UE Torrelles 2-4 Molins de Rei CF. El Municipal de Can Roig de Torrelles de Llobregat no és el Reyno de Navarra, però sí és un dels camps més complicats per visitar i el Molins surt victoriós del desplaçament.
Una multitudinària expedició molinenca que s’havia engrescat per veure jugar al Molins creuava el Llobregat per visitar la petita localitat de Torrelles. Un desplaçament còmode per l’aficionat però perillós pels rivals d’un equip complicat sobretot a casa. Amb unes dimensions més reduïdes que els terrenys habituals, i una afició que es fa escoltar -tot i que millor si no escoltem els desmesurats i injustificats comentaris que se senten, igual que al Municipal Can Roig, a tots els camps de futbol- el camp del Torrelles presumeix de crear aprensió als forasters.
Però quan comença a rodar la pilota tots els afers externs queden en un segon pla, i el protagonisme l’agafen, orgullosos, els jugadors. Abans d’arribar als primers cinc minuts de partit, el pitxitxi de la competició, Àlex Agudo, ja havia posat per davant els seus (0-1). Després d’intentar-ho en varies ocasions, el gol de l’empat va arribar, a través d’una falta directa, per alegria dels seus aficionats i un home gran que venia bufandes de l’equip embogia des del córner (1-1). Encara quedava molta pel·lícula, i molts personatges per aparèixer.
Una de les claus de la victòria és la capacitat de reacció. Després de dos minuts del gol local, Chufo trencava de nou l’empat, al girar-se bé dins de l’àrea i batre el porter (1-2). La primera part va acabar, per fortuna dels molinencs, amb el marcador a favor, tot i no fer un gran joc però sí productiu. Al descans la majoria aprofitaren per entrar al bar a prendre quelcom, un cartell anunciava que teníen «A relaxing cup of café con leche» però, tediosos de la maleïda frase, ens decantem per una cervesa.
A la segona meitat el Molins va mostrar certes millores, tot i començar-la encaixant un gol (2-2). Però, un altre cop, gol reactiu del Molins als pocs minuts (2-3). Gol en pròpia porta després d’un córner picat per un Criado més desaparegut i imprecís que en altres ocasions. Llavors és quan el partit es torna més boig. Més purament territorial. Els jugadors i aficionats torrellencs pressionen, uns amb crits des de la grada, els altres amb una pressió més alta i més agressiva, per treure algun punt. Però la maduresa que comentàvem fa una setmana, també es va fer notar en els minuts finals. Carles Capella va assistir Agudo per sentenciar. El primer marxava, minuts més tard, substituït havent donat 3 assistències. El segon, celebrava un nou doblet mentre donava tres punts més al Molins de Rei CF.
Els locals veien com el seu home de referència a l’atac era expulsat i com les seves aspiracions es consumien en el tram final de partit. A la defensa, en un dels seus millors partits de la temporada, cal destacar el paper del capità Andreu Margarit, corrector al tall i arribant sempre a l’hora. També va destacar en defensa la reincorporació de Christian Agudo, que després d’alguns mesos apartat per una lesió, tornava a tenir minuts en un partit d’alta exigència.
Lectura purament positiva del partit. L’equip guanya i no té dificultats per fer gols, les jugades d’estratègia segueixen donant punts i sembla, i aquesta és la millor notícia, que la millor versió d’aquest Molins encara ha d’arribar. El cap de setmana vinent visitarà el Josep Raich el Sector Montserratina, un conjunt de la part noble de la classificació. Serà diumenge a les 5 de la tarda.
Fitxa tècnica
