El consistori assegura que està en contra de la construcció d’un crematori al tanatori municipal i que estudiarà «totes les possibilitats legals» per aturar-lo. Tot i això, reconeixen que «no hi ha garanties jurídiques» que permetin paralitzar el projecte perquè la concessió ja ho preveia.
La instal·lació d’un crematori al tanatori de Molins de Rei forma part del contracte de concessió que l’Ajuntament va adjudicar quan es va construir el tanatori. Era el 2005, quan governaven Iniciativa, ERC i CiU, l’any en què Víctor Puntas (ERC) va passar el relleu de l’alcaldia a Ivan Arcas (IiE).
L’actual govern, format per CDC, CUP i ERC, ha emès un comunicat on rebutja aquesta decisió presa fa 13 anys perquè consideren que ara fa molt difícil fer front a la sol·licitud de l’empresa Mémora de construir el forn crematori.
El contracte signat per l’Ajuntament amb Mémora el 2005 «preveu que l’obra s’executi en qualsevol moment mentre la concessió estigui vigent», admet el comunicat de l’Ajuntament.
Tot i això, l’actual govern assegura que «no veu apropiat el projecte». En primer lloc perquè «és massa proper a zones residencials». El govern municipal entén que s’hauria de situar a més de 500 metres de qualsevol habitatge.
També recorden que Molins de Rei forma part de la Zona de Protecció Especial (ZPE) de l’Ambient Atmosfèric. Per això l’Ajuntament diu que «espera que la Generalitat ho tingui especialment en compte» quan redacti l’informe d’emissions que requereix el projecte. A més, consideren que el projecte «està sobredimensionat» per les necessitats d’incineració que pot tenir el municipi.
Analitzant les possibilitats legals
L’equip de govern assegura que està «analitzant totes les possibilitats legals i buscant alternatives». Malgrat tot, l’Ajuntament «és conscient que serà molt difícil» canviar les condicions previstes fa 13 anys. A més, recorden que qui fa l’informe vinculant final és l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), cosa que «redueix de forma molt important el marge d’actuació» de l’Ajuntament.
Sigui com sigui, el govern municipal defensa que ha fet «els passos previstos i legalment establerts». Relaten que fa poques setmanes van rebre l’informe de l’AMB que autoritza la tramitació de la sol·licitud i que a continuació van sotmetre l’expedient a informació pública i veïnal. Va ser llavors, en ple mes d’agost, quan els veïns van rebre les cartes a casa seva informant-los del projecte i el que va aixecar la veu d’alarma.
Per això diuen que van acabar optant per ampliar el període d’al·legacions fins al 17 de setembre, «per garantir que tothom té la possibilitat de consultar la informació i fer les al·legacions que consideri oportunes».
Al mateix temps, afirmen que estan recollint «la màxima informació» amb els serveis tècnics municipals. Dimecres han convocat una reunió informativa amb els veïns. També prometen que aniran «informant puntualment de l’estat de l’expedient». Tot i això, reconeixen que no hi intervindran, perquè el resultat final dependrà de l’informe vinculant que emeti l’AMB.
