CFS Molins 99 10-5 L’Aldea. Els molinencs tornen a guanyar després de dues derrotes consecutives. Els de Jorge Rubio golegen a un equip que els va superar fàcilment a la primera volta.
Potser L’Aldea pensava que tindria un partit fàcil contra el Club Futbol Sala Molins 99, equip al qual va superar clarament a la primera volta per un escandalós 9 a 3. Els de les Terres de l’Ebre, però, desconeixien el que significava visitar el Poliesportiu de la Sínia. Des del minut zero, els homes entrenats per Jorge Rubio van exercir una pressió molt alta en camp rival, obligant al contrari a regalar la pilota.
En els primer minuts el Molins es va posar 2 a 0. Primer Dani Ramos encadenava una gran jugada amb Guti per fer el primer gol del matx i, després, Marc Montaño aprofitava una pilota morta per, des de fora de l’àrea, superar al porter rival. L’equip molinenc estava perfecte en un dels millors inicis de partit de tota la temporada.
No seria tan fàcil, però, i L’Aldea va reaccionar. Sergi Otera feia el 2 a 1 amb una gran jugada individual. Aquesta acció va fer aterrar al seu equip a Molins de Rei. Tot i que Dani Ramos faria el 3 a 1 poc després a porta buida, el matx es va equilibrar enormement. Una mala sortida de Víctor Sanmartín, que fins al moment havia estat brillant a la porteria, va propiciar el 3 a 2. Així es va arribar a la mitja part. El Molins havia estat superior en termes generals però només guanyava d’un gol.
Al segon temps el partit va embogir. Es van veure 10 gols i els molinencs van dominar tots els registres d’atac: estàtic, contraatac i pilota aturada. Sergi Areny, qui acabaria fent un hat-trick, va fer el 4 a 2 després de trepitjar la pilota dues vegades davant del porter, que va caure al terra descontrolat. Tota una demostració de tècnica. El 4 a 3 arribaria de penal. Semblava que al Molins li costaria escapar-se però a base de no baixar el ritme va trencar el partit.
Ramon Correa va fer el 5 a 3 en una acció on l’àrbitre va assenyalar falta prèvia i, després de fer sonar el seu xiulet, va donar la llei de l’avantatge. L’Aldea es va queixar molt d’aquesta decisió. Poc després els visitants van veure com Francesc Baiges s’autoexpulsava en una acció innecessària al allunyar la pilota en una falta. Baiges ja tenia una groga i va rebre la segona. Això va facilitar el 6 a 3, obra de Montaño, qui va aprofitar una assistència genial d’Àlex Sánchez Ajo. Una altre cop Correa, en aquesta ocasió en una jugada a pilota aturada, feia el 7 a 3.
El matx semblava sentenciat però el Molins estava amb cinc faltes. En una mostra de concentració, no van cometre cap infracció més i, per tant, L’Aldea no va disposar de cap doble penal. Els visitants, que van estar bé en els primers minuts jugant de cinc, van fer dos gols consecutius per posar-se 7 a 5.Part del públic es preocupava. No volien patir.
Areny, culminant una gran contra, va fer el 8 a 5 per la tranquil·litat dels seus. El mateix jugador va ser l’autor del 9 a 5, en una jugada on va aprofitar-se d’un rebot d’un defensa al anar a pressionar-lo. La pilota va entrar suau i lentament a la porteria, on no hi havia porter. Aquest gol demostra un dels trets diferencials de l’equip molinenc: seguir amb la mateixa intensitat sigui quin sigui el resultat. Quan ho han aconseguit, el resultat els ha acompanyat. Sánchez Ajo, qui prèviament s’havia fet un fart d’assistir als seus companys, feia el 10 a 5 final en una contra sense porter rival.
El resultat trenca la dinàmica de dos partits consecutius amb derrota. Jorge Rubio i els seus van tenir la capacitat de superar amb solvència a un rival que fa uns mesos va demostrar ser millor. Això demostra que l’equip va en línia ascendent i que han aconseguit fer de la seva pista tot un fortí, també a Tercera Nacional. This is Sínia, i qui vulgui treure punts d’aquesta pista haurà de suar de valent.
