Els educadors de Can Santoi fan torns intensius per concentrar la jornada i reduir els desplaçaments de la feina a casa. També han augmentat les dinàmiques de reflexió amb els menors residents, que no poden fer les activitats exteriors habituals.
El confinament ha obligat tothom a adaptar rutines o, fins i tot, a crear-ne de noves. A on ho saben bé és al centre de menors estrangers no acompanyats de Can Santoi, on els 35 joves que hi resideixen s’han quedat sense poder fer a l’exterior les activitats esportives i formatives que feien abans de la pandèmia. Ara ni poden anar a fer judo al poliesportiu municipal de Molins de Rei ni a fer tallers lingüístics a la Federació Obrera, entre altres activitats.
Els que també han viscut canvis són els 27 educadors que hi treballen, que com a personal essencial han hagut de seguir presencialment al peu del canó. Per reduir els desplaçaments a casa i evitar el risc de contagi, el personal s’ha concentrat els torns en jornades intensives durant dos dies i mig a la setmana.
“Tothom s’hi adaptat molt bé”, explica el director del centre, Albert Alegre, a Viu Molins de Rei, i agraeix tant la tasca del personal com la resposta dels joves. De fet, per mantenir horaris i rutines, l’equip d’educadors ha substituït les activitats exteriors dels menors per dinàmiques de reflexió i cooperació. “Recentment hem gravat un vídeo en format lipdup sobre el dia a dia al centre i també hem organitzat una competició esportiva entre educadors i residents”, detalla Alegre.
També han fet activitats per explicar als joves què és el coronavirus i a qui pot afectar, així com dinàmiques participatives que fomentin el treball en equip, com un concurs entre residents que imita el popular format de “¿Quién quiere ser millonario?”. A més, els joves que cursaven activitats formatives a l’Escola d’Adults de Sant Cugat també han pogut seguir amb les classes per via telemàtica.
Treballar l’angoixa
Un altre dels punts que han hagut de treballar aquests dies des del centre és l’angoixa d’alguns joves. “En la cultura àrab hi ha poca tolerància a la incertesa”, explica Alegre. Per això, també han augmentat les dinàmiques reflexives que feien amb els menors.
De fet, per a alguns la incertesa és absoluta. Per exemple, hi ha un resident que ha fet 18 anys durant el confinament i un altre que els ha de fer aviat. Amb la llei a la mà, els dos haurien de deixar el centre en breu, però el confinament ha aturat els desinternaments: “Ni la DGAIA ni la Generalitat deixaran aquests menors al carrer en aquesta situació”, garanteix el director.
El repte de celebrar el Ramadà confinats
El confinament també ha agafat la comunitat islàmica enmig d’una data molt assenyalada com és el Ramadà, que segons el calendari lunar ha d’arrencar aquesta setmana. Per poder-lo celebrar en temps de confinament, tant residents com educadors també s’han hagut d’adaptar a nous canvis.
El director del centre explica que ja han començat a adquirir els aliments necessaris per celebrar la tradició, així com a planificar com serà la distribució dels educadors. Per exemple, per tal que els residents puguin fer les pregàries a la nit, es reforçarà el torn nocturn amb més personal: “Farem el que podrem, tot i així ja els hem dit que han de ser conscients que no podran celebrar el Ramadà com si fossin a casa”.
El que tampoc podran fer és compartir actes amb la resta de la comunitat islàmica de Molins de Rei, tal com van fer l’any passat. “Va ser molt bonic i ens agradaria repetir-ho, però no podrà ser”, lamenta Alegre, que ja ha dit als joves que s’hauran de conformar a fer totes les pregàries al centre.
