El filòleg va defensar la necessitat d’assumir el conflicte lingüístic i actuar en l’àmbit quotidià per preservar la llengua.
El passat dimarts 21 d’abril, la Federació Obrera de Molins de Rei va acollir la xerrada ‘La llengua catalana. Entre Espanya i la globalització’, a càrrec del filòleg, professor de secundària i activista Gerard Furest. L’acte, organitzat per l’ANC Molins de Rei, va servir per fer un repàs a la situació actual del català i exposar possibles vies per garantir la continuïtat de la llengua. Durant la seva intervenció, Furest va advertir sobre el que considera un retrocés de l’ús social de la llengua catalana i va situar aquest fenomen en un context de conflicte lingüístic.
Segons el ponent, aquest conflicte no té una traducció en tensió social perquè, tal com va afirmar, una gran part dels catalanoparlants canvien d’idioma amb facilitat. Furest va assenyalar que “lluitar contra el retrocés del català passa per adonar-nos del que passa” i va atribuir la situació a la “manca d’un estat que protegeixi la llengua”. Tot i això, també va remarcar que la responsabilitat de revertir la tendència recau en la societat mateixa, defensant que “la solució passa per nosaltres”.
En aquest sentit, Furest va insistir en la necessitat de preservar el català en els espais quotidians i de mantenir l’ús de manera constant. Va situar el percentatge de parlants habituals al voltant del 30% i va advertir sobre el que considera una pèrdua d’ús entre les noves generacions. El filòleg va defensar que cal “assumir el conflicte lingüístic” i “reivindicar el dret de viure plenament en català”, tot alertant de les conseqüències futures si no es produeix un canvi d’actitud col·lectiu.
La globalització com a factor que afavoreix les llengües dominants
Durant la xerrada, Gerard Furest va identificar tres grans factors que, a parer seu, expliquen la situació actual del català. En primer lloc, va assenyalar la globalització, que, segons va afirmar, “afavoreix les llengües dominants i relega les minoritàries”. Davant d’això, va rebutjar actituds de resignació i va defensar un consum cultural coherent amb la llengua, especialment a les plataformes digitals, advertint que el mercat respon als hàbits dels usuaris. En segon lloc, va apuntar la “manca d’un estat propi com un element que limita la capacitat de protegir i promoure el català amb eficàcia”, i va cridar a un canvi de mentalitat col·lectiva per actuar com una nació també en l’àmbit lingüístic.
Finalment, Furest va assenyalar els mateixos catalanoparlants com el que considera el principal enemic actual de la llengua, per “la tendència a canviar d’idioma de manera automàtica o a no defensar l’ús en espais quotidians com l’escola o les activitats extraescolars”. També va advertir sobre els efectes que, segons el seu punt de vista, poden tenir determinats models econòmics i demogràfics en l’ús social del català. En aquest context, va qüestionar l’efectivitat de la immersió lingüística i va insistir en la necessitat de demostrar el compromís amb la llengua en l’entorn més proper com “a la nostra vila, al nostre barri, al nostre bloc, a casa”.
