L’escola de teatre La Cuquera rep el primer premi de la quarta edició del certamen Millorem Molins, organitzat per la CUP Molins de Rei i valorat en 1.250 euros. El segon premi, de 1.000 euros, se l’emporta el projecte de rehabilitació d’una paret i realització d’un mural per part de l’AE Jaume Vicens Vives.
A Molins de Rei ja és gairebé tradició que els regidors de la CUP destinin part del seu sou com a càrrecs electes al foment d’activitats d’entitats del municipi. I és que ja fa quatre anys que s’organitza el certamen Millorem Molins, al qual enguany s’han destinat 2.250€ provinents de les les retribucions dels quatre regidors que té la formació de l’esquerra independentista al municipi.
El primer premi, d’una quantitat de 1.250€, se l’ha emportat el projecte de l’escola de teatre La Cuquera. L’escola, que ha obert recentment les portes a un local del carrer Major, destinarà aquests diners a recuperar part de la inversió que han fet per la seva posada en marxa i oferir una oferta educativa teatral i un centre de formació cultural. La nova escola d’arts escèniques de Molins de Rei ofereix cursos i formació per a totes les edats especialitzades en pedagogia teatral així com en projectes de teatre social o teatre per a joves.
El segon premi, per valor de 1.000€, ha estat per l’AE Jaume Vicens Vives. El també conegut com a Cau, amb més de 50 anys d’història a Molins de Rei, destinarà aquests ingressos a rehabilitar i pintar un mural en una de les parets de l’espai on realitzen les seves activitats. El projecte, anomenat “Revivim la paret”, és una aposta per l’Aprenentatge i Servei (APS) en l’àmbit socioeducatiu ja que la pintura del mural servirà com a eina divulgativa i per treballar valors d’aprenentatge i servei amb els seus infants i joves, així com amb les famílies i veïns que s’hi impliquin.
La Cuquera ha aconseguit una nota força elevada i clarament s’ha quedat amb el primer premi. En canvi la segona posició ha estat molt disputada i els altres dos projectes que han quedat descartats -el llibre Moviments populars i el projecte Espai de l’Associació Suport– s’han quedat molt a prop de la segona posició.
Enguany s’ha prioritzat l’economia social en els projectes presentats. L’elecció ha estat feta per un jurat independent format per quatre persones vinculades al teixit associatiu del municipi, que ha tingut un 80% d’importància en la nota final dels projectes, i per votació popular a través d’un blog, que ha tingut un pes d’un 20%. 421 persones han participat en aquesta votació popular entre els dies 11 d’octubre i 4 de novembre.
Siendo estos dineros recibidos directamente del presupuesto municipal, cuando a la ciudadanía, en plena crisis, nos siguen fustigando a impuestos, y dado que tienen poco valor para los que no se lo han ganado en su actividad, lo mejor es que los premiados lo devuelvan al Ayuntamiento y los de la CUP, que no crean en las poltronas municipales y en el negocio del vivir de la politica , den ejemplo, y hagan una instancia al Ayuntamiento indicando su renuncia a los sueldos políticos. ¿ En cuanto se van a aumentar los sueldos los regidores en el 2014?
És molt probable que aquest no sigui el millor espai per encetar un debat seriòs, i en profundidat, al voltant del sentit del concurs “Millorem Molins” i la seva ideonitat. Malgrat això, m’agradaria compartir algunes reflexions ja que, segons la meva humil opinió, en el fons de la qüestió roman un tema molt important: la redistribució de certs recursos públics, o part d’aquests, per part de qui els reb. En aquest cas, es tracta d’un partit polític, la CUP, i els recursos formen part de les assignacions que reben els regidors i regidores pel sol fet de ser-ho. Dit això, no crec que, des de l’esquerra que preten ultrapassar la socialdemocràcia, existeixin arguments de pes per oposar-se a una mesura d’aquestes característiques; en un moment de descrèdit general de la classe política, aquelles formacions amb plantejaments veritablement alternatius i rupturistes no han de fer res més que predicar amb l’exemple. Honestedat, austeritat i transparència, per exemple. Evidentment que podrien renunciar completament a les retribucions… Però això es traduiria en una assignació més justa d’aquests recursos? No està ni molt menys clar. Dit això, crec que el tema resideix en preguntar-nos si s’assigna una quantitat justa tenint en compte els ingressos que la CUP reb pel concepte abans esmentat i, a més, si els projectes guanyadors són mereixedors del premi. Ambdues qüestions són, evidentment, opinables.
Per tots dos interrogants són possibles respostes múltiples. Pel que fa a la quantitat hi haurà qui argumentarà que allò fonamental és la intenció, l’acte mateix de renúncia parcial de les retribucions pecuniàries, i que cap altre partit no fa res semblant. A més, el mateix raonament valdria per contestar per qui volgues sabes més en relació al procediment d’elecció dels guanyadors (més enllà dels barems de puntuació que apareixen a les bases). Per exemple: qui forma el jurat? Sota quins criteris s’ha escollit? Es diu que es independent, i ens ho creiem però, tenen relació amb els projectes que es presentaven? Per quina raó no es fan públics els noms dels i de les participants en el jurat?
Per últim, penso que el projecte del Xavi Martí era clarament mereixedor del primer premi. Estem parlant d’un projecte de memòria històrica sobre el moviments socials combatius, i compromesos, de la vila, no és qualsevol cosa. Un projecte, que per les seves pròpies característiques dificilment podria sortir endavant sense una ajuda com aquesta; ja que es tracta d’un tema d’interès local i tirar-ho endavant sense cap recolçament (com seria el cas si, per exemple, sortís com un projecte d’investigació a l’acadèmia) és molt complicat. Per altra banda, la CUP tenia una oportunitat d’or per demostrar amb fets, i no només amb paraules, que no només està al costat dels moviments socials sino que forma part activa dels mateixos. És una llastima que el grau de compromís social i polític dels aspirants no sigui un factor clau a tenir en compte per l’assignació del premi.