Molins de Rei CF 3-2 Corbera CF. Després de 4 jornades sense guanyar, els homes de Joan Garcia aconsegueixen sumar tres punts. Els molinencs saben adaptar-se a les diferents circumstàncies del joc.
El Molins de Rei Club de Futbol necessitava guanyar a casa per seguir enganxat al tren superior del grup vuitè de Tercera Catalana i ho va aconseguir. Patint, sí, però va acabar guanyant contra un Corbera Club de Futbol, vestit amb samarretes del Molins per la similitud de les equipacions que van portar, que va plantar molta cara al Municipal Josep Raich gràcies a un joc directe que els homes de Joan Garcia van tenir problemes per defendre.
Els molinencs, com el camaleó, es van anar transformant durant el partit per tal de poder sobreviure davant l’empenta corberenca. Si a la primera part van mostrar el seu joc més habitual, portant la iniciativa, a la segona les van veure venir per sortir a la contra. No és la primera vegada que el Molins utilitza diferents registres del joc per aconseguir el seu objectiu aquesta temporada. Aquesta versatilitat, imprescindible per ser eficaç en una categoria com la Tercera, és un pas endavant de l’equip respecte a altres temporades.
Els primers minuts de partit van ser pels locals. Garcia va sortir amb l’equip habitual en atac i en defensa però va variar en el centre del camp, on Joan Gosa i Quim Oyón van jugar per darrere de Jordi Ganduxer, més alliberat de tasques defensives per crear joc. Quedaven a la banqueta Manolo Unzueta i Joan Torelló. L’equip va agafar el control del partit des del principi i, gràcies a les constants incorporacions de Chivu des del lateral esquerre, va generar un parell d’ocasions només començar. El primer contratemps arribaria sobre el minut 11, quan Roger López es va inventar una gran rematada des de fora de l’àrea que va anar a parar a l’escaire de Ferran de Palol (0-1). El gol de la jornada. Era el segon xut del Corbera i el primer entre els tres pals. Àlex Cañete, davanter centre del Corbera, va ser el principal perill del seu equip, portant de corcoll als centrals molinencs amb la seva corpulència.
Homes importants que no estaven passant pel seu millor moment com Àlex Agudo i Carles Capella sí que van respondre a les expectatives, sobretot en el primer temps. Precisament Capella va empatar el partit amb una jugada marca de la casa. En un tir lliure lateral, quan tothom pensava que centraria per aprofitar la pujada dels centrals, va decidir xutar a porta amb una pilota bombejada que acabava entrant pel pal llarg de Marc Abuín (1-1). Capella ja n’ha fet uns quants així. Agudo també va aparèixer en el primer acte. El davanter va aprofitar una pilota morta després de l’enèsima acció per la banda esquerra, amb molta més acció que la dreta, per fer el 2 a 1. Acció de davanter centre. L’ofici del gol. Així s’arribava a la mitja part. Abans, però, marxaria Arnau Carrió, que va patir una reacció al·lèrgica durant el partit. Entraria Marc Fuxa «Chufo», que després seria vital.
La segona part, que va començar ensopida, s’acabaria convertint en una autèntica bogeria. El Corbera va decidir fer un pas endavant per intentar buscar l’empat a base de pilotes llargues cap a Cañete, superior físicament a la defensa molinenca. Margarit, expert en mil batalles, va defensar millor a aquest home durant els segons 45 minuts. Tot i això, en algunes accions es va veure falta de contundència dins de l’àrea a l’hora de rebutjar algunes de les pilotes que queien com la pluja, de forma constant. En atac, el Molins es va convertir en un equip més vertical, canviant el seu clàssic estil de joc. Eren conscients que amb metres per davant podien matar el partit en una contra i Agudo gairebé ho fa en un mà a mà amb el porter.
L’empat arribaria de penal. Oleguer Pujol tocava la pilota amb el braç en una acció confusa dins de l’àrea. Era la segona targeta groga del central molinenc, que va marxar expulsat. Jordi Roig el transformava (2-2) i des de la banqueta visitant s’escoltaven crits de l’entrenador, Xavier Quilis, animant als seus a anar a l’atac. Quedava un quart d’hora i el Corbera volia els tres punts. El Molins estava completament trencat, amb molta distància entre línies, partit en dos. Però va aparèixer Chufo, aquell que mai es cansa, aquell que mai para de córrer, per canviar el partit. Al jove davanter se li pot retreure que a vegades es precipita o que no té un toc de pilota tan fi com altres, però mai se li podrà negar que lluita com el que més i aquesta insistència va donar-li els tres punts al seu equip. En una pilota llarga que la majoria de davanters haurien donat per perduda ell va seguir insistint provocant la precipitació d’Edgar Compte, qui va posar el peu a l’alçada del cap del molinenc ajupit, fent penal i deixant al seu equip amb 10 per vermella directe. Agudo transformava el segon penal del partit per fer el definitiu 3 a 2.
Amb els dos equips amb 10 jugadors, el Molins va saber solucionar amb solvència totes les accions proposades per un Corbera que va acabar més pendent de protestar la jugada del penal que d’intentar empatar. Tres punts necessaris que no es van escapar el Josep Raich. El Molins, camaleònic, es retrobava amb la victòria.
Escolta l’entrevista a Joan Garcia on assegura que el partit ha de ser «un punt d’inflexió»
