L’antifeixista valencià assassinat per neonazis té un racó a nom seu al barri de la Pau de Molins de Rei. És una zona a tocar de la Riera de Sant Bartomeu que s’ha urbanitzat. Ha estat el primer homenatge a Agulló on ha participat la Generalitat a través del conseller de Justícia.
La cruïlla entre el passeig de la Pau i el carrer d’Anna Canalias, per on passa la riera de Sant Bartomeu i que fins ara era un espai amb vegetació salvatge, s’ha urbanitzat. La petita plaça resultant s’ha anomenat ‘Racó de Guillem Agulló i Salvador’, en homenatge al jove valencià assassinat el 1993 per membres del grup neonazi ‘Komando Marchalenes IV Reich’.
Es complia així el que es va aprovar al ple d’abril de 2016: dedicar un espai de la via pública a Agulló. Ho va proposar el grup municipal d’ERC a través d’una moció, consensuada amb la família d’Agulló, que van aprovar tots els partits menys Iniciativa, que es va abstenir, i Francisco García, que no va anar al ple.
Nou espai urbà
Un any després que la denominació es confirmés al ple de juliol, s’ha pogut fer realitat aprofitant que es creava aquest nou racó. L’espai és part d’un antic solar a tocar de la riera de Sant Bartomeu, que fins ara era un espai amb vegetació salvatge i ara ha estat domesticat. L’Ajuntament hi ha instal·lat una font, ha fet un petit mur i ha posat bancs i un paviment diferenciat. Al mur s’hi han plantat plantes i, al mig, hi ha una placa en homenatge a Agulló.
Primer homenatge de la Generalitat
La inauguració, divendres 30 de juny, va adquirir rellevància política a tot Catalunya: va ser el primer cop que un membre del govern de la Generalitat participava en un acte en record a Agulló. Es va convidar a assistir-hi el conseller de Justícia, Carles Mundó (ERC), el pare del difunt, que també es diu Guillem Agulló, i Antoni Gisbert d’Acció Cultural del País Valencià (ACPV).
El conseller va afirmar: «Davant la intolerància, el feixisme i el fanatisme contra aquells qui defensen idees democràtiques, no ens podem mantenir indiferents«. També va elogiar de Guillem Agulló pare i la seva família que hagin «transformat el dolor en valentia i determinació».
Agulló, emocionat, va assegurar: «Últimament n’hi ha que diuen que la batalla ja està guanyada. Nosaltres guanyarem». Aquest ‘nosaltres’ es referia als que volen «uns països catalans més lliures i més justos», com defensava el seu fill.
Va ser un acte «de justícia» pel tinent d’alcalde, Xavi Paz (PSC), a algú que «mai no hauria d’haver desaparegut». En canvi, per al representant d’ACPV era un acte «de denúncia»: va criticar que grups neonazis com el que el va matar «segueixen tenint impunitat a l’estat espanyol».
L’alcalde, Joan Ramon Casals (CDC) va admetre que l’homenatge va acabar tenint «més transcendència» del que esperaven. «El pitjor que pot passar és que a una persona l’assassinin pel que pensa», va exclamar.
També van assistir a l’acte, tot i que no van parlar, regidors de tots els partits polítics menys ICV i el no adscrit, i membres dels grups locals de l’ANC i Òmnium i de l’Associació de Veïns de la Pau i Riera Nova.
