CE Molins de Rei 49-45 Balaguer. Les de Pere Galimany ja tenen dues victòries de marge per accedir a les fases d’ascens a Primera Catalana.
La visita del Balaguer al Poliesportiu Municipal es presentava especialment important. Després de la derrota de dissabte de l’Esparreguera, el sènior femení de bàsquet del Club Esportiu Molins de Rei tenia l’oportunitat de posar dues victòries de diferència sobre el seu rival directe en la lluita per les fases d’ascens a Primera Catalana.
L’equip de Pere Galimany es va atascar durant els primers minuts de partit, sobretot en atac. Costava molt trobar posicions de llançament i, quan es trobaven, el percentatge d’encert era molt fluix. Per part visitant algunes accions individuals catapultaven al seu equip a aconseguir un primer parcial de 4 a 7. Però abans d’arribar al final del primer acte les molinenques es van ficar les piles, i amb l’encert més enllà de la línia de tres van capgirar el marcador. Es va arribar al final del primer període amb un 16 a 14 que confirmava una cosa que tothom intuïa, superar al Balaguer no seria pas fàcil.
Galimany va utilitzar el fons d’armari al principi del segon període, premiant amb minuts a les seves jugadores i a la vegada conscient que físicament eren un equip superior. El Balaguer es va presentar al Poliesportiu Municipal amb 5 recanvis i estar fresc al final del partit podia ser un factor decisiu. Li costava anotar al Molins, però també al Balaguer, i es van veure pocs punts en la primera meitat del període. El partit es va reanimar una mica abans d’arribar a la mitja part. Algunes de les individualitats del Balaguer van començar a brillar mentre que els Molins seguia fent canvis constantment intentant desgastar al contrari psicològicament.
L’inici del segon període va seguir marcat per la igualtat entre ambdós equips. La qualitat individual seguia fent mal a les molinenques que veien com era impossible trencar el matx. Les errades en algunes cistelles còmodes tampoc ajudaven. La bona noticia era que el Molins seguia amb un bon nivell defensiu, cosa que feia impossible una escapada visitant. A falta de poc més de dos minuts, després d’un temps mort local, el CE Molins va començar a pressionar a tota la pista davant la segona unitat del Balaguer, més fluixa. Va donar-li resultat l’estratègia a les molinenques, que van impossibilitar l’atac local. Només faltava trobar la inspiració en atac en un matx amb una anotació força baixa, assignatura que va quedar pendent per l’últim període.
Començava el quart amb desavantatge de tres del Molins i certs problemes en atac. Aquests es van començar a solucionar a partir de dos triples seguits que donaven avantatge al Molins encara que va ser incapaç de trencar el partit. Les errades en atac i algunes pèrdues de pilota no forçades van penalitzar.
Quedaven poc més de 40 segons quan una pèrdua de pilota va donar-li avantatge de només un punt al Balaguer (43-44). Pere Galimany va treure la pissarra i va demanar temps mort. El resultat: un dos més un de Cristina Pagès que li va donar avantatge de dos al Molins a falta de 35 segons. Va ser la defensa, un cop més, la que va decidir el partit. Les de Pere Galimany van tenir la calma suficient per emportar-se el matx. Primer Cristina Garcia i després Pagès van anotar tirs lliures per fer-se amb la victòria. Victòria patida, però victòria. Un equip que aspira a fases ha de saber guanyar, també, en aquells partits o no s’està brillant.
