Viu Molins de Rei estrena una nova secció anomenada Molins de Rei en persona. A través d’una breu entrevista realitzada per Carles Joan Pi ens aproparem a personatges del municipi que destaquen en algun àmbit artístic o professional. La primera convidada és Natalí Rocha Capiello.
Quines circumstàncies et van portar a viure a Molins de Rei, a Can Malvehy?
Vaig arribar de Venezuela l’any 2003, explorant les possibilitats que m’oferia Barcelona. Després vaig cursar estudis a la Universitat de Barcelona i més tard a la Universitat Autònoma de Barcelona, i al mateix temps donava cursos i tallers per a institucions i centres culturals. La meva tasca en aquells temps anava vertebrada en diferents disciplines: art, pedagogia i educació emocional, des del meu taller a Horta-Guinardó. Per circumstàncies personals em vaig traslladar a Can Malvehy, a Molins de Rei, on he gaudit de la tranquil.litat i les condicions per aprofundir en els meus projectes. Visc a Can Malvehy amb la meva parella, que és músic professional, i amb les meves dues filles adolescents, implicades molt activament en estudis de teatre, poesia i il.lustració gràfica.
I, un cop ací, com vius la convivència diària amb la nostra comunitat?
La ubicació estratègica d’aquesta antiga nau industrial de Can Malvehy em permet combinar tant l’activitat més social i ciutadana com el contacte directe amb la naturalesa. A les persones de Molins de Rei hi he trobat l’amabilitat i l’acolliment que em calien, així com l’estímul per a la realització de noves propostes creatives. Molins de Rei m’ofereix un ritme de vida prou pausat, i unes relaciones humanes més relaxades que les de la gran metròpoli.
El teu treball creatiu cobreix diferents registres artístics, com definiries la teva obra?
La meva és una obra multidisciplinària. No entenc el fet de ser artista com una simple professió, merament, és més aviat una profunda actitud personal i una visió del món que ens envolta. D’aquesta essència n’emergeix un ventall molt obert de potencialitats creadores. Actuo de forma explorativa en la recerca constant de la poètica i de la bellesa del nostre entorn més qüotidià. Això em porta a descobrir aspectes i registres que van més enllà de les formes i de les convencions habituals. Descobreixo nous significats estètics en una mirada que supera la de les pures aparences. És una transformació a partir de situacions dinàmiques i canviants, en qualsevol mitjà: pedagògic, visual, plàstic o dramatúrgic.
Quina creus que és la percepció real de l’àmbit artístic, de la creació en general, en la nostra societat?
L’art, a la nostra societat, s’ha convertit en una institució, bàsicament de compra-venda. S’ha convertit en un producte. Amb això hem perdut el seu sentit màgic i poètic. Vull pensar i vull creure que estem en condicions de reinventar i de recuperar aquest sentit més primigeni: el contingut espiritual de l’art.
En quins projectes treballes en aquests moments?
Fa uns dos anys que realitzo un conjunt de sèries fotogràfiques que expressen la realitat menys visible de les coses, la cara gairebé microscòpica de la realitat, els elements màgics i estètics que es poden trobar en qualsevol lloc: als racons d’una casa, als plecs d’uns llençols desordenats, a les marques d’un mosaic… M’agrada identificar les empremtes i els rastres de la vida que, de manera més o menys oculta, ens brinda qualsevol espai natural i humà.
