estàtics ni el joc físic. A l’altra banda el Sant Fost, amb alguns jugadors que per edat, de forma literal, podrien ser els pares dels molinencs. Alts, forts, amb una defensa gairebé sempre plana i amb l’experiència suficient per saber portar les situacions de partit cap a on volien.
Va ser el CE Molins de Rei qui va donar el primer cop potent en aquest combat de boxa per seguir vius a la categoria. I ho va fer d’una de les maneres que més mal fan psicològicament, a través del porter. Marc Vila va aconseguir un 70% d’aturades durant la primera part – després el percentatge va baixar una mica a la segona – donant un bon avantatge al seu equip. Els seus reflexes de gat van servir per agafar diferències de 6 gols en alguns moments del primer acte. Acompanyant la gran tarda del porter estava la casta de Guillem Prats i Bernat Anducas, suportant patacades en cada jugada a base de força de voluntat. On no arriba l’alçada o les condicions físiques arriben els, permetin l’expressió, «collons». Amb un 13 a 9 i tot obert s’arribava a la mitja part.
A la segona calia jugar amb el cap fred, controlant els nervis i el ritme del partit. Però el Molins va seguir a la seva i Pau Rebollo va agafar el seu rifle i l’atac molinenc no va entendre ni de ritmes, ni de tempos, ni va tenir cap. Va ser un frenesí de llançaments de llarga distància per agafar rendes superiors als sis gols. Una gran farra que va tenir una bona ressaca en forma de desconnexió molinenca. El partit va passar sota control del Sant Fost que va reduir la diferència a només un gol quan quedaven menys de dos minuts de joc. I, llavors…
I llavors aquells que no tenen experiència van tenir la sang freda. Pol Ibañez va fer ús de la seva agilitat per fer dos gols consecutius després de dos meravelloses fintes. Diuen que les cintures del rivals encara són al Poliesportiu Municipal. Marc Vila va culminar la seva gran actuació a la porteria i dos punts més per al CE Molins de Rei. Dos punts que donen vida, malgrat les injustícies.
Viu Molins de Rei et va explicar el partit en directe a través de Twitter
