Molins de Q CE Molins de Rei 20-24 Club Handbol Martorell. Les entrenades per Marc Monné, que van patir dues lesions clau durant el partit, posen contra les cordes les líders de Primera Catalana.
Resultadista és l’esport i materialista és la societat. Però de la mateixa manera que sovint els diners no porten la felicitat a vegades de les derrotes es poden extreure conclusions positives i aprenentatges per encarar amb més garanties el futur. El femení del Molins de Q CE Molins de Rei va perdre per 20 a 24 contra el Club Handbol Martorell, que arribava amb la condició de líder al Poliesportiu Municipal. Però les entrenades per Marc Monné les van posar, literalment, contra les cordes. A més, durant el partit van haver de fer front a una sèrie d’imprevistos que les farà créixer. D’aquesta n’aprendran.
ra el gran duel de la jornada a la Primera Catalana d’handbol femení. Terceres contra primeres. Les joves molinenques encaraven un matx la màxima exigència, similar al que es trobaran si finalment aconsegueixen classificar-se per a les fases d’ascens. Les locals van sortir amb una defensa 5-1 per intentar obstaculitzar la creació de la jugada visitant. Però les del nord del Baix Llobregat disposen de jugadores amb una qualitat individual indiscutible. Nurya, la central, reparteix joc i penetra com el ganivet a la mantega. Durant els primers minuts va portar al seu equip a controlar el partit amb mínimes avantatges.
Però el CE Molins de Rei va reaccionar des del col·lectiu. Ràpidament no només van igualar l’electrònic -5 a 5 al minut 10- sinó que van començar a dominar gràcies a l’esforç defensiu, amb les laterals buscant el tir sense por, amb Laura i Bet fent aturades molt meritòries a la porteria i amb alguna contra. Es van plantar al minut 17 amb 8 a 6.
Lluía el minut 18 de la primera part quan les locals van patir un contratemps. Nina, que anteriorment havia realitzat accions de gran qualitat aconseguint anotar amb solvència, va patir una desafortunada lesió. Ho va notar el Molins, que va veure com el Martorell remuntava i aconseguia avançar-se.
Van reaccionar bé les molinenques abans del descans. Van trobar espai per córrer i ho van aprofitar. Marina segellava una contra per fer el 12 a 10. El Martorell, amb un altre contracop i un penal va aconseguir empatar. Amb tot, es va arribar a la mitja part amb 13 a 13 al lluminós i tot per decidir en un gran partit d’handbol femení.
La igualtat no es va trencar a la represa, quan tots dos equips van tenir algunes imprecisions com pilotes llargues que es perdien. Potser van ser els nervis per la importància d’un d’aquells partits on la maduresa i el saber estar sobre la pista normalment és clau. En aquest context l’entrenador del Martorell va reservar Nurya per les jugades d’atac i va apostar per defensar amb Pau M, que físicament és molt potent i amb molta alçada. Van encadenar algunes jugades de mèrit i Cristina, la portera visitant, es va mostrar més efectiva que fins al moment. La situació els va servir per agafar una mínima renda de dos gols al minut 13 (16 a 18).
Poc després Laia Fradera es va lesionar al turmell. Es quedava el Molins sense les seves dues màximes anotadores. Fradera va fer sis gols i Nina 3, i això que no van acabar el partit. Les coses es posaven molt complicades: l’ examen no només exigia jugar molt bé, sinó també requeria fons d’armari. A la banqueta no hi havia efectius per les primeres línies. Tot i això, des de l’extrem van aconseguir empatar (19 a 19 al minut 19).
Es va arribar a un final d’infart. En els últims minuts Cristina va estar molt encertada. Fins i tot va arribar a aturar un penal. En la següent acció les martorellenques van transformar una pena màxima. Tot seguit, van marcar al contraatac. Va ser llavors quan es va decantar la balança (20-23 al minut 27).
El partit va acabar amb un 20-24. Les líders van patir molt per emportar-se la victòria del Poliesportiu de Molins de Rei. Les pupil·les de Monné, que van competir a gran nivell durant gairebé tot el partit, les van posar contra les cordes. Una derrota que, al mateix temps, pot servir per continuar creixent.
El partit, en imatges
Imatges: David Polo
“Es nota que l’equip ha progressat”, diu Marc Monné
“Ha estat un molt bon partit sobretot comparat amb el de la primera volta, quan vam perdre de vuit gols contra el mateix rival”, valora l’entrenador del Molins de Q CE Molins de Rei femení, Marc Monné. “Es nota que l’equip ha progressat”, valora.
Segons l’entrenador molinenc, el Martorell s’ha aprofitat d’”algunes contres” que no els han permès “escapar-se en el marcador”. “També hem estat poc encertades en alguns moments”, reconeix. Monné també opina que les lesions els han “penalitzat”. “Arribàvem ja amb algunes baixes a la primera línia i amb els imprevistos ens hem quedat sense recanvis”, argumenta l’entrenador de l’equip.
El sènior B masculí assalta la pista del líder
El sènior B del Molins de Q – CE Molins de Rei va visitar al líder de 2a Catalana, la UE Sarrià. Van tornar de terres gironines amb una victòria per 26-28 davant d’un rival que, fins al moment, estava invicte i és un dels aspirants a l’ascens.
Els joves jugadors van arrencar amb un parcial de 3 a 9, molt endollats. Van arribar a gaudir d’una diferència d’11 gols. “Vam demostrar molta velocitat de pilota, Sergi Obiols va dirigir una solidària tasca defensiva, Corresa i Víctor van donar un plus de sacrifici i Marc Plaza era un malson pels gironins sota pals”, segons explica l’entrenador, Joan Obiols. Es va arribar al descans amb 10 a 19 al lluminós.
A la segona part va tocar patir perquè l’equip local va prémer l’accelerador. “Joan i Marc sota pals van treure bones pilotes que Jansà i Pau van saber aprofitar per mantenir-nos per sobre. Pueyo va posar-se el mono de treball per dirigir l’atac”, relata el tècnic. Un gol de Santacatalina quan faltaven 30 segons va segellar la victòria per dos gols de diferència.
“Èxit rotund del grup”, sentència Joan Obiols. L’equip marxa de vacances nadalenques sumant 13 punts, a la zona alta de la classificació, després de l’ascens de la temporada passada.
