La insatisfactòria temporada del conjunt entrenat per Joan Garcia s’ha d’analitzar tenint en compte molts factors, en diferents graus d’importància, que han condicionat el rendiment de l’equip. Aquestes són les deu claus de la temporada dels molinencs:
1) Les baixes: No només fa referència a les lesions, sinó a les faltes d’assistència als entrenaments o als partits per culpa dels estudis o horaris poc flexibles a la feina. La mala situació econòmica del país també perjudica al futbol territorial.
2) Poca seguretat a casa: Els mals resultats al Municipal Josep Raich han influït en la poca assistència d’aficionats als partits. Els seguidors han perdut les ganes de desplaçar-se al camp els caps de setmana i és un bon repte pel club millorar aquest aspecte.
3) Els minuts finals: Els partits que abans es complicaven però al final sortien endavant aquesta temporada han acabat la majoria en derrota o deixant escapar importants victòries.
4) La falta d’alicients competitius: A meitat de temporada, pràcticament, l’equip ja no podia lluitar ni per promocionar i ja estava en vies de salvar-se matemàticament. La manca d’alicients ha dificultat la motivació dels jugadors en l’últim terç de campionat.
[pullquote]Joan Garcia s’ha mostrat segur amb el 4-3-3 tota la temporada, amb alguns retocs tàctics, però sense canviar la idea que els diferencia[/pullquote]
5) Efectivitat golejadora: Els dos màxims golejadors de l’equip, Agudo amb 26 i Capella amb 23, han donat molts punts a l’equip als camps més difícils. Però la excessiva dependència d’ells els pot perjudicar, perquè quan no apareixen l’equip es ressent.
6) L’ajuda del planter: Durant tota la temporada els jugadors del juvenil han anat debutant i fent un cop de mà al primer equip, cosa que sempre ha estat una de les intencions de Garcia. Omar Córdoba o Christian Dalmau es van guanyar la confiança del míster en varies bones actuacions i aquest els hi va retornar en forma de minuts.
7) La defensa: És la línia que més pateix. El seu joc atrevit obliga a arriscar i sotmetre a la defensa a estar sempre en màxima concentració. La sortida de pilota des de darrera és bona però s’encaixen gols amb massa facilitat.
8) Plantilla curta: Les baixes comentades al principi han derivat a problemes en les convocatòries on pocs jugadors podien assistir. Tenir un bon fons d’armari garanteix frescor als minuts finals.
9) La persistència d’una idea: Joan Garcia no ha modificat la seva ideologia del futbol encara que els resultats no acompanyessin sempre. L’entrenador molinenc s’ha mostrat segur amb els ideals de la plantilla, el projecte requereix paciència i ell la té.
10)Factor Capella: Sense fer una de les seves millors temporades en quant a números personals (ha igualat el nombre de gols de la passada temporada, 23), ell sempre apareix. En els partits importants, com el derbi a la primera volta fent dos gols, dóna els tres punts al seu equip. La seva societat amb Agudo i amb les possibles arribades de la temporada vinent són el malson dels defenses de la categoria.
Falta ambició senyors, no podem permetre que una vila com la nostra tingui l’equip a la penúltima categoria del futbol català. No es una cosa d’ara, ja ve d’anys aixo… Només cal mirar primera i segona catalana per veure els equips de barriada i equipets de poble… Les coses ja fa anys que no es fan be, el Papiol ha quedat per davant amb forces punts mes…a veure si espavilem senyors!!