Pallejà CF 3 – 0 Molins de Rei CF. Derrota dolorosa dels homes de Joan Garcia contra un Pallejà ben organitzat que va anul·lar per complet la imaginació dels molinencs. Tot i que ara ho té més complicat, l’equip manté les opcions d’ascens.
Gran desplegament de l’afició molinenca el dissabte a la tarda a Pallejà: samarretes i banderes del club, el típic bombo que coordina els càntics i tota l’esperança del món dipositada en un equip, el Molins de Rei Club de Futbol. El poble va respondre però l’equip es va mostrar dèbil i mancat de cara a porta, tot i arribar a la porteria rival.
Joan Garcia va repetir l’onze que el diumenge passat li havia donat els tres punts contra l’Abrera a casa amb Marc Méndez i Chivu als laterals i la parella de centrals Oleguer Pujol – Andreu Margarit. Al centre Joan Gosa i Joan Torelló, amb Jordi Prats de mitja punta i Chufo i Carles Capella als extrems. A la davantera, pitxitxi Àlex Agudo.
El principal problema que va tenir l’equip en executar el seu joc el va trobar al mig del camp, ja que Gosa i Torelló es van mostrar imprecisos, forçats pel bon treball defensiu dels locals. Igualment hi arribaven pilotes a línia de tres quarts i Capella ho intentava sense sort, un xut al travesser hagués pogut canviar-ho tot. Pocs minuts després el Pallejà va provocar un penal, Lluís Gosa concretament, germà d’en Joan i del planter del Molins de Rei CF. El lateral dret Jorge Díaz va transformar la pena màxima i el partit es començava a posar coll amunt per als molinencs (1-0). Amb avantatge al marcador el plantejament dels locals seria més conservador encara, amb pràcticament tots els seus homes al seu propi camp.
Sense espais el Molins de Rei CF va trobar molts inconvenients en generar perill i els locals van fer bé la seva feina i van jugar amb això. Al descans els ànims no eren negatius: era evident que hi havien coses que s’estaven fent malament però l’actitud no va ser gens dolenta, la possibilitat de fer dos gols a la segona part era present i real.
Una gerra d’aigua freda va caure sobre els molinencs quan el Pallejà va marcar el segon gol a l’inici del segon temps. El propi Lluís Gosa tornava a ser protagonista, en aquesta ocasió com a golejador després de batre a Ferran de Palol en un u contra u (2-0). Aquest gol va condicionar terriblement el partit, ferint greument als molinencs i donant molta vida als locals. Alguns homes que destaquen en cada partit per la seva regularitat, com Àlex Agudo o el capità Andreu Margarit, no van tenir el seu millor dia en un camp complicat com és el Municipal de Pallejà. El punta molinenc baixava les pilotes d’esquenes a porteria com tan bé fa sempre però després no aconseguia connectar amb la resta.
En un context d’incomoditat molt considerable del Molins de Rei CF van entrar al minut 55 Nélson Nicola, que tornava d’una lesió, i el juvenil Ian Pérez, un cop més entrant en els plans del míster. L’equip va pujar algunes línies obligat per la necessitat de fer un gol per canviar el signe del partit. Però si els visitants no van estar còmodes, els pallejanencs es sentien còmodes amb la pilota i amb gent molt tècnica i mòbil feien mal, bàsicament a la contra. En una jugada per banda va arribar el definitiu tercer gol al rematar el davanter Daniel Fernández dins de l’àrea (3-0). L’esperança que quedava en els molinencs va desaparèixer amb el gol de la sentència i als minuts finals el partit va disminuir molt el seu ritme.
Cap el minut 75 de joc va entrar el defensa Juanjo Fernández per Gosa. El jove, que pot jugar tant de central com de lateral, està demostrant a tothom cada jornada fins a on arriba el seu potencial. El capità Andreu Margarit va ser expulsat al tram final per doble groga en dues accions quasi consecutives i es perdrà l’important partit contra la Penya Recreativa Sant Feliu del proper diumenge a casa. La segona de les grogues va ser molt rigorosa.
Finalment la derrota es va consumar i el Molins de Rei CF perd una gran oportunitat en la lluita per l’ascens, ja que amb la victòria estaria empatat a punts amb els tres primers classificats. Amb aquest resultat es deixa escapar un tren important però l’equip no es despenja de la zona alta i encara queden cinc jornades restants i tota una afició creient en els seus jugadors i en el seu club.
