El col·lectiu feminista de Molins de Rei realitza una performance a la plaça de la Creu, rebatejada pel grup com Plaça de les Dones, on mostren l’apoderament de la dona. L’acte, fet amb motiu del Dia Internacional contra la Violència envers les dones, reuneix a més d’un centenar de persones.
L’apoderament, terme que prové de l’empowerment anglès, significa “procés pel qual una persona o un grup social adquireix o rep els mitjans per enfortir el seu potencial en termes econòmics, polítics o socials”, segons el TermCat. És precisament el moviment d’apoderament de la dona el que el Grup de Dones de Molins de Rei va voler simbolitzar amb una performance feta amb motiu del Dia Internacional contra la Violència Masclista.
L’actuació, feta a la plaça de la Creu –rebatejada com plaça de les Dones per aquest col·lectiu feminista– va començar amb una sèrie de noies vestides de negre de les quals penjaven rètols amb missatges masclistes. Alguns eren molt evidents com «la vaig matar perquè l’estimava» i altres més subtils com «què fas?» o «on ets?» que, segons el context, poden convertir-se en micromasclismes, mecanismes de control sobre la vida de les dones poc perceptibles i fins i tot algunes vegades normalitzats sociològicament que limiten la llibertat d’aquestes.
Seguidament, es van anar desfent d’aquests rètols i de la vestimenta que portaven. Es deixava pas a indumentàries plenes de color, més alegres, i a missatges com «lliure», «juntes» o «feliç», en referència als objectius d’aquest procés d’apoderament feminista i al camí que s’ha de recórrer per tal d’arribar-hi.
Alguns cants feministes van precedir a la lectura d’un manifest sense pèls a la llengua, clarament antipatriarcal, que va anar més enllà de l’oficial, llegit menys de mitja hora abans a la plaça de l’Ajuntament. Entre altres coses, es va reclamar la completa llibertat de les dones i, de forma emotiva, el discurs s’anava connectant amb els noms de les dones víctimes mortals de la violència masclista. I és que amb 12 assassinats a Catalunya en el que es porta de 2014, la lluita contra la violència masclista no és només una qüestió de principis, sinó també de supervivència.
Diferents representants del Grup de Dones van ser les encarregades de llegir el manifest, mostrant la intergeneracionalitat del seu moviment. Per cloure l’acte es va inaugurar un taulell d’informació feminista, situat a la mateixa plaça de les Dones, on es podran penjar informacions, articles o opinions sobre el moviment feminista per tal de fer difusió d’aquesta lluita. Més de 100 persones van presenciar com el Grup de Dones s’apoderava a la seva plaça.
Felicitats al grup de dones de Molins de Rei per la seva enèsima performance a la cèntrica i petit-burgesa plaça de la Creu (ara plaça de les dones petit-burgeses). Res millor que viure una intensa però breu recreació d’empoderament feminista sense posar de relleu el component de classe de la dominació patriarcal en el marc del capitalisme. Quantes dones explotades fora i dintre de la seva llar van assistir a l’acte? Dependentes dels comerços, netejadores, caixeres de supermercat, treballadores dels poligons industrials de la Vila? Ni hi eren, ni ningún les esperava. Veritat? Es curios com l’esquerra transformadora, ensimismada en el seu melic blanc, jove i universitari, està deixant vía lliure als moviments de vanguardia leninista-populista como Podemos. Que, malgrat també ser elitista, esta arribant molt fàcilment a la classe treballadora gràcies al seu discurs fast-food. Tant costa agafar empenta i sortir cap a llocs desconeguts però farcits de potència transformadora? Potser caldrà abandonar la retòrica institucional i conciliadora (el bonminyonisme tan propi d’educadors, psicolegs i altres pacificadors) i començar a deixar anar uns quants tacos. La bona educació us ho permetrà?
El que s’ha de llegir, és per flipar. Està molt bé veure places petit-burgeses arreu, petites burgeses arreu i creure que totes son empresàries que cotitzen al Íbex-35. Està molt bé creure que la performativitat no és també expressió política i creació de realitat.
El que no acabo d’entendre és com és que no feu ja el vostre acte hiper-revolucionari. Tant demanar que les dones blanques es deixin de mirar el melic… En fi prefereixo pensar que no ets tant absurda com per creure que les dones del polígon de molins viuen en el fordisme pre-revolucionari mentre que les dones precaries dels altres sectors productius son petites burgeses.
I jo que pensava que crear distincions polítiques entre explotats era precissament el que feia la burgesia i no aquestes aberracions polítiques estalo-llibertaries que creuen que per dir tonteries de l’alçada d’un campanar ja han complert amb el seu deure revolucionari.