Després de guanyar al camp del segon classificat, La Guàrdia, per 1 a 3 l’Atlètic Incresa aconsegueix el títol de Quarta Catalana amb tres jornades d’antelació.
Després de dues temporades quedant-se a les portes, l’Atlètic Incresa tornarà el curs vinent a Tercera Catalana. L’equip entrenat per Jesús Bermejo s’ha proclamat campió de Lliga quan encara falten tres jornades per acabar el campionat. Els del barri del Canal han fet una temporada immaculada, sense patir cap derrota. A més, han aconseguit el títol guanyant a domicili al segon classificat, el CD La Guàrdia, per 1 a 3. “Per fi ho hem aconseguit, ens hem tret un pes de sobre”, comentava l’entrenador a Viu Molins de Rei després d’aconseguir l’èxit que buscaven des de fa temps.
No havien passat dos minuts del partit i l’Atlètic Incresa va aconseguir el primer gol. Els visitants van atacar l’esquena dels dos carrilers de Sant Vicenç dels Horts i, gràcies a una bona contra, Gonzalo anotava (0-1). Un cop d’autoritat del líder, que va sortir al terreny de joc molt sòlid, superant els nervis, gràcies a l’experiència acumulada durant les últimes temporades.
La Guàrdia va recuperar-se bé del cop rebut. Es van posar les piles i van plantar cara. Els locals dominaven la pilota però no generaven ocasions de gol. Els de Bermejo sempre estaven ben posicionats i no es deixaven sorprendre. A més, sortien a la contra amb perill, aprofitant una davantera que es complementa a les mil meravelles: Gonzalo, ràpid anant a l’espai; i Jordi, fitxant els centrals amb la seva envergadura.
En una jugada de vertigen, un contracop ben conduit va acabar una vegada més a les botes de Gonzalo, que va anotar el segon gol (0-2) d’una matinal de futbol on va regnar l’esportivitat al terreny de joc i a les graderies, on les aficions d’una banda i l’altra del riu Llobregat no van parar d’animar generant un gran ambient de futbol.
Abans de la mitja part La Guàrdia va retallar distàncies a l’electrònic. Amb habilitat dins de l’àrea, van provocar un penal. Dani, segur des dels onze metres, va fer superar Muela per fer l’1 a 2.
[Vols que fem més cròniques esportives com aquesta? Fes-te soci del Viu Molins de Rei i ajuda’ns a arribar a més poliesportius i estadis. T’emportaràs gratis l’Anuari en paper i gaudiràs de sortejos i descomptes.]
Eren conscients els de Sant Vicenç dels Horts que havien d’anar a l’atac si volien remuntar i ho van fer des del primer minut de la segona part. Santos feia mal jugant entre línies, buscant l’esquena dels migcentres de l’Atlètic Incresa per intentar connectar amb els davanters. Però hi havia porter, i Muela va aturar un u contra u al minut 55 que va frenar les aspiracions locals. Abans Dani l’havia tingut a pilota aturada.
Després d’uns primers minuts patint, els blanc-i-blaus van tornar a recuperar el pols del matx. Els canvis introduïts per Bermejo van refrescar l’equip i Matias va començar a dominar el centre del camp lúcid en la distribució, atent a les cobertures i complementant-se molt bé amb els seus companys.
Passava el temps i l’estèril domini de La Guàrdia va desaparèixer. Dues cavalcades per la banda dreta de Miguel, ràpid com un diable, van poder solucionar el partit abans, però els dos xuts van anar massa creuats. Va ser a la sortida d’un servei de cantonada quan els del barri del Canal van sentenciar. Fede va rematar dins de l’àrea per assegurar el títol de Lliga (1-3).
I durant els últims 10 minuts l’Atlètic Incresa no va patir. El final va ser còmode. “La clau ha estat la unió de l’equip durant tota la temporada, treballant des de l’humilitat, ens hem adaptat en els moments complicats”, deia Bermejo amb el títol de campió a la butxaca. El seu equip juga de memòria.
Quan l’àrbitre va xiular el final es van veure abraçades d’emoció, crits d’alegria, i l’afició ho celebrava a la graderia. El capità, Roque Bonilla, que ara fa un any plorava d’impotència després de patir la cara més cruel del futbol, es donava cops al pit mirant els aficionats. Era l’expressió d’un sentiment compartit, el sentiment Incresa, que Bonilla coneix com ningú.
El defensa ha viscut ascensos i descensos, fins i tot la desaparició de l’antic CER Incresa en les seves primeres temporades al primer equip, al que va arribar quan encara no era ni juvenil. El capità, sempre fidel a uns colors, somreia. Era el somriure del barri del Canal, que l’any vinent competirà a Tercera Catalana.
