Mentre que la CUP ha promogut el boicot al partit de waterpolo que havia d’enfrontar a les seleccions femenines d’Espanya i Israel, JuntsXMolins «lamenta» el trasllat del partit. Quan el ple va aprovar la moció de boicot a l’estat de l’Orient Mitjà, ERC es va abstenir perquè «no ens podem posicionar ni a un ni a l’altre cantó» en referència al conflicte geopolític.
Com no podia ser d’una altra manera, el debat sobre la idoneïtat o no que la piscina municipal de Molins de Rei acollís l’enfrontament de les seleccions femenines de waterpolo d’Espanya i Israel ha arribat a l’esfera política. El seu aterratge, però, no ha deixat gaire ben parada a la suma del tripartit independentista. Mentre que la CUP ha sigut una de les formacions que ha impulsat aquest boicot, JuntsxMolins (CDC) ha «lamentat» que s’hagi canviat la ubicació del partit. En canvi, ERC no ha fet cap comunicat públic, tot i que en el seu moment la regidora, Sílvia Guillén, va assegurar que «no ens podem posicionar ni a un ni a l’altre cantó».
S’ha de tenir en compte que una de les bases argumentals del boicot al partit és una moció que el ple de l’Ajuntament de Molins de Rei va aprovar el mes de maig del 2013 amb els vots favorables de la CUP (4) i Iniciativa per Molins de Rei (4), mentre que CiU (5), PSC (5), ERC (2) i PP (1) van optar per l’abstenció. Segons assenyalava aquesta moció, el municipi se sumava a la ‘campanya de boicot, desinversions i sancions a Israel‘. Tot i que la moció tenia un caràcter simbòlic, fins que no ha arribat la polèmica del partit de waterpolo no se l’ha dotat de significat polític. Dit d’una altra manera, mentre que el principal grup del govern ha optat per obviar aquest text, la CUP n’ha fet de la moció la seva punta de llança contra el partit de waterpolo.
Les discrepàncies entre els socis de govern
Des de la futura marca electoral del PDeCAT, JuntsxMolins, la formació convergent ha lamentat «que per raons que no tenen res a veure amb l’esport, com és la seguretat, s’hagi canviat la ubicació del partit». Al seu parer, amb el canvi d’ubicació del partit «s’ha perdut una bona ocasió per situar Molins de Rei en el circuit mundial de waterpolo femení». A més, consideren que «s’ha perdut una bona oportunitat per reivindicar l’esport femení», alhora que s’han situat al costat de «les entitats i associacions que treballen per fer de Molins de Rei una Vila integradora, cohesionada i de pau a través de l’esport».
Un punt de vista absolutament oposat al de la CUP. Tal com ha exposat l’esquerra independentista, ambdues seleccions representen «dos estats que vulneren greument els drets humans més elementals». Davant d’aquesta circumstància, abans del trasllat del matx a Barcelona ja convidaven a tots els veïns i càrrecs electes a no assistir al partit, «ja que fa anys que Israel utilitza l’esport per netejar la seva imatge internacional mentre segueix el genocidi sobre la població Palestina».
En canvi, ERC no ha efectuat cap posicionament públic en les darreres hores. Tot i això, a l’acta del ple municipal que va aprovar la moció que instava a boicotejar a Israel, es poden rescatar els arguments que van fer servir els republicans per abstenir-se. De fet, el posicionament d’Esquerra va ser defensat per l’actual tinenta d’alcalde, Silvia Guillén, qui aleshores va justificar la seva abstenció en no poder-se posicionar «ni a un ni a l’altre cantó, perquè entenem que darrere de qualsevol conflicte hi ha persones, i interessos per sobre d’elles».
Segons va argumentar Guillen l’any 2013, des d’ERC estaven d’acord amb tots els motius de la moció, però en el que no coincidien era «en el boicot». «Entenem que és un instrument de pressió que en alguns moments […] ha funcionat, però aquest cas creiem que, sincerament, és molt complex», assenyalava. En aquest sentit, la regidora apostava per la negociació: «Nosaltres seríem partidaris d’emprendre una altra mena d’accions que ja s’estan fent: promoure el diàleg i la negociació entre les parts implicades». Cinc anys després, però, la situació geopolítica continua igual d’enrevessada i fins i tot s’ha fet un forat en l’agenda política municipal.
