Olesa 1-2 Molins de Rei CF. Tercera victòria consecutiva d’un Molins de Rei CF que va fer un gran treball defensiu durant tot el partit i va aprofitar l’eficàcia de la societat Capella-Agudo en els moments decisius. L’equip continua immers en la lluita per l’ascens.
Quan s’arriba al tram final de temporada els partits corrents cobren una importància extra, com diu el tòpic que tant s’utilitza a aquestes alçades “cada partit és una final”. I és ben cert, un entrebanc ara passa factura i els molinencs ho sabien i competien amb la pressió que això comporta.
La visita al camp de l’Olesa de Montserrat no és còmode per a cap conjunt de la taula. Un camp no massa llarg però força ample i unes graderies que obliguen a l’aficionat a sentir-se dins del partit. A tots aquests factors cal sumar el fet de que el partit va tenir un ritme brutal, amb una intensitat permanent que impedia als espectadors apartar la mirada de la gespa.
Pel que fa al plantejament tàctic, Joan Garcia va sortir amb un mig del camp format per Manolo Unzueta, Joan Gosa i Joan Torelló, amb la peculiaritat que Manolo estava més endarrerit i Gosa i Torelló jugaven per davant seu. Mentre que normalment el triangle el formen amb dos homes més posicionals i un per davant que quasi juga de mitja punta. Garcia invertia el centre del camp.
El perill que creava el Molins de Rei CF acostumava a venir per les bandes. També els atacs contraris solien arribar per l’extrem però la defensa va fer un partit molt seriós, amb Marc Méndez i Juanjo Fernández de laterals, aquest últim va tornar a ser titular per segona vegada consecutiva. Tot i algunes bones ocasions que van tenir els molinencs, el primer gol el van fer els locals. Una pèrdua a la sortida de pilota va habilitar als rivals per fer una passada i deixar sol al seu atacant, Juan Valle, que va superar de Palol i va obrir la llauna al minut 15 de joc. La resposta del Molins de Rei CF va ser tan immediata com eficaç: una jugada d’Alex Agudo dins l’àrea va acabar amb una bona passada de la mort a Carles Capella, que entrava sol des de darrera i va posar les taules dos minuts després del gol dels locals.
El ritme del partit no va afluixar ni un instant, les ocasions sorgien a les dues àrees i cap dels dos equips va tenir un control real i constant de la pilota durant tot el partit. Els aficionats van aprofitar el quart d’hora de la mitja part per relaxar-se una estona, prendre una cervesa i gaudir de la gran tarda de diumenge assolellada que feia. Els esperaven emocions fortes.
No era difícil pronosticar que al segon temps la intensitat seria menor a causa del sobre esforç físic que estaven fent ambdós equips però no va ser així, el segon temps va ser més accelerat encara. La defensa local concedia pocs espais i els molinencs ho intentaven de totes les maneres possibles encara que el gol es feia esperar. Chivu va entrar en lloc de Chufo, que havia treballat molt, fent mal per la seva banda dreta amb Marc Méndez, que va estar a un gran nivell. També van entrar Iván Sedano i Ian Pérez al tram final de partit per intentar fer un gol que semblava impossible de marcar.
Va acabar arribant. Oleguer va obrir la pilota a Capella i aquest va dibuixar la típica diagonal des de banda dreta però la seva intenció va ser la de picar la pilota per sobre de la defensa i Agudo es va imposar per alt al porter i va fer l’agònic i definitiu gol de la victòria.
Aquests tres punts en un camp tan dur i incòmode com el d’Olesa donen una important dosi de confiança i autoestima a un equip que es troba en una bona ratxa per encarar els últims partits del campionat. La setmana vinent l’Abrera visita el Municipal Josep Raich. Serà el diumenge a les cinc de la tarda.
