Els grups polítics independentistes i sobiranistes del plenari condemnen i rebutgen la sentència del Procés amb dues mocions diferents i en un ple extraordinari amb l’absència de Cs. Els socialistes veuen el veredicte “dur i innecessari”.
Rebuig a la sentència del Tribunal Suprem que condemna els líders independentistes del 1-O a més de 99 anys de presó en conjunt. Aquesta va ser la constant en el ple extraordinari de dijous per abordar el veredicte de l’alt tribunal, convocat a proposta dels grups independentistes del consistori i que no va comptar amb la presència de Cs.
D’una banda, ERC, CUP i Junts per Molins van condemnar la sentència amb una moció que la qualificava de “venjança política” i de “desproporcionada”. Per això van demanar l’amnistia per a tots els condemnats i exiliats, així com la participació de l’Ajuntament i de la ciutadania a les mobilitzacions de rebuig al veredicte del Suprem.
La regidora republicana Marta Espona va ser l’encarregada d’obrir foc amb la lectura de la moció. Espona va assegurar que, tot i la sentència, “l’Estat no aturarà la voluntat dels catalans”. El regidor cupaire Carles Ros va denunciar que el veredicte “recorda a etapes autoritàries de l’Estat espanyol en les quals les llibertats no estaven garantides”. Ros també va aprofitar per condemnar l’actuació policial dels darrers dies: “La violència ha estat desproporcionada, demanem la dimissió del conseller Buch”.
Des de les files de Junts per Molins, el seu portaveu, Ramon Sànchez, també va condemnar el veredicte de l’alt tribunal: “La sentència no s’ajusta al que va succeir, és una sentència fabulada a través d’un relat”. Per això, en va demanar la revocació. Els socialistes també van mostrar la seva disconformitat davant la sentència de l’alt tribunal. L’alcalde, Xavi Paz, va afirmar que es tractava d’una sentència “dura i innecessària”. Tot i així, va subratllar que “cal acatar-la com en qualsevol Estat de dret”.
De fet, els socialistes es van abstenir en la votació –excepte el regidor Pep Puiggarí–, així com Molins en Comú i Molins Camina. En un dels punts, que es va votar per separat, la CUP també es va sumar a l’abstenció perquè no l’havia consensuat prèviament de forma interna. Tot i així, la moció va quedar aprovada.
També va obtenir el vistiplau del plenari la moció presentada per Molins en Comú i Molins Camina, que van presentar un text alternatiu als independentistes per condemnar la sentència. “Presentem aquesta moció per a tots aquells independentistes o no que trobin la sentència excessiva”, va dir el regidor dels comuns, Gerard Corredera.
Tant Corredera com la regidora de Molins Camina, Ana Aroca, van insistir en la necessitat de “començar una nova etapa de diàleg” en què tant el govern espanyol com el català assumissin les seves responsabilitats polítiques. Aroca i Corredera també van reflexionar sobre la “regressió de drets i amenaça a la llibertat” que, al seu parer, suposa la decisió judicial. “És una sentència que no agrada a ningú”, va arribar a firmar Aroca en una de les seves intervencions.
La moció també va tirar endavant amb l’abstenció del PSC, excepte el regidor socialista Pep Puiggarí, que com en l’anterior votació es va tornar a sumar als posicionaments sobiranistes.
Picabaralla per la pancarta del presos
La sessió plenària també va ser testimoni d’una petita picabaralla entre l’alcalde, Xavi Paz, i la regidora republicana Núria Garriga. Paz va recriminar a Garriga que en una de les seves intervencions l’hagués acusat de “falta de voluntat política” per haver despenjat en període electoral les pancartes de “Llibertat presos polítics” de la façana de l’Ajuntament. “Vostès van fer el mateix quan governaven, a mi no se m’hagués acudit mai d’acusar-los de no tenir voluntat”, va etzibar. El socialista també va lamentar que com a alcalde se li demanés “el que no han fet ni els alcaldes de Tarragona i Berga ni el president de la Generalitat”.
Garriga es va defensar argumentant que “molts vilatans ens pregunten per què no es torna a penjar la pancarta després d’aprovar-se en el ple de setembre” i que, com a representant política, havia fet arribar aquest malestar en seu plenària.
