CE Molins de Rei 50-49 Esparraguera. Les molinenques superen a les terceres i depenen d’elles mateixes per pujar a Primera Catalana. L’encert en els moments clau va fer possible una victòria agònica que pot marcar el que queda de temporada.
El partit més important de la temporada. Així ho definia el mateix cos tècnic del sènior femení de bàsquet del Club Esportiu Molins de Rei durant la prèvia. Les molinenques, segones en plaça d’ascens directe a Primera Catalana, fita que mai ha aconseguit el bàsquet femení de la vila, rebien a l’Esparraguera, terceres, en zona de promoció. El Poliesportiu Municipal estava espectacular. Vestit de diumenge, ple d’aficionats i jugadores de les categories inferiors. Era una tarda especial, i això és copsava en l’ambient previ.
Amb especial concentració va sortir el CE Molins de Rei, que es va menjar a l’Esparraguera durant els primers minuts. Les locals van sortir al 100% de les seves possibilitats mentre que les visitants semblaven espantades, tímides en atac i poc solvents en defensa. Això va significar un primer parcial 16 a 2 en els primers quatre minuts i el tècnic de l’Esparraguera ho va intentar aturar amb un temps mort. El Molins jugava com si no hi hagués demà, conscient que era una oportunitat única. Les visitants van espavilar, sobretot en defensa, i el resultat al final del primer quart va ser de 19 a 7.
En el segon període, un cop superat l’ensurt de l’inici, l’Esparraguera es va despertar, mostrant el seu millor joc sobre el Poliesportiu Municipal. Ràpidament, van retallar la diferència i en sis minuts van empatar el partit (23 a 23), per després posar-se per davant. Ho van fer a base de qualitat individual en el seu atac. La base, Provins, va fer una demostració de qualitat, dirigint bé al seu equip i destacant també en l’anotació. En defensa, l’Esparraguera aprofitava la manca de precisió molinenca, amb masses errades en la passada en aquest tram de partit. No li sortia res al Molins en atac, i les visitants ho van aprofitar. Es va arribar a la mitja part amb empat, 30 a 30, i tot per decidir.
A la represa el partit es va tornar més espès. Els dos equips es veien travats, sense poder desenvolupar el seu millor joc. Perdia el bàsquet en la seva vessant més artística però guanyava en emoció, ja que el resultat de la situació va ser que a base d’errades per part dels dos equips tot estava igualat. Les defenses superaven als atacs constantment i només es veien punts a base de tirs lliures. En aquestes situacions normalment guanya qui aconsegueix tenir el cap més fred i el Molins va encarar l’últim període dos punts per sota. Situació delicada.
I el partit va continuar pel mateix camí en l’últim període. Problemes terribles dels dos equips per anotar. Cada punt era d’or. Rubio va començar a trepitjar la zona amb seguretat, aconseguint cistelles i obrint joc cap a les seves companyes i, a partir d’aquí i d’un gran tap de la molinenca en defensa, el CE Molins de Rei va fer-se amb una avantatge de dos a mitjans del quart. Però no va poder escapar-se, tocava patir fins al final. Els tirs lliures i els petits detalls definirien el partit. Un gran ganxo de Chillida va posar la diferència en tres punts a favor del Molins a manca de poc més d’un minut. La pressió era per a l’Esparraguera. Més endavant, dos tirs lliures van rebaixar la diferència a només dos punts i una polèmica jugada – amb possible falta sobre el Molins – va donar-li l’última possessió a l’equip visitant a manca de 26 segons.
Moment crucial. I si una cosa ha fet bé el Molins durant la temporada és defensar, com a bloc, intimidant quan cal i rapides de braços en tot moment. I ho van fer en el moment clau, potser de la temporada, per recuperar la possessió, a manca de sis segons. Garcia va provocar una falta però va fallar els dos tirs lliures i el resultat era que, a manca de 9 centèsimes, l’Esparraguera va gaudir de l’última possessió. No va donar temps a res i el Molins es va fer amb la victòria. 50 a 49 en un final agònic.
Patiment descomunal al Poliesportiu Municipal. Una de les victòries més igualades de la temporada en el partit de l’any. Un nou capítol del que pot arribar a ser una temporada per a la història amb el femení del CE Molins de Rei a Primera Catalana per primera vegada. Èpic i Difícil, inoblidable partit al Poliesportiu Municipal. Amb una victòria de marge sobre la zona de promoció, el femení de bàsquet depèn d’ell mateix aconseguir l’ascens a Primera Catalana. No valen errades, ja que el bàsquet average amb l’Esparraguera està perdut, i en cas d’empat passarien a promocionar.
