La victòria del Molins de Rei CF contra la Fontsanta per 3 a 0 deixa l’equip de Santi Fernández fora de les posicions de descens a Tercera Catalana a falta de dues finals per segellar la salvació.
Ningú va dir que fos fàcil i, efectivament, el Molins de Rei Club de Futbol està patint per conservar la categoria de Segona Catalana una temporada després d’aconseguir el títol de Lliga a Tercera. Però a falta de només dues jornades per acabar el campionat, l’equip entrenat per Santi Fernández està fora de les posicions de descens i depèn d’ell mateix per aconseguir l’objectiu del curs: «Ho hauríem signat a principis d’any», recorda el tècnic en declaracions a Viu Molins de Rei.
Diumenge 13 els molinencs van fer un pas de gegant per aconseguir la permanència, amb un triomf fer 3 a 0 contra la Fontsanta. «La victòria d’avui és molt important i encarem els dos últims partits amb molta il·lusió», comentava Fernández després del matx. L’equip va sortir al Josep Raich molt concentrat, conscient de la importància del partit. Al minut set els locals van recuperar l’esfèric en el centre del camp. Una ràpida triangulació va acabar amb una pilota a l’espai que Claudi Pérez, després de regatejar-se al porter, va aprofitar per fer l’1 a 0.
Després del gol el partit va entrar en una fase sense gaires ocasions de gol. La Fontsanta va venir a Molins de Rei a competir tot i que no es jugava res, però els quadribarrats no deixaven espais entre línies i, de forma compacta, defensaven bé per no concedir. Només una rematada de cap molt perillosa va inquietar la porteria defensada per un Ferran de Palol molt segur sota pals.
Al sortir del descans el Molins va sentenciar el partit amb dues accions brillants. Primer Àlex Agudo va lluitar una pilota en la banda esquerra i va aconseguir treure una centrada amb música de violí. Llavors Arnau Carrió va treure el seu guant per engaltar una meravellosa volea i fer el 2 a 0. El Josep Raich respirada. Encara ho va fer més en el 56, quan Mario Ramos va tornar a centrar des de l’esquerra -el Molins va saber explotar molt bé aquella banda- i Claudi va fer el seu segon gol amb el cap. Un 3 a 0 esperançador brillava al lluminós.
[Vols que fem més cròniques esportives com aquesta? Fes-te soci del Viu Molins de Rei i ajuda’ns a arribar a més poliesportius i estadis. T’emportaràs gratis l’Anuari en paper i gaudiràs de sortejos i descomptes.]
Però quan faltaven 20 minuts Carrió, el mateix que abans havia fet un autèntic golàs, va cometre una errada: amb una targeta groga va arriscar massa en la recuperació d’una pilota en el centre del camp i va ser expulsat per doble amonestació. A partir d’aquí l’afició i el cos tècnic van començar a girar el cap cada dos per tres per veure el marcador. Els minuts no passaven.
Tot i això, va ser més un patiment psicològic que efectiu. Els molinencs van saber defensar-se amb encert tot i tenir un home menys i van acabar sumant els tres punts amb comoditat.
Uns tres punts vitals. La setmana vinent l’equip es desplaça al camp de l’Espluguenc, que no es juga res. Una victòria seria la salvació pràcticament matemàtica perquè hi ha un duel directe entre dos equips que també estan implicats en aquesta lluita: el Junior i el Marianao. Però si les coses no surten bé encara hi haurà una segona oportunitat. En l’últim partit de lliga el Molins de Rei CF rep al Junior a casa.
En tot cas, dos punts per sobre de les posicions de descens directe i de la de descens compensat -que per la puntuació de la resta de grups de Barcelona és molt probable que també signifiqui salvar-se- els molinencs tenen la permanència a tocar. «Els jugadors s’estan deixant la vida», remarca l’entrenador.
