Les jornades “Recuperem l’aigua”, organitzades per la CUP a la Federació Obrera i amb més d’una desena de ponents, van donar arguments a favor de que la gestió de l’aigua a Molins de Rei deixi d’estar en mans privades a partir de l’exemple d’altres municipis.
Si l’aigua és el bé més essencial de tots, per què ha d’estar privatitzat? Aquest és un dels molts arguments perquè el servei d’aigua torni a mans municipals que es van donar en unes jornades organitzades per la CUP, on es va defensar la remunicipalització de la seva gestió.
Investigadors, activistes socials i gestors municipals van donar la seva visió sobre la gestió de l’aigua. No hi va haver veus discordants, perquè totes tenien el mateix punt de vista: rebutjaven que estigui en mans privades. La ponència més insòlita de totes va ser la de l’investigador de la Universitat de Greenwich Emanuele Lobina, feta per videoconferència.
Aquest membre de la unitat de recerca en serveis públics PSIRU s’ha especialitzat precisament en l’estudi de les privatitzacions del servei d’aigua, i va ser taxatiu en l’anàlisi: el més eficient és la gestió municipal. La mostra és que des de l’any 2000 s’han produït més de 170 remunicipalitzacions a països de tot el món, i ben diversos políticament perquè “mentre que a Estats Units es parla sense problemes de remunicipalitzar, a Europa ho veiem com una qüestió ideològica”, va explicar. Això no ha impedit la recent municipalització a grans ciutats com Berlín o París, encara que a aquesta última s’hi ubiquin les grans multinacionals de l’aigua.
El motiu d’aquest retorn de la gestió de l’aigua a mans municipal és que “s’ha vist que els costos són majors que els beneficis”. Aquests no només són econòmics: també s’hi inclouen “corrupció, tarifes no socials que no garanteixen el dret a l’aigua, servei de baixa qualitat i poca inversió en la infraestructura mentre pugen tarifes per lucrar-se”. És per això que va remarcar que el sector públic és el més adequat per aquests casos perquè “no té l’imperatiu de maximitzar el lucre, sinó de maximitzar l’impacte social”, i al mateix temps “democratitza la gestió de l’aigua”.
De fet, tots aquests problemes globals exposats per Lobina van ser també els que es van posar sobre la taula al parlar de Molins de Rei. El militant de la CUP Josep Raventós va explicar que l’empresa que gestiona el servei, Aqualia, que forma part de la multinacional catalana FCC, “està tacada per nombrosos casos de corrupció, augmenta beneficis en paral·lel a l’augment de tarifes mentre el rendiment de la xarxa es manté i no ha aconseguit millorar ni el gust ni la qualitat de l’aigua“, com es va prometre quan l’ajuntament ho va privatitzar. Un altre benefici anunciat amb la privatització era que milloraria la infraestructura, però a hores d’ara el 45% de canonades estan fetes de fibrociment (amb el cancerigen amiant) i el nombre d’aforaments està 24 cops per sobre de la mitjana de l’Àrea Metropolitana de Barcelona.
Agbar per la força
Però de totes maneres, encara que no es fes res amb la gestió de l’aigua Aqualia deixaria de donar servei. I és que, tal com van explicar el president de la Confederació d’Associacions de Veïns de Catalunya (CONFAVC), Jordi Giró, i Eloi Badia, de la plataforma Aigua és Vida, després que es descobrís que Aigües de Barcelona (Agbar) portava un segle sense contracte, “se’ls ha premiat creant una empresa mixta Agbar-AMB”, a la qual han adjudicat la gestió de l’aigua a tota l’àrea metropolitana “sense concurs públic i amb participació directa d’Agbar en la redacció dels plecs de condicions”. Per tant, quan s’acabin els contractes dels municipis que tenen l’aigua externalitzada amb una empresa diferent a Agbar (com Molins de Rei) estaran obligats a passar a aquesta empresa mixta formada per Agbar.
D’aquesta manera, quan expiri el contracte amb Aqualia el 2023 l’aigua de Molins de Rei la passarà a gestionar l’empresa mixta de recent creació. La perspectiva és potser encara pitjor que la que es va dibuixar de la situació d’Aqualia: a banda de l’opacitat de l’empresa, la tarifa de l’aigua pujaria encara més, en una factura que “en un 56% és de costos no associats a l’aigua que no ens haurien d’estar cobrant”, va explicar Eloi Badia d’Aigua és Vida, qui va criticar que “amb la crisi estan fent un gran negoci amb qui no pot pagar: les taxes que els imposen ha suposat que tripliquessin els ingressos per impagaments fins a 4,1 milions d’euros”.
Casos exemplars
Amb la premissa que en efecte cal remunicipalitzar l’aigua, la qüestió també era saber quin model triar i com es fa el canvi. Per això les jornades van comptar amb els casos d’Arenys de Munt, el Figaró, Olesa de Montserrat i el Prat de Llobregat per explicar-ho. En el cas del Figaró i Arenys de Munt, es va remunicipalitzar el servei recentment. L’alcalde del Figaró, l’independent Lluc Peláez, va explicar que els principals entrebancs van venir de les empreses concessionàries, que encara que s’hagués acabat la concessió demanaven una compensació per les inversions que pretenien cobrar a través de les factures. En tractar-se d’un poble petit, van optar per fer servir els serveis tècnics d’altres municipis través del consorci CONGEAC.
Jordi Colomer, regidor de la CUP a Arenys de Munt -que en els dos anys que va tenir l’alcaldia va impulsar municipalitzacions a tots els àmbits- va destacar l’estalvi que ha suposat “deixar de tenir tres equips tècnics per fer la mateixa feina”. De fet, va assegurar que “els tècnics municipals que havien de controlar l’empresa no ho feien”, insinuant que hi havia connivència amb les empreses. “A mi mateix m’han ofert tot tipus de regals”, va assegurar.
Els casos del Prat i Olesa són diferents perquè ja eren municipals d’un principi. En el cas del Prat, es gestiona a través d’una empresa pública que per Sergi Alegre, regidor d’ICV en aquesta ciutat, és “el gra al cul d’Agbar” des de fa temps. La gestió dels recursos propis que aporta el seu aqüífer els permet tenir tarifes més baixes que Agbar, mentre que a diferència d’aquests garanteixen que a ningú que no pugui pagar se li talli l’aigua. D’altra banda, a Olesa de Montserrat tenen una cooperativa que reinverteix els beneficis en la millora de la xarxa “tot mantenint tarifes més baixes que la resta i amb aigua de millor qualitat”, segons va dir el president de la centenària Comunitat Minera Olesana, Joan Arévalo, mostrant l’èxit d’un model alternatiu de gestió dins el que per ara també és alternatiu com és la gestió municipal de l’aigua, però que s’espera que deixi de ser-ho en els propers anys.
molt ben fet
Sembla ser que solamemt ens va donar una part dels arguments. Per les dades donades i per la meva part de l’empresa municipal del prat . Sous i subvemcions no dona el resultat que volen vendre. I per la part del periodiste….en totes les informacions d’altres reunions tant de govern com a altres partits sempre es dona xifra aprox d ‘assistencia. Perque no en aquest cas ?????
Benvolguda “Sonia” vam convidar a l’empresa mixta metropolitana i l’AMB perquè puguessin contrastar les dades i oferir la seva visió dels fets i el perquè de tot plegat. No només no van venir, sinó que ni tan sols es van dignar a contestar el nostre oferiment.
És molt curios el coneixement super “exhaustiu” que és té en aquest poble sobre Aigües del Prat SA, ara ja entenc perquè l’informe sobre l’empresa municipal mai es va fer mentre es debatia sobre el model de gestió: perquè alguns molinencs, quan neixen, els inserten un xip, que s’actualitza any rere any, amb els números d’Aigua del Prat. Certament curiós, gairebé cas d’estudi.
Estaria molt bé, a part d’això, que els que comenten les noticies puguessin identificar-se sense amagar-se darrera d’un “Sonia”, i que tots sapiguessim a que juguem….
Sembla
que el teu respecte per les persones que no pensen com tu no es massa bo…. el coneixement d’Aigues del Prat soln publicats dins de la pàgina web de l’Ajuntament del Prat, de ben segur que el nostre “xip” son amb dades de la mateixa empresa. I si veus el seu pressupost veuras la subvenció del mateix ajuntament del Prat, els sous, la seva infraestructura i els preus d’aforaments ,etc,etc. A vegades per donar dades com exemples cal com a mínim dir tota la veritat, encara que segons tu alguns tinguem “xip”.
Suposo que a la Joana i a persones que donen suport no demanes la seva identificació ? Deu ser que els coneixes prou
Sonia i Olga, segueixo manifestant la meva “sorpresa” pel coneixement que es té d’Aigües del Prat en aquest poble, ni molt menys em sembla malament, al contrari, em sembla magnífic, donat que la meva tesi és, i continua sent, que debatem amb totes les cartes sobre la taula sobre el model. I que no fem trampes, com es va fer el 1994 quan tots els partits es van presentar defensant l’empresa municipal i després es privatitza el servei sense que cap informe desaconselli aquesta opció.
Posades a informar, informeu també, dels pros i contres d’entrar-hi, que és el que ens passarà si no ho impedim.
I Aigües del Prat segurament té moltes pegues, no les nego. Ara, totes les dades que heu tret, segons vosaltres estan a la seva web. Em podeu dir on trobo les dades del benefici d’Aqualia de la web de l’Ajuntament de Molins? Les dades de com inverteix l’Ajuntament el retorn del canon concessional a quina pestanya de la web està? El plànol de la xarxa, les pèrdues, etc? Ah, que no són accessibles….
Personalment, segueixo preferint que s’indentifiqui tothom, com faig jo.
Gràcies per dir “sorpresa” i no pas “xip”. En tot cas, perquè penso que a vegades donar informació (pubicada a la Web) d’uns dels exemples no vol dir que estigui d’acord amb Aqualia o qualsevol empresa de serveis d’aquesta licitació d’aigua.
Però s’ha de donar totes les dades i a lo millor Aqualia no les dona (no ho se pas) per tant s’ha de tindre molt clar (amb totes les dades) dels posibles beneficis. I si posem exemples com Aigues del Prat no és la millor solució, com veus no he parlat pas d’altres exemples que sortiem al debat, més que res vaig veura el teu article d’opinió i les teves estadistiques ; a les quals li mancaven dades. I per la part d’indentificació respecto la teva posició com respecto les altres
Perfecte Olga. De totes maneres, un matís important: les dades les ha de donar l’ Ajuntament de Molins que és qui a a efectes legals és el propietari del servei encara que hagi decidit no exercir de propietari i deixi fer i desfer al concessionari. On han d’aparéixer les dades (i no apareixen) són a la web de l’Ajuntament.
I per la resta, estem d’acord, contrastem models amb totes les dades, que fins el moment no s’ha fet i marquem objectiu polítics, tècnics i econòmics clars i traçables amb el servei (amb aquest i amb tots). En poso sobre la taula alguns d’evidents: millorem el gust, acabem amb els aforaments i el fibrociment.
Despres de treure el “xip” de quant vaig neixer…sembla que olga m”ha tret quasi tots els arguments…i ara tambe sembla que si mo poses el teu Dni si tens un altra opinio no pots segons tu “jugar”.sembla que