La xerrada, celebrada a la biblioteca El Molí, ha abordat el paper d’aquesta institució franquista en la repressió i el control de les dones joves, amb els testimonis i les aportacions de tres membres de l’Associació Contra l’Oblit.
La sala d’actes de la biblioteca el Molí ha acollit una xerrada sobre el Patronato de Protección de la Mujer, una institució vinculada al règim franquista que va exercir el control moral i social sobre nenes i dones joves. L’acte, organitzat per l’Associació Obrera i moderat per la periodista Begoña Floria, ha servit per recuperar la memòria d’una institució que, sota el pretext de protegir les dones, va esdevenir una eina de repressió i càstig. Les ponents han explicat, tant des de la perspectiva històrica com a través de testimonis en primera persona, les experiències de les dones que van passar pels seus centres.
Durant la sessió, Teresa Maria Ferrer, Maria Forns Roca i Rosa Pocorull Esclusa, membres de l’Associació Contra l’Oblit, han aprofundit en els orígens i el funcionament del Patronato, com també en les experiències de les nenes i les dones joves que van passar pels seus centres. Les ponents han explicat com la institució exercia el control sobre les internes i han recuperat testimonis que permeten entendre l’abast de la repressió, que podia incloure maltractaments i pràctiques coercitives.
En la seva intervenció, Teresa Maria Ferrer ha situat la creació del Patronato, el 1941, en un context de pobresa, fam i por, i ha explicat que la institució es presentava sota el pretext de la “dignificació moral de la dona” i de la voluntat “d’apartar-les del vici”. El Patronato estava estructurat en una junta central, presidida pel ministre de Justícia i amb Carmen Polo, dona del dictador, com a presidenta d’honor. També comptava amb representants provincials i la gestió dels centres requeia, en gran part, en congregacions religioses catòliques. Aquest discurs, emparat en la moral catòlica, justificava l’internament de joves per comportaments que el règim considerava inadequats, “com fumar, portar faldilles curtes o quedar-se embarassades fora del matrimoni”. Ferrer també ha destacat el poder de les congregacions religioses, que aplicaven les correccions i decidien quan les internes podien sortir dels centres.
La xerrada també ha posat el focus en les conseqüències d’aquesta repressió, que va incloure maltractaments, pràctiques coercitives i, en alguns casos, el lliurament de nadons a famílies afins al règim. El Patronato va continuar funcionant durant els primers anys de la democràcia i va desaparèixer el 1985, segons les dades exposades durant l’acte. Les ponents han remarcat que el reconeixement de les víctimes i el debat sobre les mesures de reparació han arribat tard, i han reivindicat la necessitat de donar visibilitat a unes experiències que durant dècades han quedat silenciades.
Maria Forns relata la repressió que va patir en un reformatori franquista
La xerrada també ha donat veu a Maria Forns Roca, qui va estar internada en un “reformatori” del Patronato els anys 1972 i 1973. Forns ha explicat que no va conèixer el nom del Patronato de Protección de la Mujer fins fa aproximadament deu anys, quan TV3 va emetre el documental ‘Els internats de la por’. Fins aleshores, pensava que la seva família l’havia ingressat al centre seguint el consell del rector de l’institut, després que els seus interessos culturals i les seves lectures “s’allunyessin del model de noia considerat adequat” pel franquisme. “Érem la baula més feble perquè érem dones i menors”, ha recordat, denunciant l’estigma que les feia sentir culpables malgrat no haver fet res. Segons va explicar, després de mesos amb el capellà persuadint els seus pares perquè la fiquessin a un centre del Patronato, un dia el capellà va anar a casa seva i “va entrar a la meva habitació, em va agredir i es va emportar tots els escrits personals que havia fet durant els mesos que vaig estar tancada abans de l’ingrés”. L’endemà, Maria Forns va entrar en un centre del Patronato, a Barcelona.
Forns ha descrit les condicions de vida al centre de les Adoratrius, al carrer de Casanova de Barcelona, on les internes estaven sotmeses a “horaris estrictes, dormitoris col·lectius, portes tancades amb clau i períodes d’esbarjo limitats en patis que semblaven de presó”. També ha denunciat que treballaven per a empreses externes en silenci i que la formació religiosa era obligatòria, amb càstigs que podien incloure “l’aïllament, l’afaitat dels cabells o la restricció de visites”. Després de ser diagnosticada d’esquizofrènia, va poder sortir del centre, però va viure amb la por de tornar a patir aquella repressió fins als 21 anys. El novembre del 2024 va denunciar públicament els fets i, posteriorment, després de la mort del capellà, va rebre una carpeta amb els textos que ell li havia sostret, com també llistes dels seus amics i llibres, que evidenciaven el control al qual havia estat sotmesa.
L’associació reclama mesures de reparació per a les víctimes
Més enllà dels testimonis personals, la xerrada també ha servit per exposar la feina que es fa per recuperar la memòria de les víctimes i reclamar el seu reconeixement. En aquest sentit, Rosa Pocorull, membre de l’Associació Contra l’Oblit, ha explicat que l’entitat es va constituir el 2025, després de començar a treballar dos anys abans per donar a conèixer la història del Patronato de Protección de la Mujer. “Sense veritat no hi ha justícia i sense justícia no hi ha reparació”, ha defensat Pocorull, que ha reclamat identificar els responsables que van participar en el funcionament de la institució, van col·laborar o es van lucrar, i ha assenyalat l’Estat com a responsable últim per haver-ho permès.
Segons ha explicat, l’associació treballa en tres àmbits, que son la investigació, la divulgació i l’acció política. En l’àmbit educatiu, organitza xerrades a centres de secundària per explicar la repressió franquista i reivindicar drets com la llibertat sexual i ideològica i la igualtat. Pel que fa a l’acció política, reclama que les víctimes del Patronato siguin incloses en la legislació de memòria democràtica i proposa crear una comissió d’investigació al Parlament de Catalunya. Pocorull ha lamentat que, malgrat que el pla de treball recollia bona part de les propostes de l’entitat, “fins ara només s’han materialitzat dues”.
