L’assemblea groga es reactiva amb una xerrada sobre les conseqüències de la LOMCE

El moviment de la comunitat educativa molinenca a favor de l’escola pública es reactiva amb una xerrada sobre les conseqüències de la LOMCE, la nova llei d’educació. L’acte, que ha comptat amb una cinquantena d’assistents, ha evidenciat els consensos neoliberals que té la llei i ha servit d’avís per la discriminació que suposa entre l’alumnat.

Tothom ha sentit a parlar de la LOMCE, la nova llei educativa gestada pel ministre Wert, i l’atac que suposa a la immersió lingüística a Catalunya. Però el rerefons de consens entre la consellera d’Educació de la Generalitat de Catalunya, Irene Rigau, i el ministeri espanyol per les polítiques neoliberals que genera la nova llei són conceptes no tan habituals a l’opinió pública. És per això que l’assemblea groga de Molins de Rei ha volgut fer un acte de força aquest dimecres a la Federació Obrera sembrant més oposició a la llei i tornant a la lluita contra les retallades iniciada el 2009 però que va ser més visible el 2012. En paraules del portaveu de l’assemblea educativa, el mestre Oriol Àvila, “ens hem aturat i hem vist que tot segueix igual, o pitjor”, explicava el docent, fent evident que cal tornar a “sumar esforços per defensar el sector públic”.

“Hi ha interessos estratègics per minoritzar l’oposició a la llei” ha sentenciat el vicepresident de la FAPAC, Andrés Encinas, un dels ponents convidats a la xerrada, afegint que “a Rigau, en el fons, no li està malament”. Segons aquest catedràtic de la UPC, la intenció de la llei és “clarament ideològica”, amb l’objectiu de fer dels països del sud d’Europa la Xina europea.

Un altre dels participants a la xerrada, José Luís del Alcázar, mestre i delegat sindical de CGT, ha explicat que amb la nova llei s’està “trencant un model de treball” on l’educació era vista com un “treball col·lectiu i democratitzador”. De fet, en paraules del representant de la Federació d’AMPA de Catalunya, la llei respon a “una estratègia neoconservadora i liberal”. També a l’acte ha estat present l’estudiant molinenc i membre del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC), Joan Albert Barrios, que ha qualificat la llei de “retrògrada i discriminatòria”.

Solidaritat per competitivitat

“Ja no s’aposta per un projecte d’escola, es deixa de banda la participació i les escoles batallen pel mercat”, ha afirmat el representant sindical a la xerrada. Des de l’època de la transició, l’escola pública s’ha bastit com un projecte col·lectiu on mestres, pares i alumnes treballaven colze a colze amb la direcció. Ara això no passarà i “el poder el controlarà una única persona”, ha sentenciat Alcázar, fent que el director o directora no tingui l’obligació de consensuar les seves decisions amb la comunitat educativa. “L’educació deixa de ser un dret i passa a ser un servei” ha alertat el membre de la FAPAC, i els pares ja no en seran membres actius, com els docents, sinó “simple usuaris o treballadors”.

L’altra espina de la LOMCE és l’elevat nombre d’avaluacions que preveu. Una a tercer d’educació primària, una altra a sisè, i dues més a secundària, a l’ESO i al Batixillerat. L’objectiu, segons Encinas, és “establir rànquings i competicions de centres” sense tenir en compte si “un centre està fent bona feina”. D’aquesta manera s’alimenten les rivalitats i les escoles socialment desafavorides en sortiran perdent. “Està comprovat que davant d’uns exàmens no tots som iguals” ha recalcat el membre de la CGT, que assegura que d’aquesta manera es busca “treure rendiment econòmic de les escoles”. Aquestes avaluacions marcades pel ministeri són les que dictaran qui té i qui no té titulació. Si un alumne no les aprova, en paraules dels conferenciants, no podrà repetir curs ni obtenir el títol. “Ens ho juguem tot a un examen, i no és just” deia Barrios, que va titllar la llei com una mostra de “desconfiança cap als professors”.

De fet, els joves i adolescents que no superin aquestes proves a l’ESO, seran “expulsats del sistema”, segons el vicepresident de la FAPAC. “Classifiquem els joves de cara al mercat laboral” ha dit Alcázar, fent que el retorn a l’educació superior de l’alumne sigui “insalvable”, un fet que ara és possible. La llei és, doncs, una mostra que es vol crear mà d’obra poc qualificada, afavorint a la “segregació social”. Encinas també ha advertit que “cal ser conscients que això ho paga un sector social”, afegint que “ells volen una societat fraccionada”. Un altre element que ha aixecat també les crítiques de la comunitat educativa és la presència de la religió a les aules, i la “voluntat que el català perdi pes social” segons Jose Luis de Alcázar.

Consensos amb CiU

“La llei té més consensos dels que s’expliciten” ha afirmat el membre de la FAPAC i també catedràtic universitari, sentenciant que “encara que no ens ho vulguin dir, la llei s’està aplicant al peu de la lletra”. Des de la FAPAC llancen la proposta de boicotejar les avaluacions que hauran de fer els nens de tercer de primària i fan una crida a la resistència activa. Durant una estona hi va ser present l’alcalde convergent, Joan Ramon Casals, com també altres regidors de la CUP, ERC o el PSC i representants d’Iniciativa i Molins Camina.

En contra de tancar els dos P3

El fet que Molins de Rei perdi dues classes de P3 el curs vinent ha estat també present a la xerrada. “Cal fer una defensa vital a tots els P3” va afirmar Alcázar, mostrant la seva solidaritat amb les escoles i les AMPA afectades, que també han expressat el seu rebuig a la mesura. Des de la marea groga molinenca han fet una crida a unir-se al cercle, que farà la seva propera assemblea el dijous 8 d’abril, on es podrien decidir accions en l’àmbit local per fer pressió sobre el tancament de les línies d’Educació Infantil. El pròxim dijous està previst que el ple municipal aprovi una moció on es declari Molins de Rei territori lliure de la LOMCE, una acció simbòlica que anirà precedida per una manifestació i concentració davant del consistori.