El diari El Llobregat va celebrar el passat dijous la gala d’entrega dels seus premis anuals. Molins de Rei Acull va rebre el premi Aigües Braves, un reconeixement al moviment social més destacat de l’any. Un guardó més que merescut que ens serveix per recordar-nos com a dia d’avui, encara que no hi hagi un Aylan mort a les portades dels diaris d’arreu del món, el drama continua.
Entitats cíviques com Molins Acull han fet esforços, milers de persones han sortit al carrer a protestar… però refugiats sirians a Molins de Rei a dia d’avui no en tenim cap. I a la resta de Catalunya pràcticament es poden comptar amb els dits d’una mà. Les trabes burocràtiques i el paper dels estats i la Unió Europea davant aquesta crisi humanitària no ha estat precisament lloable. Davant la impotència provocada per les fronteres burocràtiques sumades a les físiques, què pot fer Molins Acull?
Sensibilitzar. No li resol la vida a una persona amb noms i cognoms però és fonamental per tractar d’aconseguir que algun dia canviïn les coses. La ingent feina que fa la plataforma solidària al carrer i a les escoles queda recollida en un blog escrit per la jove molinenca Clàudia Ferràndiz, que juntament amb dos companys de classe de la facultat, ha seguit l’activitat de Molins Acull i n’ha deixat constància.
Aquesta incapacitat de poder actuar directament però fer una gran tasca divulgativa és el mateix que passa amb el grup de dones Les Heures, a les quals també algú hauria de donar un premi. Per desgràcia no podran treure el ganivet de les mans a algun malparit disposat a acabar amb la vida de la seva parella però sí que poden sensibilitzar i remoure consciències. Precisament el grup feminista és en gran part l’origen de Molins Acull. Moltes cares són les mateixes. Un dels pocs homes implicats a la plataforma de suport als refugiats, Josep Casas, en el moment de recollir el guardó va destacar: «Elles són valentes, lluitadores, solidàries i verdaderament compromeses».
Els brots xenòfobs sorgits a Molins de Rei fa uns mesos davant l’anunci de la instal·lació d’un centre de culte al carrer Sant Sebastià no han tingut cap resposta per part de l’administració. L’Ajuntament calla i tracta d’acontentar els veïns i la comunitat musulmana sense decisions ni passos ferms. Fa unes setmanes, a Sant Feliu, quan els veïns van alçar la veu contra el trasllat del centre de culte que porta disset anys a la ciutat, tots els grups polítics del consistori van anar a la una per fer front als prejudicis. Aquí la reacció política més visible ha estat la irrupció de Plataforma per Catalunya a les bústies. Pel bé de la convivència i d’una societat millor, esperem que les dones de Molins de Rei Acull continuïn treballant durant molts anys més. Les necessitem.
David Guerrero, director de Viu Molins de Rei
