CFS Molins 99 6-3 CN Sabadell. El futbol sala molinenc fa un partit molt seriós per tornar a guanyar després de la primera derrota en 10 mesos de competició. Els de Jorge Rubio van ofegar al rival gràcies a un gran odre tàctic i una pressió asfixiant. Els detalls de qualitat en atac van acabar resolent el matx.
No començava bé la tarda al poliesportiu de la Sínia quan la mort sobtada d’una bateria deixava sense vídeo i fotografies de qualitat al partit de la jornada de Viu Molins de Rei. La desesperació del cronista es va començar a apaivagar quan el Club Futbol Sala Molins 99 va sortir a la pista amb el seu gran futbol sala, que en una altra ocasió tornarà a ser enregistrat. Els entrenats per Jorge Rubio guanyen els partits perquè tenen la capacitat d’ofegar al rival, de ser més intensos que l’adversari. La seva fam de victòria no s’acaba mai i, aprofitant la inèrcia que portaven de la històrica temporada passada que es va culminar amb l’ascens a Divisió d’Honor, ja porten 18 punts de 21 possibles a la nova categoria. Només una derrota. Impecables.
Va resistir el CN Sabadell al principi del matx. I això que Ivan ja avisava que volia fer mal en atac només començar el partit. Els visitants tancaven bé els espais però el Molins va saber ser pacient, tocant la pilota fins trobar forats i amb un factor que va saber gestionar durant tot el partit: la pressió. Els blaus van marcar la línia defensiva en camp contrari i a l’equip visitant només li quedava una sortida, buscar la pilota llarga. Així va arribar el primer gol, d’una contra que va agafar mal col·locada la defensa molinenca sobre el minut 7 (0-1).
Demostrant personalitat, el CFS Molins 99 va empatar ràpidament aprofitant una bona triangulació que va ser resolta per Àlex Sánchez (1-1). Poc més tard Ivan la enviava al pal després de desfer-se de dos rivals amb una maniobra màgica en la recepció d’esquenes. Ell mateix, que ja tenia el gol entre cella i cella, era l’encarregat de fer el 2 a 1. Li pispava la pilota al tanca rival i, sense posar-se nerviós, superava al porter amb una gambeta per anotar a plaer. Ja estava per davant el Molins i s’arribava a la mitja part.
Començava la segona amb el mateix tret característic en el joc molinenc, la pressió avançada. Això feia que el Sabadell perdés moltes pilotes en la seva creació de joc i, també, que es desgastes psicològicament. En un servei d’out, una jugada d’estratègia va propiciar el 3 a 1, obra d’Àlex Sánchez. Els visitants mai es van recuperar d’aquest gol.
El partit ja pintava molt bé pels molinencs. Ivan agafava l’esfèric, es ballava una samba brasilera amb un seguit de bicicletes i, després de deixar mig marejats als defenses, feia el 4 a 1. Ja no hi havia marxa enrere, els tres punts eren del CFS Molins 99. El Sabadell feia poc després el 4 a 2 però una vegada més Àlex Sánchez – tres gols en una gran actuació – i Sergi deixaven el comptador local en 6.
El tercer gol visitant només ha servit per maquillar l’electrònic en un resultat final, 6 a 3, que reflecteix molt bé el que s’ha vist sobre la pista. Es desconeixen els límits per un equip tant seriós com el Club Futbol Sala Molins 99. Potser l’equip ha perdut gol i ha guanyat defensivament respecte el que es va veure la temporada passada, però el que està clar és que tot i jugar en una categoria superior segueixen sent igual de competitius.
Entrevista a l’entrenador Jorge Rubio
