En un acte del Comitè de Defensa de la República al barri del Canal de Molins de Rei, el secretari general del sindicat ha animat a la «ruptura amb el règim» votant la CUP i altres partits independentistes. Des de les Marchas por la Dignidad de Asturias creuen que l’independentisme «obre les portes al conjunt de territoris de l’estat espanyol en la lluita contra l’atur, la precarietat i la repressió».
El Comitè de Defensa de la República (CDR) entra en campanya. Aquesta organització assembleària sorgida per l’1-O a Molins de Rei -i a moltes altres poblacions-, ha estat canalitzant nombroses mobilitzacions independentistes que s’han fet a Molins de Rei les darreres setmanes. S’acaba de complir un mes des que cada divendres fan una manifestació que acaba amb la interpretació del Cant dels Ocells a la plaça de la Llibertat per l’alliberament dels dirigents independentistes empresonats. Ara, però, coincidint amb la campanya electoral, han anat un pas més enllà i han organitzat un acte al barri del Canal per intentar captar vots per l’independentisme entre les persones d’esquerres.
Ha estat en aquest barri, precisament, on ha centrat els actes de campanya Catalunya en Comú – Podem. Els comuns van apel·lar al «moviment popular» i l’acte del CDR era «des del punt de vista de la classe obrera». Però si per uns la recepta és votar Xavier Domènech, per als altres és «votar als partits independentistes per enderrocar els murs de les retallades i la corrupció». Això va dir Óscar Reina, secretari general del Sindicato Andaluz de Trabajadores (SAT), un sindicat anticapitalista i nacionalista andalús.
El PDeCAT, «més rupturista» que el PSOE
«Des del nostre punt de vista de classe obrera, la burgesia catalana ha estat més rupturista que la mal anomenada esquerra espanyola perquè és la primera vegada que es posa en escac el règim del 78», va dir Reina, que no va dubtar a considerar més «rupturista» el PDeCAT que els socialistes. «El PSOE va perdre la decència democràtica fa molt temps amb la seva actitud miserable. Ells, el PP i Ciutadans, tot el bloc del 155, són miserables i el poble de Catalunya els hi ha de fer pagar», va exclamar el sindicalista andalús.
Reina va demanar explícitament el vot per la Candidatura d’Unitat Popular (CUP) per ser els seus «companys de viatge de lluita» però considera que tant Esquerra Republicana com Junts per Catalunya són vots vàlids «per la ruptura amb el règim», «dir ‘No passaran’ al feixisme espanyol» i continuar amb la «revolució democràtica».
Oportunitat «desaprofitada» de les esquerres
I des d’Astúries va venir Cándido González, membre de 22-M Marchas por la Dignidad de Asturias, un moviment amb el lema ‘Pan, Trabajo, Techo y Dignidad’. «Venim d’altres territoris de l’estat per donar suport al que ens sembla legítim: la lluita d’un poble per aconseguir els seus objectius, un repte contra un govern corrupte, depredador de drets socials, laborals i humans», va afirmar.
Considera que aquesta lluita «ha obert les portes al conjunt de territoris de l’estat espanyol per tirar avall aquest règim monàrquic, un impuls que una altra esquerra no ha sabut aprofitar». Al contrari, troba «lamentable» que les esquerres espanyoles «carreguin contra el poble de Catalunya pel dret a decidir». Adverteix que l’aplicació del 155 posa un precedent per aplicar-lo a Espanya a «qualsevol moviment que surti al carrer a defensar els seus drets».
Pensions «garantides i millorades»
Des de la cooperativa d’advocats Col·lectiu Ronda van intentar fer una cosa que l’advocat laboralista Natxo Parra considera que ha faltat en el relat independentista: «trencar els discursos de la por des d’una òptica constructiva més enllà de dir que Ítaca serà fenomenal».
Si el fons de les pensions segueix venint com ara de les cotitzacions, «el nombre de sous que hi ha actualment a Catalunya és suficient per mantenir-lo». Però, a més, també «poden venir dels impostos, com a Dinamarca», gravant les grans fortunes, les successions i els moviments de capitals i que acabin fins i tot «millorant». Va minimitzar la fugida d’empreses: «han canviat la seu fiscal, però els llocs de treball es queden aquí», posant com exemple que un fabricant de cava no s’emportarà el conreu de raïm ni tampoc els treballadors.
