Celtic Bàsquet Molins 67-58 CB Gavà. El bàsquet de Molins de Rei iguala la màxima categoria històrica d’aquest esport al municipi: la Copa Catalunya. Els homes de Jesús Fernández ho celebren davant la seva afició.
El bàsquet de Molins de Rei passa per un moment molt dolç. Només una vegada, fa més de 10 anys, aquest esport havia aconseguit assolir una categoria tan competitiva com és la Copa Catalunya. L’equip que va pujar a Primera Catalana la temporada 2011-2012 de la mà de Juan Couto ara l’abandona en la primera temporada de Jesús Fernández a la banqueta molinenca. Magnífica progressió.
«Jo només he ajudat a aquests jugadors a confiar en les seves possibilitats», va dir Fernández, humil, a Viu Molins de Rei, centrant l’atenció en els jugadors, just després d’aconseguir l’ascens. Una generació que, sense cap mena de dubte, encara té moltes coses a dir. Joves i amb empenta, les seves millors tardes de bàsquet encara estan per arribar.
Van tenir l’ascens a tocar a la pista del Collblanc de l’Hospitalet i es va escapar a l’últim sospir. Durant molts minuts, també semblava que s’escaparia al Poliesportiu Municipal davant el Club Bàsquet Gavà, però el Molins va saber patir forçant dues pròrrogues i demostrant al final perquè és equip de Copa Catalunya.
No va ser un partit brillant. Es va arribar a la mitja part amb el paupèrrim resultat de 24 a 26 a favor dels visitants. Tothom estava nerviós, precipitat, tant en el joc interior com en l’exterior. Només la defensa va permetre als de Fernández seguir vius en tot moment.
Es va passar per un moment molt delicat. A l’últim període el Gavà va aconseguir un avantatge de vuit punts que semblava definitiu. Però dos triples, un de Sergi Bosch i un segon de Chus Oropesa, i una espectacular esmaixada del primer van equilibrar les forces. Es podria dir que els visitants, amb el molinenc David de Ugarte a la seva plantilla, no van saber guanyar.
Després de l’empat a 49 final es va arribar a la primera pròrroga on, també, semblava que el Gavà guanyaria. Però va aparèixer el capità Miquel Sánchez, lesionat a l’esquena, per empatar el matx amb un gran triple quan faltava només minut. L’electrònic no es va moure de l’empat a 55 i es va arribar a la segona pròrroga.
I llavors sí, el Molins va ser millor. Jordi de Ugarte es va posar l’equip a l’esquena en atac. El molinenc va ser capaç de calmar els nervis, anotar els tirs lliures, i també està encertat en un parell d’accions. Això va marcar la diferència. També la gran defensa que el Molins va fer durant tot el partit.
Al final 67 a 58 i festa de les grans al Poliesportiu Municipal. Jugadors i afició es van unir en un sol crit. «Molins és de Copa», ressonava entre les parets del pavelló. Els familiars van baixar a la pista i fins i tot alguns es van emocionar. Ja havien escrit una pàgina important en la història del bàsquet de Molins de Rei.
Grans, molt grans !!!
Felicidades campeones!