Després de la celebració del desè aniversari del cicle de concerts ContraBaix a Molins de Rei, el seu responsable, Josep Bergadà, analitza el que ha suposat ContraBaix per al municipi. Bergadà destaca la creació d’un públic fidel amb interès per la cultura i posa en valor el paper de la Traska com a part fonamental de l’ambient especial que tenen els seus concerts.
Aquest 2014 fa 15 anys que un grup d’apassionats de la música posava en marxa el cicle de concerts ContraBaix a Sant Feliu de Llobregat. Després de cinc anys a l’Ateneu Santfeliuenc van veure la necessitat d’expandir-se i escampar-se per l’entorn i aquí va entrar en joc Molins de Rei. Diversos músics i gent del món de la cultura barrinaven en aquells moments fer algun cicle estable de concerts a Molins de Rei i al veure l’oportunitat ràpidament es van posar d’acord amb els santfeliuencs, aprofitant de la seva infraestructura, contactes i experiència.
“Abans de ContraBaix, Molins de Rei era un desert musical, només hi havia coses puntuals”, rememora Josep Bergadà, la persona que representa a ContraBaix a Molins de Rei, juntament amb Manel Saumell. Ells aporten el coneixement del poble, la proximitat i els contactes locals, i els responsables de la gestió de ContraBaix a nivell comarcal s’encarreguen de la contractació dels artistes i els tràmits més burocràtics. Des de fa 10 anys, la música a Molins de Rei la posa regularment ContraBaix, amb certa predilecció pel jazz però oberts a diversos estils i amb especial atenció per la cançó d’autor.
Els concerts de ContraBaix comencen al gener coincidint amb la Fira de la Candelera –enguany amb Andrea Motis, Joan Chamorro i Josep Traver– i arriben fins als mesos de maig o juny, en funció de la temporada. Després de l’aturada estiuenca, tornen a organitzar concerts entre octubre i desembre. Els concerts que hi haurà fins l’abril ja han estat anunciats.
Creant públic
En una població de gairebé 25.000 habitants, hauria d’haver-hi almenys mig miler de persones a les que l’agradés la música de qualitat com la que programa ContraBaix. La realitat és més crua i amb prou feines apleguen a un centenar de persones de mitjana en els seus concerts. “A Molins de Rei no hi ha tradició d’anar a un concert, durant aquests anys hem intentat fer un públic on no n’hi havia”, explica Bergadà.
La crisi econòmica tampoc els hi ha posat les coses fàcils i ha obligat als organitzadors dels concerts a introduir alguns canvis a l’hora de programar: “El punt de mira es posa ara en el públic, s’arrisca menys, la gent demanda cares més conegudes i menys propostes experimentals”, diu amb cert punt d’incoformisme Josep Bergadà. El cert és que concerts com el que programen per aquesta Fira de la Candelera, amb Andrea Motis i Joan Chamorro, ajuden a arribar un públic molt més ampli, més enllà dels amants del jazz, però aquests artistes tenen un catxé que tampoc es poden permetre pagar més que un cop a l’any.
Un altre dels handicaps que enumera Bergadà és que “no hi ha cultura de pagar per la cultura, a la gent li agrada anar al concert gratuït d’una festa major, però un concert de pagament s’ho pensa molt més encara que ofereixi preus populars”. Superada aquesta frontera difícil de franquejar, ContraBaix s’ha fet a Molins de Rei amb un públic fidel que ha anat creixent amb el pas del temps igual que ho ha fet el propi cicle.
Aquest públic fidel al cicle ContraBaix respon a un perfil de gent d’entre 30 i 60 anys que en alguns casos és consumidora de cultura a Barcelona i aprofita l’oportunitat de fer-ho prop de casa i en altres directament només assisteix a aquests concerts locals. “Era molt difícil fer cultura en una comarca com el Baix Llobregat, amb una població amb grans dificultats econòmiques en molts casos i acostumada a desplaçar-se a Barcelona per anar al teatre o gaudir d’un concert”, apunta Josep Bergadà, que s’atreveix a considerar la creació d’un públic cultural propi a la comarca com “un servei públic”.
La confiança del públic en el cicle de concerts també es demostra amb els abonaments premium posats en marxa la passada temporada. Consisteixen en la possibilitat de poder assistir als concerts del cicle més enllà de Molins de Rei, també a Sant Feliu de Llobregat. Una quarantena de persones ja utilitzen aquesta modalitat d’entrades, que ofereix preus tant atractius com un abonament per a joves per només 30 euros.
La Traska, la casa de ContraBaix
És inimaginable parlar de ContraBaix sense fer referència a la Traska Truska, el popular restaurant del barri de la Granja que acull els concerts un cop al mes.“Amb la Traska sempre ha estat molt fàcil, que a l’Iñaki [el propietari] li agradi la música ho facilita molt tot”, assegura Bergadà.
A la vegada, la Traska s’ha convertit en un espai mític per artistes i públic. La gent que assisteix a un concert es mostra molt receptiva, atenta i amb un silenci i un respecte per l’artista inaudit. Inimaginable per ser un bar, però el públic demostra el seu interès en escoltar i gaudir de la música. Josep Bergadà afegeix que “és un privilegi per al públic tenir als artistes a dos passes, no com a l’Auditori”.
Els músics també actuen encantats a la Traska. Bergadà, que desvetlla la part més interna de ContraBaix en conversa amb Viu Molins de Rei diu que els artistes que passen per Molins de Rei, “més enllà del concert, s’enrecorden del sopar posterior quefan a la Traska”.
Les 120 persones que permet aplegar l’aforament de la Traska li donen el caliu necessari als concerts, que compten amb una ocupació mitjana del 80%, tot i que a vegades troben a faltar més espai. “A Molins de Rei falta un auditori d’unes 300 persones“, reivindica Bergadà, somiant amb un espai a mig camí entre la intimitat de la Traska i un teatre com la Peni o el Foment. Tot i això, els organitzadors del cicle de concerts posen en valor el suport de l’Ajuntament des del primer dia, ja que sense la seva subvenció ContraBaix no seria possible.
La Gòtica, on es van arribar a fer alguns concerts del cicle Daltabaix, organitzat per ells mateixos, no compleix els requisits necessari d’acústica per gaudir de la bona música. “Si es fa un concert allà més val que sigui d’algú que toca molt fort…”, diu amb un somriure Josep Bergadà, ja que la reverberació que produeix la sala evita que es pugui gaudir d’un concert acústic.
