CFS Molins 99 7-1 Solsona. Els entrenats per Juanjo Amigo guanyen a un rival directe per allunyar-se de la zona de descens.
Necessitaven guanyar i ho van fer amb solvència, aconseguint una golejada que els permet respirar. El Club Futbol Sala Molins 99 va superar per 7 a 1 al Solsona en un duel entre rivals directes per la permanència a Tercera Nacional. Un partit rodó dels homes entrenats per Juanjo Amigo, que una setmana abans van empatar en una de les pistes més complicades del campionat, la del Penya Esplugues.
Tots els jugadors van rendir a gran nivell. Es van posar el mono de treball i amb concentració i efectivitat van superar el rival còmodament. Des del principi es va notar que el Molins 99 era conscient que no podia fallar a casa. Van ser molt més sòlids que el Solsona i, a més, van tenir la sort que altres dies els ha faltat. Una jugada de Marc Blaya va acabar amb l’1 a 0 amb un gol en pròpia porta.
El matx va començar amb bones sensacions pels molinencs i així va continuar durant gairebé tota la primera part. Miquel Navarro, amb un xut de lluny, va aconseguir el 2 a 0. En una jugada d’estratègia, el Solsona va retallar distàncies (2-1) i precisament a partir d’aquell moment es van veure els pitjors moments del Molins 99, que durant una estona va estar grogui. Llavors va aparèixer Jordi Riera, que comparteix minuts amb Éric Milán a la porteria. Tots dos van estar a gran nivell quan se’ls va necessitar. Amigo va demanar temps mort abans que la situació empitjorés.
I després del temps mort Àlex Sánchez Ajo es va convertir en Leo Messi. El capità del Molins 99 va agafar la pilota al seu camp i conduint amb l’esfèric enganxat als seus peus es va plantar a l’àrea rival. Allà va retallar deixant el defensa pels terres, completament impotent, i va definir amb qualitat. Una jugada ‘messiànica’ que va significar tot un cop d’efecte (3-1).
El mal moment del Molins 99 es va acabar i van tornar a dominar el partit, aquesta vegada fins el final. Albert Victori va fer el 4 a 1 gràcies a una pena màxima que va significar l’expulsió d’un rival per protestar. El mateix Victori també va ser expulsat pel mateix motiu camí dels vestidors. Pecat de joventut.
En la segona meitat la superioritat molinenca va ser constant. El 5 a 1 va ser obra d’Álex Valero, que va aprofitar una assistència de Marc Blaya, que abans va pispar-li la cartera a un rival i va regatejar a un segon. El Solsona ho va intentar jugant de cinc però el Molins 99 ho va defensar molt bé. Només li va servir per encaixar dos gols més. El sisè de Miquel Navarro i el setè d’Àlex Sánchez Ajo. Golejada en un partit que, possiblement, va ser el més complet de la temporada.
Ara els entrenats per Juanjo Amigo tenen quatre punts de marge sobre la zona de descens, que precisament marca el Solsona, amb qui tenen guanyat el gol average. Una victòria que significa més de tres punts.
