Iniciativa per Molins de Rei va organitzar el passat divendres una xerrada per parlar del masclisme present als nuclis de poder. La ponent, Tània Verge, va presentar les conclusions d’un estudi sobre els rols de gènere entre els partits polítics amb més representació parlamentària.
Semblava que al segle XXI les quotes de paritat i la presència de les dones al nucli dels partits polítics havia aconseguit, com a mínim en aquest àmbit, trencar el masclisme que sempre havia caracteritzat el poder. Però aquesta afirmació fou rebatuda amb força i arguments el passat divendres per la politòloga Tània Verge, que va duur a terme una conferència a la seu local d’ICV en el marc del Dia Internacional de la Dona Treballadora.
Verges, que imparteix docència i fa recerca a la Universitat Pompeu Fabra, és autora d’un estudi on diferents polítiques de CiU, ERC, PSC, ICV i el PP compartien en reunions anònimes les seves situacions i experiències en matèria de gènere als seus partits. Una manera de trobar resposta als motius que fan que els homes guanyin les dones de golejada en presència a la militància o pels als anys dedicats en la política. Una de les respostes es troba en el model de lideratge, basat en «l’agressivitat i l’autoritat impositiva» segons Verges, característiques associades al gènere masculí i que poc sovint són encarnades en dones, ja que «distorsionen la imatge mística de la feminitat», assegurava Verges.
«Les dones tenen un sentiment de culpa per estar dedicant més hores al partit que a la família», explicava la ponent, assegurant que elles viuen amb una càrrega que els homes no tenen, perquè socialment no se’ls inculca aquest paper d’assistència familiar, segons Verges. Això fa que moltes dones deixin la pràctica política, o si més no, no puguin escalar als càrrecs com ho fan els homes, en un sistema de promoció que premia qui dedica més temps al partit, ja sigui anant a actes o assisints a trobades informals posteriors a les reunions, on s’acaben prenent decisions. La maternitat, o la necessitat del vincle familiar, del que els homes estan «més alliberats», en paraules de Verges, fa que el sistema polític acabi donant més poder als homes que a les dones.
Un altre tic masclista de la política és la ignorància que senten les dones, i alhora l’excessiva pressió, segons la ponent. Per una banda, dones assistents a l’acte reconeixien que «les aportacions de les dones a les reunions no són reconegudes fins que les diu un home», fent que al final «s’acabi llençant la tovallola», intentant que un home digui el que una dona vol expressar, perquè «se’ls fa més cas«. Però, per molt paradoxal que pugui semblar, Verges subratllava que el col·lectiu femení també pateix una «hipervigilància». Amb l’exemple de Carme Chacón com a ministra de Defensa, la politòloga explicava que «els homes no son tan qüestionats com les dones».
Per Tània Verges, però, hi ha una lleu diferència entre els partits catalans. Per una banda el PP, que no reconeix cap problema sistèmic, i atribuia totes les experiències a problemàtiques individuals. D’altra banda, CiU i ERC, tot i no tenir una clara consciència de la discriminació, va ser capaç de reconèixer les discriminacions en política de manera comuna. Els partits més avançats en aquest àmbit, ICV i el PSC, ja que compten amb departaments per capgirar la situació, i tenen una consciència molt més clara dels rols de gènere als partits. Segons l’experta, la solució no passa únicament per les quotes en paritat, que serveixen per augmentar la visibilitat de les dones. Alhora, afirmava, cal motivar canvis interns i externs, com ara la reforma horària i implemementar noves dinàmiques d’organització interna dels partits.
L’acte, organitzat per la secció local de ‘Dones amb Iniciativa’ va cloure amb un berenar. Una deseuna de persones van participar a la trobada, que va començar amb trenta minuts de retard per la baixa assistència.
