L’exdirector del Centre Cívic del Coll – Bruguera recupera els orígens de l’editorial barcelonina en una xerrada a l’Aula d’Extensió Universitària i reivindica el paper de la cultura popular com a eina de transformació social.
L’Aula d’Extensió Universitària continua amb la programació del curs amb una conferència dedicada a la trajectòria i l’impacte cultural de la mítica Editorial Bruguera. La xerrada, celebrada el dijous 29 d’octubre, va anar a càrrec de Xavier Franch, antic director del Centre Cívic del Coll – Bruguera i reconegut per la seva tasca de recuperació de la memòria històrica del barri. Durant la intervenció, Franch va repassar els orígens de l’editorial, fundada el 1910 per Joan Bruguera i Teixidó amb el nom d’El Gato Negro, i la seva evolució fins a convertir-se en un dels grans referents de la historieta popular. El ponent va situar aquesta trajectòria en el context dels barris obrers de Barcelona i va posar en relleu “com la cultura popular impresa pot esdevenir un motor de transformació col·lectiva”.
Un dels eixos centrals de la conferència va ser el paper de l’Editorial Bruguera durant la postguerra i la dictadura franquista. Franch va explicar com els autors de l’anomenada Escola Bruguera, entre els quals hi havia Francisco Ibáñez, Escobar, Vázquez o Víctor Mora, van desenvolupar un humor àcid i costumista que reflectia les dificultats de la vida quotidiana de les classes treballadores. Davant la censura franquista, els dibuixants van recórrer a diferents estratègies per esquivar les prohibicions i introduir elements de crítica social en les seves historietes. Personatges com Carpanta, que representava la fam de la postguerra, o El Capitán Trueno, que defensava la justícia i els més febles, en són alguns exemples. La conferència també va abordar les restriccions que afectaven les representacions de les autoritats, la família i les qüestions morals.
La relació entre l’editorial i el barri del Coll va centrar també una gran part de la trobada. Franch va recordar la vinculació entre la fàbrica i la vida quotidiana del veïnat, amb centenars de famílies que completaven els ingressos domèstics preparant sobres de cromos i una empresa que disposava de serveis socials, menjadors econòmics i activitats esportives i culturals per a la plantilla. En els moments de més bonança, els treballadors van arribar a cobrar fins a 17 pagues anuals. D’aquesta manera, el ponent va recuperar la memòria d’una empresa que, segons va explicar, «va marcar el desenvolupament econòmic i social del barri i va reivindicar el valor de preservar la història de Bruguera com a part del patrimoni cultural i de la memòria obrera de Barcelona».
La lluita pels drets dels dibuixants i el naixement de Coop57
La conferència també va abordar les tensions laborals que van marcar la història de Bruguera, especialment, Franch va destacar «la manca de reconeixement dels drets d’autor dels dibuixants». Aquesta situació va provocar que, el 1957, alguns dels artistes més destacats de l’editorial, com Escobar, Cifré, Conti, Peñarroya i Giner, abandonessin l’empresa per impulsar la revista independent Tío Vivo, amb la voluntat de recuperar el control creatiu i econòmic de la seva feina. Tot i la qualitat de la publicació, les pressions comercials van acabar fent inviable el projecte. Franch també va explicar que la desaparició de l’editorial «va deixar milers de dibuixos originals en una situació de desprotecció», fet que encara avui dificulta que investigadors i familiars dels autors hi puguin accedir.
Un altre dels episodis destacats va ser el tancament definitiu de Bruguera, l’any 1986, després d’una crisi econòmica que havia començat a finals dels setanta. El ponent va recordar la lluita sindical dels darrers treballadors per aconseguir les indemnitzacions i com, a partir dels fons recollits durant aquella mobilització, un grup d’ells va impulsar la cooperativa de crèdit ètic Coop57, que s’ha convertit en un referent de l’economia social i solidària. La trobada va acabar amb una reivindicació compartida entre el ponent i els assistents, la necessitat d’impulsar la creació d’un Museu del Còmic o centre d’interpretació públic a Barcelona que permeti preservar, restaurar i donar a conèixer el patrimoni artístic i humà de l’Editorial Bruguera.
