El grup Súper Gegant, del que forma part el molinenc Miquel Bernis, demostra el seu potencial musical amb un directe molt potent a l’Ateneu Mulei que arrodoneix una nit perfecta d’estrena de la tercera temporada del cicle de concerts Músiques Invisibles.
Ningú diria que el Miquel Bernis que fa poc més d’un any i mig feia el primer concert de Músiques Invisibles a l’antic Ateneu Mulei era el mateix que aquest dijous actuava amb el grup anomenat Súper Gegant. Bernis ha passat de la senzillesa i proximitat d’una guitarra i veu sota el pseudònim de Senyor Cordills a la grandiloqüència i el so treballat i potent d’una banda amb guitarra elèctrica, baix i bateria que no dubta en cridar al micròfon si la cançó ho requereix.
L’home del temps molinenc ficat a artista en el seu temps lliure s’acompanya a Súper Gegant de Claudi Herreros i Marcel Mercadé, tots dos de Reus però residents a Barcelona, on des de fa un temps assagen amb Bernis. L’any passat van penjar els primers temes a internet i finalment han acabat llençant un àlbum que porta per títol Camina i oblida. Aquest també és el títol d’una de les cançons que van oferir al públic assistent al concert a l’Ateneu Mulei i que Viu Molins de Rei ofereix en vídeo.
Agafant el relleu d’Albert Palomar, que havia estat l’encarregat d’estrenar la tercera temporada de Músiques Invisibles minuts abans, el grup de Claudi Herreros, Miquel Bernis i Marcel Mercadé va desplegar la seva millor música sense pràcticament parar. Res a veure amb els ritmes del cantautor que els havia precedit, els Súper Gegant van oferir soroll del bo. Un directe potent, amb cançons molt instrumentals de més de set minuts en alguns casos i una potència musical per sobre de les possibilitats de l’Ateneu Mulei.
Poques interaccions amb el públic i encadenant un tema rere un altre van repassar les cançons del seu àlbum amb el que s’estan presentant arreu de Catalunya i aconseguint un gran èxit de crítica, fent-se un forat en el món de la música indie en català. La veu de Claudi Herreros anava acompanyada de la bateria de Marcel Mercadé i el baix de Miquel Bernis, que es va entregar per complet durant el curt però intens concert. El públic va quedar gratament sorprès, tota una descoberta musical.
