L’arquebisbat de Barcelona cedirà la gestió de l’ermita de Santa Creu d’Olorda al bisbat de Sant Feliu, que nomenarà capellà al mossèn de Molins de Rei. Això permetrà que s’obri mensualment i que l’arquebisbat faci les reformes que indiqui el mossèn molinenc.
Mentre la reclamació perquè el terme municipal on hi ha l’ermita de Santa Creu d’Olorda passi de Barcelona a Molins de Rei no avança, l’església sí que s’ha posat d’acord. L’arquebisbat de Barcelona i el bisbat de Sant Feliu firmaran d’aquí poc un document pel qual l’arquebisbat de Barcelona segueix sent el propietari de l’ermita però cedeix la gestió al bisbat del qual depèn Molins de Rei: el de Sant Feliu. Al document està implícit que el mossèn que es nomeni serà el de Molins de Rei: Xavier Aymerich.
L’acord, anunciat pel propi mossèn a la inauguració de l’exposició Olorda, una història compartida, inclou que l’arquebisbat barceloní pagarà el manteniment d’aquesta ermita romànica del segle IX-X, tenint en compte que segueixen cobrant el lloguer del restaurant. L’edifici necessitava algunes actuacions, de les quals ja s’ha fet una nova instal·lació elèctrica i el tractament de la fusta contra els paràsits; i l’any que ve restauraran l’armòrium. La intenció del mossèn és que pugui obrir gràcies a voluntaris com a mínim un cop al mes. En dos mesos, segons Aymerich, l’acord serà una realitat.
Una exposició redescobreix el desaparegut municipi de Santa Creu
El marc de l’anunci era l’exposició «Olorda, una història compartida», amb motiu del centenari de la dissolució del municipi de Santa Creu d’Olorda. La mostra dóna a conèixer aquest municipi des de tots els vessants: geografia, geologia, flora, fauna, societat, arquitectura… i, sobretot, història. Les disciplines s’entrellacen. Per exemple, la presència de pedres calcàries i pissarres va fer que s’hi posessin pedreres, i aquestes van fer que s’assequessin fonts, rieres i torrents, que és per on es distribuïa la població. O l’absència de comerços feia que la població fos dispersa i els masos fossin autosuficients, i això es traduïa en l’arquitectura, que incloïa espais per conservar i processar les collites.
L’exposició, organitzada pels Ajuntaments de Molins de Rei i Sant Feliu de Llobregat, l’arxiu comarcal i el Centre d’Estudis Comarcals, també mostra el vincle entre Molins de Rei i Santa Creu esgrimit per recuperar el terreny municipal. Alguns exemples: va ser al terme de Santa Creu on es va fundar Molins de Rei; quan es va crear el municipi de Santa Creu el 1820 Molins de Rei s’hi va oposar perquè perdia terreny; i des de 1920 es fa l’aplec de Molins de Rei a Santa Creu. De retruc, serveix perquè els molinencs coneguin com és i com era la part de Molins de Rei que forma part de Collserola.
