El CE Molins de Rei, que anys enrere lluitava per pujar a Divisió d’Honor Plata, acaba la competició de lliga sense cap més aspiració que salvar la categoria. «No ha estat una bona temporada», valora la capitana, Inés Solana.
Per segona temporada consecutiva, el sènior femení d’handbol del Club Esportiu Molins de Rei no ha aconseguit classificar-se per al top4 de la Lliga Catalana, competició que s’ha emportat el Tortosa després de superar a un sorprenent Oar Gracia de Sabadell a la final. A més, enguany l’equip ha patit per mantenir la categoria, acabant quartes per la cua, amb només Gavà, Sant Esteve i Mataró per sota a la classificació.
Amb tot, la trista temporada simbolitza el punt i final definitiu d’una època on l’handbol femení del municipi lluitava per pujar a categories estatals, situació que només ostenta el waterpolo molinenc actualment. De fet, van aconseguir donar aquest important pas durant dues temporades consecutives però la falta de recursos econòmics van impedir gaudir del que s’havia aconseguit sobre la pista. Ara aquells dies de glòria són només un record.
[pullquote]La trista temporada simbolitza el punt i final definitiu d’una època on l’handbol femení del municipi lluitava per pujar a categories estatals.[/pullquote]
«No ha estat una bona temporada, no hem aconseguit els objectius que ens havíem marcat i, personalment, crec que podíem haver fet alguna cosa més», reconeix l’eterna capitana, Inés Solana, en declaracions a Viu Molins de Rei. Solana és una de les jugadores que, per amor a l’entitat, van decidir quedar-se després de superar la frustració dels ascensos robats per la crisi econòmica. Moltes de les que llavors eren companyes van decidir marxar. D’ençà que l’equip no ha recuperat el nivell perdut. Aquesta temporada, amb la llarga ombra del descens a sobre, ha estat especialment dura. Per això Solana valora que «la lluita i la insistència» de les jugadores que han acabat el curs esportiu ha estat «bona».
«Espero que la temporada vinent tornem a tenir un equip que ens permeti estar a la part alta de la classificació», afirma la capitana, qui mai ha perdut l’esperança en la seva dilatada trajectòria per l’handbol català. La veu l’experiència també diu que «el primer ha de ser valorar les condicions de l’equip i la seva competitivitat i, després, marcar l’objectiu a seguir». Està clar, doncs, que no es vol tornar a jugar amb unes expectatives que no siguin realistes.
Amb la Copa Catalunya en joc, encara es massa aviat per fer un llistat d’altes i baixes de cara a la propera temporada. Solana creu que la feina de jugadores com «Gemma, Carlota, Jenny i Clara» ha de ser l’exemple de «treball i esforç» per continuar endavant. A més, l’extrem apunta a Laia Bermúdez com la dona que ha fet un pas endavant en aquesta campanya. «Ha estat la jugadora que ha marcat les diferències», assegura. No tot poden ser conclusions com negatives i el compromís de jugadores com aquesta pot ser vital per l’estabilitat d’aquest equip en properes campanyes.
