La pressió social de la PAH ha aconseguit saldar el deute que Montse Martínez mantenia amb Catalunya Caixa per una hipoteca d’un pis a Molins de Rei al que no podia fer front. Enrere queden més de sis anys lluitant des de Lleida per aconseguir acabar amb un deute que li ha robat «els millors anys de la vida».
«Encara no m’ho crec» respon la Montse quan es preguntada com se sent a l’haver aconseguit saldar el seu deute amb Catalunya Caixa. Fa només dues setmanes que el banc ha venut el seu pis de l’avinguda Barcelona, on hi va viure més de cinc anys, i així ha tancat la seva hipoteca. «He aconseguit deixar de caminar amb el cap ajupit i començo a veure més coses que el terra quan passejo pel carrer», explica a Viu Molins de Rei. Així és el després de treure’s de sobre un deute de sis xifres quan no el pots assumir.
La història de la Montse es remunta al 2005, amb el seu casament. Va comprar un pis a l’avinguda Barcelona de Molins de Rei amb una hipoteca de 165.000 euros. Tres anys després, en divorciar-se del seu marit, la seva llar es va convertir en el seu infern. Sola i amb un sou de 500 euros havia de fer front a 900 euros d’hipoteca cada mes. Rellogant i ajudada per pares i amics va anar fent, fins que el banc li va proposar que pagués la meitat d’hipoteca. «Una de les pitjors coses que podia fer» assegura, perquè li va suposar 20.000 euros més d’interessos.
Al 2010 va deixar el muncipi per anar a viure a Lleida. Treballant de dependenta entre setmana, de cambrera de nits i als caps de setmana, i amb el pis llogat, anava fent front a la hipoteca amb una vida «totalment anul·lada». Però la crisi hi va anar complicant tot encara més. Menys hores de feina, menys sou. «Estava ofegada, no podia més» comenta. I va decidir començar a negociar la dació en pagament del seu pis des de Lleida.
L’oficina de ponent va fer orelles sordes, i va haver de contactar amb Barcelona, el que era «complicadíssim». Un any i mig batallant «per no-res», segons la Montse. Llavors al seu pis hi vivia una mare embarassada i dos fills petits al càrrec. El banc va dir que havia de fer-les fora i no s’hi va veure capaç. I llavors va picar la porta de la PAH Molins de Rei. «Conèixer el Ramon Maglione ha estat el millor que m’ha passat», admet.
La mobilització de tot el Baix Llobregat, crucial
El departament de Serveis Socials de l’Ajuntament va reallotjar la família i PAH’s de tot el Baix Llobregat i el Vallès es van solidaritzar amb el seu problema. De novembre a desembre tres ocpupacions a oficines de Sant Feliu i l’Hospitalet van fer possible el que semblava impossible: que el banc posés el seu pis a la venda per anular la hipteca. «No tens paraules quan tanta gent que no et coneix de res et dona el seu suport i t’ajuda tant», assegura mentre recorda les ocupacions
A mitjans d’aquest març el banc va posar el seu pis a la venda, i en tres setmanes es va vendre. Fa dues setmanes va signar el punt i final de tota aquesta història. «Els companys de Molins de Rei m’han donat una segona oportunitat, i la penso aprofitar», reivindica. Ara, des de Lleida, comença la seva nova vida.
¿ Ahora que ya están apalancados y ya tienen regidora en el Ayuntamiento (380 €/mes + donación gup minicipal) los de Podemos-Molins ya no están en estas manifestaciones del PAH ?, ¿ Ya no es negocio, hasta las próximas municipales dentro de 3,5 años?