Recuperem l’aigua (II)

L’octubre de 2014 l’assemblea local de la CUP a Molins de Rei vam iniciar la campanya Recuperem l’aigua amb un doble objectiu. Per una banda, dedicar els nostres recursos institucionals (dedicació dels nostres regidors i accés a la informació) per posar llum a un contracte privatitzat des de 1994, que ha anat patint increments de tarifes i del que hi havia dubtes raonables sobre l’ús dels recursos econòmics que tenia disponibles, i per l’altra posar arguments sòlids per demostrar que els serveis privatitzats no són millors per les classes populars del país que els serveis gestionats directament per les administracions, ben al contrari.

Un any després, iniciem una segona fase. Aquesta vegada ens centrem en dos aspectes ben concrets. L’un, deconstruir la factura de l’aigua i explicar què paguem, perquè ens ho cobren i quin ús real es fa d’aquests diners. El segon, intentar esbrinar perquè l’aigua a Molins (i en general, a bona part de la conca del Llobregat) té aquest mal gust, conèixer els mètodes de tractament i depuració i avançar cap a una millor conscienciació de l’ enfocament ecologista de les nostres masses d’aigua. Anem, doncs, a pams.

Per posar llum al gust de l’aigua, el proper divendres 23 ens trobarem a partir de 2/4 de 8 del vespre a la sala d’actes de la Federació Obrera amb el Gabriel Borràs, biòleg especialista en tractament i depuració i en Josep Ribera de ProuSal una organització pionera en l’estudi dels efectes dels residus salins de la conca minera del Llobregat en els aqüífers del riu.

Respecte del cost de l’aigua, a la factura de l’aigua hi trobareu tres caselles diferenciades, ja que els imports facturats van a parar a empreses i administracions diferents: una part facturada per Aqualia (com a servei municipal de l’aigua) que inclou l’aigua consumida, la quota de servei i el cànon de l’aigua que ens cobrar l’Agència Catalana de l’Aigua.

La segona part és la repercussió del clavegueram que ens factura el propi ajuntament (tot i que primer l’hi ingressem a Aqualia i aquest li transfereix) en concepte de clavegueram. Un import funció de l’aigua consumida.

La tercera part és la repercussió del tractament de residus que correspon a l’Àrea Metropolitana de Barcelona.

Ens centrarem en l’apartat facturat per Aqualia en concepte de consum d’aigua i quota de servei.

Farem números per una llar amb quatre membres que tenen el consum mitjà a la nostra vila (105litres/habitant/dia), que correspon a un consum de 37,8m3/trimestre.

Per fer-ho més comprensible treballem amb el concepte de m3 promig, que inclou tant el facturat en concepte d’aigua consumida i quota de servei i no té en compte els diferents trams.  Com sabeu, afortunadament, els metres cúbics consumits tenen una tarifació social, i els primers m3 tenen un import molt inferior als darrers, per garantir l’aigua mínima per viure a un preu digne. Tampoc es factura igual l’aigua a les llars, que a les empreses. Hi ha també, però, una part fixa, la quota de servei independent de rentes i consum.

Per tant, en aquest exercici, el preu calculat dels 37,8m3 serà  lleugerament superior al real per una família, però inferior al d’una empresa. El preu final és realista i s’ha usat per fer entenedor les idees del què paguem i perquè s’utilitza,.  En preu real, doncs, aquests 37.8m3 costarien 39.90 euros a una llar, 52.55 euros a un comercial i 76.40 euros a una industria si el comptador fos de la mateixa tipologia.

En el següent vídeo us expliquem detalladament que és cada cosa.

Aquesta setmana sortia a la llum precisament que Aqualia donarà 5000 euros per evitar talls de subministrament. Com heu pogut comprovar en el vídeo, Aqualia posa com a despeses del servei, les taxes judicials i altres despeses associades a l’execució judicial d’aquests talls de subministrament. Com si no fos suficient, paguem un increment del 12% d’aquest import en concepte de beneficis reconeguts a aquesta empresa. L’import de les despeses el 2013 fou de 4091 euros, per tant, vam pagar de la nostra butxaca un total de 490 euros a Aqualia de benefici en aquest concepte per agrair-los aquest bonic esforç.

A la vista de totes les conclusions fet l’anàlisi de què paguem i en què s’inverteixen aquests diners, la nostra proposta política és:

1. Per una simple qüestió de transparència i bona salut democràtica, que el rebut de l’aigua expliciti la part que paguem en concepte de cànon municipal, que no deixa de ser un impost/taxa que paguem sense saber-ho. Demanem a més, que com demana la ONU, aquest cànon reverteixi essencialment en el propi servei, via inversions o control tarifari dels trams inferiors.
2. A la vista que el contracte vigent acaba el 2023, que la xarxa té un marge de millora important, demanem la creació de la Taula de l’Aigua on s’hi apleguin els diferents actors implicats (grups municipals, associacions de veïns, associacions de defensa del territori i ambientalistes,veïns i veïnes a títol individual i serveis tècnics municipals) per discutir, com a mínim:
   1. Quin valor econòmic ha de tenir i quin ús li donem a l’ingressat en concepte de cànon municipal
   2. Fiscalització de les tasques i despeses d’Aqualia
   3. Quines inversions cal prioritzar
   4. Quina política tarifaria cal aplicar
   5. Com fem polítiques amb incidència real per disminuir els consums i augmentar l’eficiència de la xarxa
   6. Com volem gestionar el servei a partir de 2023 i com afrontem el repte que suposa la presència de l’empresa mixta metropolitana

Josep Raventós és regidor de la CUP Molins de Rei