CE Molins de Rei 21-21 Sant Fost. El masculí d’handbol es deixa empatar a l’últim segon de partit. Els molinencs mostren un gran nivell a la contra en el primer partit de la temporada però encara tenen molt camí per recórrer en defensa i en la varietat de jugades ofensives.
Començava la temporada per al masculí d’handbol del CE Molins de Rei després d’una pretemporada complicada on l’entrenador, Pere Arbona, va fer una moltes proves però no sempre amb els resultats desitjats. Com l’any passat, els molinencs són un equip jove i una mica faltat de metres, tot i que alguna incorporació ha fet millorar al conjunt en aquest aspecte.
Els primers compassos del matx contra el Sant Fost van ser de tanteig, de prova, on els dos conjunts buscaven bones sensacions a la pista. Cap dels dos va poder fer-se amb el control del partit tot i que els visitants portaven l’iniciativa. El Molins és un gran equip quan té metres per còrrer i pateix en defensa, en part per la manca d’alçada, quan toca defensar els llançaments exteriors. Bona part de l’èxit o el fracàs de la temporada passarà per la capacitat de saber buscar els contraatacs.
Arbona va veure ràpidament la situació i va enviar a Aleix Anducas, un dels jugadors més experts, a cobrir individualment a un dels jugadors rivals amb més capacitat per llançar des de fora. El resultat de tot plegat va ser una primera part amb moltes imprecisions per part dels dos equips que mostraven una força similar (10-11).
Al sortir dels vestidors el Molins va començar amb més concentració i això el va permetre agafar un petit avantatge a l’electrònic. A base de còrrer van foradar la porteria visitant amb certa facilitat. Però per trencar el partit també calia fer un esforç extra en defensa i qui el va fer va ser el Sant Fost, esforçant-se per replegar-se amb més rapidesa i minvant les pèrdues de pilota. Els últims 10 minuts van arribar amb un 18 a 18 a l’electrònic. Igualtat.
A les acaballes del partit els nervis van jugar el seu paper i qui els va gestionar millor, en un principi, va ser el Molins. Addictes a la velocitat, els molinencs corrien i corrien a la contra per aconseguir una diferència de 3 que els donava expectatives clares de victòria.
Però el vertigen que els havia acompanyat tot el partit va esfumar-se just al final, en un intent de ser conservador, quan no saben. Això va donar-li ales al Sant Fost que, en els últims 5 segons, va aconseguir empatar a 21 amb un gran gol. El Poliesportiu Municipal es va quedar glaçat. Es perdia un punt. Les sensacions que deixava l’equip, però, no eren pas dolentes.
