El Grup de Dones Les Heures torna de les vacances mostrant el seu rebuig a la violència de gènere amb una concentració a la plaça de la Creu. A la trobada s’hi han aplegat una cinquantena de persones i també s’ha recordat la situació dels refugiats a l’est d’Europa.
Amparo Morales, Matilde Vazquez, Felicia Lopez o Andera Calaf. Són els noms d’algunes de les 64 dones que han estat assassinades per les seves parelles aquest any a Espanya. Per retre homenatge a la dignitat d’aquestes i tantes altres dones, i esgarrifades pels crims masclistes que han viscut un repunt aquest agost, el Grup de Dones Les Heures han començat el curs amb un acte de protesta.
La formació feminista ha qualificat la situació de «terrorisme masclista». Segons una de les membres de la plataforma, Anna Grioles, «no són fets aïllats» sinó que «formen part de la construcció de la masculinitat» i del sistema capitalista.
L’humor sexista, la publicitat, la humiliació, els crits, els insults o les amenaces són algunes de les vies en les quals s’amaga el masclisme que, com si d’un iceberg es tractés, només es veu la part més visible: les violacions o els assassinats. «Es pot expressar en múltiples formes i àmbits» assenyalava Grioles però, ha dit, tot manté un comú denominador: «concebre el cos de la dona susceptible a ser menyspreat». Per això, des de Les Heures, demanen que s’apliquin campanyes de prevenció dirigides als homes, als infants i als adolescents per acabar amb aquesta xacra.
Una llei incompleta
Les feministes consideren que cal canviar les bases legals per poder comptar correctament els casos de violència de gènere. I és que, per Grioles, la llei «tan sols contempla aquelles víctimes que hagin tingut una relació sentimental duradora amb l’assassí» fent que, de retruc, quedin amagades altres víctimes inevitables com els fills, els amics, les prostitutes o les mares.
Buscant solucions, Cesca Figueras en nom del col·lectiu, ha demanat la creació d’un cos judicial «especialitzat» en violència masclista, permetent així una millor detecció dels casos, amb més serveis d’atenció. Al mateix temps també ha reclamat més ordres de protecció de les que es concedeixen actualment.
Com no podria ser d’altra manera, la lectura del manifest ha estat acompanyada d’una dinàmica més espectacular. Un grup de noies, etiquetades amb els noms de dones assassinades recentment, s’han estirat a terra simulant una escena del crim. Després altres companyes resseguien els seus cossos amb guixos, emulant ser metges forenses. La intenció: recordar que encara avui a casa nostra encara hi ha dones que moren pel sol fet de ser-ho.
Comencen el curs amb empenta
El d’aquest diumenge ha estat el primer acte de la temporada, però se n’esperen molts més. Des de l’organització ja preparen una taula rodona el 18 d’octubre, i han demanat «fer xarxa» amb altres moviments socials per mostrar el rebuig a la situació que es troben els refugiats per entrar a Europa.
«Els drets humans no fan vacances» ha sentenciat Antònia Castellana, exalcaldessa i membre del col·lectiu, després d’aplaudiments per part dels assistents. Per primera vegada, el col·lectiu feminista té pensat participar de la Festa Major de Sant Miquel, duent a terme una acció per donar-se a conèixer.
Entre el públic assistent, que rondava la cinquantena, hi eren presents membres del PSC, la CUP, Molins Camina i Iniciativa per Molins de Rei. L’acte també ha comptat amb la lectura d’un manifest i un poema.
