Anna Maria Margarit, Dani Andreu, Francisco Bellido i Estel Solé reben els premis Ràdio Molins de Rei

Els Premis Radio Molins de Rei reconeixen la tasca de diverses personalitats i entitats del municipi, amb diversos guardonats relacionats amb el món de l’educació i la infància. La mestra Anna Maria Margarit és escollida Molinenca d’Honor per una votació popular amb escassa participació.

Enguany els premis han estat marcats per l’educació i la dedicació a la infància. Ja sigui pel reconeixement a la tasca de les escoles bressol a la Cooperativa El Cargol, però també amb el premi de Molinenc d’Honor a la mestra Anna Maria Margarit i el guardó a Dani Andreu pel desenvolupament de l’aplicació Gueopic, dedicada a la comunicació amb els infants autistes. El reconeixement a la comunicació s’ha anat a buscar fora del municipi, tot i que s’ha quedat al Baix Llobregat, premiant al periodista Jordi Évole.

Així doncs, a part del Molinenc d’Honor, jurats especialitzats en cada categoria van entregar els set guardons habituals : Dani Andreu (Innovació), Francisco Bellido (Esport), Estel Solé (Cultura), Cal Manyet (Comerç i Petita Empresa), associació Songtaaba (Solidaritat i Acció Cívica), cooperativa El Cargol (Educació) i Jordi Évole (Comunicació).

Molinenca d’Honor: Anna Maria Margarit

El guardó del Molinenc d’Honor, l’únic premi que pot escollir la ciutadania a través d’un sistema de participació popular, s’ha entregat a la mestra, ja retirada, Anna Maria Margarit, qui ha dedicat tota la vida a l’ensenyament dels infants al municipi, ja fos a l’escola Estel, on va començar als anys setanta, o a la llar d’infants El Rodó, on s’hi va implicar als anys 90 fins el 2004. Al final de la seva trajectòria va col·laborar al projecte educatiu de l’escola la Sínia, on es va implicar pedagògicament en la construcció del centre i on va ser conserge. Un total de 250 persones van participar de la votació, que es va dur a terme a través d’un sistema per internet i telefònicament.

Al veure reconeguda la seva trajectòria, Margarit no va evitar mostrar la seva sorpresa: “Mai m’ho hauria imaginat”, va dir només pujar a l’escenari. La mestra també va recalcar la felicitat vital que li ha suposat la seva feina dedicada al creixement dels infants: “He tingut la sort de treballar en una feina en la que sempre he rebut més del que he pogut aportar”, va assegurar en referència a les generacions senceres de molinencs que encara recorden els seus aprenentatges a l’aula. També va recalcar el suport dels educadors que l’han acompanyat durant tots aquests anys. Malgrat posar en valor la tasca dels mestres, al discurs no hi va haver cap referència a les polítiques d’austeritat, les retallades sistemàtiques que viu el sector educatiu o els atacs curriculars de la LOMCE del ministre Wert.

Premi innovació: Dani Andreu

Acompanyat de tota la seva família. Així fou com Dani Andreu va pujar a l’escenari a recollir el seu trofeu. Andreu ha estat premiat per desenvolupar, juntament amb Genís Jansà, una aplicació mòbil que permet que les persones amb dèficits comunicatius es puguin relacionar amb el seu entorn.“Ell fa possible la comunicació entre un pare i un fill”, deia Andreu amb una mirada còmplice dedicada a Jansà, que també va pujar a l’escenari a recollir el premi.

El projecte, Gueopic, sorgeix de la necessitat de comunicar-se amb el seu fill petit, en Gueordi, que és autista. L’aplicació creada per Andreu i Jansà ha permès a tota la família relacionar-se i comunicar-se amb l’infant més enllà dels pictogrames. Andreu va definir en primera persona la paraula autisme. “Un 50% és caòtic, complex i difícil, on els objectes es trenquen i allò que estimes desapareix” però alhora va deixar clar que “l’altre 50% és màgia, quan em dedica una mirada o m’intenta dir una paraula”. L’innovador de l’any també va manifestar la necessitat de seguir treballant en el desenvolupament de Gueopic. El gran aplaudiment de la nit va ser per Andreu i els seus, tots ells agafats de les mans. Va ser, sense cap mena de dubte, el moment més emotiu d’una freda nit.

Premi esport: Francisco Bellido

L’etern capità de l’Atlètic Incresa, Francisco Bellido, també va rebre el seu reconeixement als Premis de la Ràdio. Dos anys després de penjar les botes i deixar el futbol li ha arribat la congratulació pública dels seus 20 anys dedicats a l’esport local. La seva implicació al barri del Canal l’han rebatejat, de fet, com el Puyol del barri.

“Sense la dedicació no hagués pogut estar tants anys vinculat a l’esport”, assegurava Bellido, alhora que agraïa a tota la seva família el recolzament fidel de tants anys. Però a qui li va voler dedicar el seu màxim reconeixement va ser a la seva parella, per “entendre tantes hores d’entrenament i fer-ho possible”. Bellido tampoc es va oblidar d’Isidre Català, un amic que va perdre l’any passat i a qui també va voler dedicar el guardó.

Premi cultura: Estel Solé

Pel seu recorregut a les arts creatives, el jurat va decidir entregar a Estel Solé el premi vinculat a la cultura. L’actriu molinenca es popularment coneguda per la interpretació a diverses pel·lícules, obres de teatre i sèries de televisió com ara la sèrie de TV3 ‘La Riera’. Però Soler, amb només 27 anys, ha fet molt més: és autora d’una obra de teatre, ‘Animals de Companyia’ i ha publicat dos llibres de poesia ‘Dones que somiaven ser altres dones’ (2011) i ‘Si uneixes tots els punts’ (2013).

La poetessa i actriu, només pujar a l’escenari, va deixar anar: “Sento que el premi em va gran, el que he fet és poc pel que em queda”. La seva autoexigència, tal i com va explicar als assistents, l’ha mogut a encarar grans reptes.

La jove va remarcar amb nostàlgia el seu vincle amb el municipi. I és que el seus inicis professionals van ser a la ràdio local, però també als Pastorets o a Molins TV. De fet, la jove actriu va voler dedicar el seu premi a Miquel Armengol, una de les primeres persones que va creure en ella, de qui va destacar la “passió i insistència”, unes qualitats que Solé assegura que ha tingut “sempre presents”.

Premi comerç i petita empresa: Cal Manyet

La capacitat de Cal Manyet per adaptar-se als nous temps sense perdre la qualitat és el que els ha dut a aconseguir el premi dedicat al comerç local segons el jurat. Des de fa més de dues generacions, la família ha sostingut la botiga, dedicada al comerç de carns, però sobretot el seu producte estrella: els embotits. Fa cinc anys l’empresa va optar per fer una reestructuració i modificació que, malgrat les incerteses inicials, avui recull els fruits de l’aposta.

Una de les propietàries d’aquesta empresa familiar, Maribel Sellarès, va voler dedicar el premi a la clientela: “Sou el motor que ens fa tirar endavant”, a qui també va agrair que optessin pel comerç local, ja que segons Sellarès, són ells els que “fan que el poble s’ompli de vida i no esdevingui ciutat dormitori”. Igualment, les responsables de Cal Manyet van voler recordar l’herència dels pares, amb uns principis –“l’esforç i l’honestedat”- que apliquen a la gestió del comerç.

Premi solidaritat i acció cívica: Songtaaba

L’associació de cooperació Songtaaba, que realitza tasques d’acció humanitària a Burkina Faso, ha estat l’entitat guardonada enguany per la seva feina en el desenvolupament i cooperació al tercer món. El col·lectiu s’apropa als més desfavorits del país africà, per fer efectius els drets humans, el dret a l’alimentació bàsica o l’escolarització infantil, entre d’altres.

El discurs de Miquel Izard, membre de l’entitat, va ser el més  breu però alhora el més incisiu de la nit. “El liberalisme no té res a veure amb la llibertat, el parlamentarisme no té res a veure amb la democràcia”, sentenciava només començar a parlar. I seguia. “Ens manen els gàngsters, els atracadors i els corruptes, que no són ni l’1% del planeta”, una frase que va aixecar una revolada d’aplaudiments entre el públic. No calia dir res més, i no ho va fer.

Al acabar, Izard no va voler deixar de parlar de l’Anna Garcia Pons, l’ànima de l’ONG. “S’hi ha deixat les banyes”, va recordar. Només dir el nom de la cooperant molinenca va aixecar un altre aplaudiment inesperat del públic.

Premi educació: Cooperativa El Cargol

El premi destinat a la infància i al creixement personal va ser, enguany, un homenatge a la tasca educativa de l’edat compresa entre els 0 i els 3 anys. El Cargol es va constituir l’any 1982 amb l’estructura organitzativa d’una cooperativa. Eren anys en els que encara existien les escoles bressol municipals. Poc a poc, la tasca eductiva basada en l’autonomia personal i el desenvolupament personal d’El Cargol s’ha anat ampliant i posteriorment van exportar la seva manera de formar als més menuts amb dues llars d’infants més, La Traca i El Molí.

Sis educadores van pujar a recollir el premi, tot i que l’encarregada de fer el discurs fou Montse Ferrer, directora de La Traca. Ferrer va destacar el poc reconeixement a l’etapa educativa a la que es dedica però va reivindicar ser “clau per al desenvolupament dels infants”.

Ferrer va voler recordar també l’important paper de l’educació a la nostra societat: “Els nens i nenes són el futur, i nosaltres treballem perquè el seu present els deixi ser com són”. No podia faltar una picada d’ullet al suport de les famílies i també a l’equip humà que gestiona la cooperativa, “implicats sempre al màxim”, segons va destacar Ferrer.

Premi comunicació: Jordi Évole

El periodista més incisiu del panorama televisiu, que ha estat reconegut amb tres premis Ondas, cinc premis Iris o el guardó internacional de periodisme Manuel Vazquez Montalban, també suma al seu palmarès un Premi Ràdio Molins de Rei. Évole no va assistir a la gala, excusant-se en un viatge per motius laborals. La seva presència es va limitar a un vídeo en el que el presentador de Salvados va deixar clar la importància de les ràdios locals, “les més properes al poder”, qualificant-se com a fill de les ràdios locals. “Sense l’experiència acumulada a les ràdios locals no seria on soc”, va reconèixer.

En el seu missatge gravat, el periodista de Cornellà va deixar clara la indefensió que solen tenir les emissores locals davant el poder. El periodista va treure el seu paper de Follonero que el va catapultar a l’estrellat i va dedicar unes paraules a l’alcalde: “Gaudeixi de la gala que potser a la propera ja no hi és”, va dir, irònicament, fent que un mar de rialles inundés el Foment.

Un record a Santy Porta

La colpidora mort de Santy Porta el passat juliol, va comportar que a la gala tingués el tribut que es mereixia un dels comunicadors més importants de Molins de Rei. Fundador del Tot i col·laborador de la ràdio des dels inicis, va fer de la seva gran passió, la música, el seu ofici, presentant programes musicals a ETV, Ràdio Barcelona o 25TV entre d’altres. La filla del molinenc, Silvia Porta, va remarcar la manera de viure del seu pare, que va morir als 58 anys. Tot i la seva mort prematura, “ha sabut aprofitar el temps i fer el que més li agradava”, va afirmar la seva filla.

En tribut a Porta, es va emetre un vídeo amb fotografies de la seva trajectòria, i la banda en directe de la gala va tocar el tema ‘Quan’, dels Dracs, un grup molinenc dels anys 70. La veu d’Estel Tort, acompanyada pels músics en directe, va portar els records a flor de pell als que els van conèixer.

Oriol Romeu i Silvia Artés van ser els encarregats de presentar una gala que, que de tant en tant, va comptar amb la interrupció de vídeos d’una suposada càmera en directe des la ràdio amb els gags més fluixos que es recorden des de la recuperació dels Premis de la Ràdio fa tres anys. Els treballadors de la ràdio van aprofitar aquests vídeos per llençar missatges als seus caps. Per exemple, en una connexió es fingia un robatori d’ordinadors a l’emissora però els mateixos lladres, a l’adonar-se del poc valor i l’obsolet que es troba el material informàtic de la ràdio, van desestimar de fer-ho.

El pressupost que l’Ajuntament ha dedicat als premis ha estat de 8.000 euros, tot i que cap dels premiats ha rebut cap dotació econòmica.