La consellera d’Ensenyament de la Generalitat, Irene Rigau, assegura que els alumnes que no van fer les proves de competències bàsiques no podran passar de curs. Estudiants dels dos instituts públics de Molins de Rei es van negar a fer-les en senyal de protesta contra les retallades.
Els alumnes de l’institut Lluís de Requesens van liderar una protesta que va ser contundent: deixar en blanc les proves de competències bàsiques de quart d’ESO per mostrar el seu rebuig a les retallades de la Generalitat de Catalunya. Estudiants del Bernat el Ferrer i de diversos instituts del Prat de Llobregat, Sant Boi i Vallirana -en total es calcula que uns 700 joves- es van sumar a un boicot que va provocar un malestar evident en la consellera Irene Rigau.
Ara, quan tocava presentar els resultats de les proves en qüestió, Rigau va llençar un missatge amenaçador i clar contra els alumnes que es van aixecar contra les competències bàsiques: si no fan les proves, no podran obtenir el graduat d’ESO. Segons Rigau, “no es pot aprovar quart d’ESO i passar de curs sense demostrar que es tenen les competències bàsiques” i assegura que els alumnes no podran passar de curs sense haver passat aquests exàmens.
La consellera d’Ensenyament considera que no són proves opcionals, sinó obligatòries i, per tant, “és un deure de l’alumne participar en les proves i és un dret conèixer quin és el seu estat acadèmic”, ha assegurat Rigau en la roda de premsa de presentació dels resultats de les proves.
Exàmens alternatius
Ensenyament ha enviat una carta amb un informe jurídic que apunta les conseqüències de no fer les proves als dos instituts de Molins de Rei i als altres sis centres de secundària on es van produir situacions similars. Els inspectors del departament seran els que hauran d’analitzar cas per cas quina és l’alternativa que es planteja als alumnes per tal de que puguin superar les mateixes proves o algunes similars que demostrin el seu nivell en les competències bàsiques.
Ensenyament assegura que “fins que no es coneguin les competències d’aquests alumnes”, no podran passar de curs. “Pensaven que perjudicaven a l’Administració però no, es perjudiquen a ells mateixos”, ha clos Rigau. La direcció dels instituts, els alumnes i la inspecció educativa hauran de tractar de trobar una solució que agradi a tots, encara que alguns docents ja han mostrat el seu rebuig a les amenaces de la conselleria i han fet costat als estudiants que van liderar el boicot.
Com a professor de l’Institut Bernat el Ferrer haig de manifestar que aquestes declaracions constitueixen un insult i un menyspreu sense precedents envers la nostra tasca docent. Si la senyora consellera considera que “no es pot aprovar quart d’ESO i passar de curs sense demostrar que es tenen les competències bàsiques” i que això es demostra mitjançant les proves de “competències bàsiques”. Això implica que la senyora consellera opina que l’avaluació que fem els professors del nostre alumnat no té cap valor. No entenc com es pot manifestar d’aquesta manera, quan les mal anomenades proves de competències bàsiques no tenen legalment cap incidència de cara a l’avaluació que es fa de l’alumnat. Els resultats d’aquestes proves no consten en els criteris d’avaluació de les diferents assignatures.
L’avaluació de l’alumnat a l’ESO es suposa que és contínua i que en la mateixa es té en compte l’aprofitament de l’alumnat al llarg de tot en curs i en funció d’activitats molt diverses. Si es confirma el criteri de la senyora consellera, potser no caldrà ja que avaluem l’alumnat ni fem les reunions de les juntes d’avaluació perquè la nostra feina no té per a ella cap valor. Es veu que segons la seva opinió no estem capacitats per a avaluar si el nostre alumnat a assolit o no les competències bàsiques necessàries pera superar l’ESO.
A part de totes aquestes consideracions, en la meva opinió, l’alumnat que va expressar el seu rebuig a les retallades que patim a l’ensenyament públic ha demostrat que precisament té unes bones competències bàsiques, potser molt millors que les de molts dels nostres polítics.
A tot això s’afegeix la impossibilitat material de dur a terme aquesta mesura perquè implicaria la repetició de curs d’uns 700 alumnes de 4t d’ESO. Veient l’estat de massificació i la manca d’aules als centres de la zona m’agradaria saber on pensa encabir la senyora consellera a tot aquest alumnat de cara al curs vinent. Alumnat que si no supera l’etapa curs caldria que repetís curs.
Realment qui està demostrant aquí un dèficit més greu de competències bàsiques?
La consellera d’educació de la Generalitat té una visió global de Catalunya i té una autoritat a respectar, En aquests moments delicats per Catalunya no convé per protagonisme, personalismes individuals i unilaterals, donar consells gratuïts als càrrecs superiors. No es té de esbatussar amb tanta facilitat al jove
alumnat i propicià el rebutj a les proves.
No és precisament la comunitat educativa publica a Catalunya, i especialment la de Molins de Rei, la que pot donar exemple del èxit de l’ ensenyament, prova és la baixa qualitat del professorat, les depressions constants del personal les substitucions, els interins, etc. que son més de conveniència en benefici del professorat que dels alumnes. Això no passa a la privada. Y molts, amb les facilitats que tenen per obtenir la “excedència” tenen el cap més en la “política” que en l’ensenyament. Y la falta de vocació per l’ofici es confirma amb riuades de jubilacions anticipades d’aquest colectiu a càrrec del contribuent.
Hi ha països en els quals la crítica a l’actuació de les autoritats es considera un delicte, poc menys que un acte de traïció a la pàtria. No voldria que el meu país fos un d’aquests. La ciutadania té dret a opinar i criticar als seus governants en els països democràtics.
El que s’ha de fer, en tot cas, és fonamentar aquesta crítica. En el cas que ens ocupa crec, i dic crec perquè no em considero en possessió de la veritat absoluta com altres, que la senyora Rigau contradiu amb les seves declaracions la normativa del Departament d’Ensenyament i que aquest fet és molt greu. És molt greu perquè només té dues explicacions, els desconeixement de la normativa o el bé el menyspreu per la mateixa. Potser hi ha una tercera opció, parlar per parlar sense pensar el que es diu. Aquesta darrera possibilitat aniria més en la línia de la manca de les competències que es demana l’alumnat.
La senyora Rigau ha dit, segons la premsa:
La consellera d’Ensenyament de la Generalitat, Irene Rigau, ha advertit aquest divendres als vora 700 alumnes de quart de l’ESO que no van participar a les proves per avaluar les seves competències bàsiques, com a forma de protesta per les retallades pressupostaries, que “no podran superar” el curs sense sotmetre’s a aquests exàmens.
En roda de premsa per presentar els resultats de les proves que es van fer el febrer, la consellera ha subratllat que és un deure de l’alumne participar a totes les activitats lectives, i també un dret que es conegui sota quin nivell d’aprenentatge se sitúen, i que a més “no es pot aprovar quart d’ESO sense demostrar les competències” necessàries per a això.
…/…
“No hi ha un dret a no fer les proves marcades per l’Administració”, ha afegit,
La normativa del Departament d’Ensenyament diu textualment de les proves de competències que:
“Els resultats no seran, però, vinculants per avaluar les matèries de quart d’ESO ni per obtenir el graduat en Educació Secundària Obligatòria”
“el grau d’assoliment de competències bàsiques de cada alumne en acabar aquestes etapes educatives, i tenen caràcter formatiu i orientador. El resultat de les proves no té efectes ni en l’avaluació final de l’alumne ni en les decisions de promoció de curs.”
Quedà clar que l’assoliment de les competències necessàries per a superar l’etapa d’ESO no correspon verificar-ho amb les dites proves de competències bàsiques. A qui correspon l’avaluació és al professorat de la Junta d’Avaluació de cada grup.
Val a dir que l’alumnat es va presentar a les proves, per tant no es va negar a participar, simplement no va realitzar els exercicis.
Com a ciutadà tinc dret a expressar la meva opinió sobre aquests fets.
El que no s’estigui d’acord amb actuacions concretes ni, en general, amb la política social del govern del nostre país no hi té res a veure amb que en altres aspectes, com ara el reconeixement de la realitat nacional de Catalunya, no es pugui coincidir i, fins i tot si s’escau, manifestar el necessari recolzament donades les circumstàncies en les quals ens trobem.
Per cert, la selecció i formació del professorat de l’escola pública és responsabilitat del Departament d’Ensenyament. Si la qualitat del professorat fos baixa i el funcionament de l’ensenyament públic deficient això seria una prova més de la incapacitat dels polítics que gestionen l’educació a Catalunya. Qui governa ara i ha governat Catalunya per més anys?