Els pivots del pont de Carles III protagonitzen la segona entrega de ‘Museu Flaix’, la secció setmanal en què el museu municipal dona a conèixer peces de la seva col·lecció.
El pont de Carles III, també conegut com a pont de les Quinze Arcades, va lluir imponent sobre el riu Llobregat durant més de 200 anys, però el 1971 un augment del cabal del riu va fer que s’esfondrés i que s’hagués d’enderrocar. Com era aquell pont que encara ara tants recorden?
El museu municipal conserva a les seves instal·lacions de Ca n’Ametller alguns dels pivots que servien per donar estabilitat al pont i que fa gairebé 50 anys no van poder resistir els embats de l’aigua.
Són elements constructius que formaven part d’una obra arquitectònica que va començar a ser una realitat a partir de l’any 1763, i que es basava en un projecte que el rei Felip V havia encarregat el 1717 al cap del cos d’enginyers del seus exèrcits, Joris Prosper van Verboom.
El pont es va construir en quatre anys i el responsable de capitanejar les obres va ser l’enginyer militar Don Pedro Martín Cermeño, que va donar el projecte per acabat l’octubre del 1767. En aquell temps també es va començar a construir la carretera general N-II, que connectava Barcelona i Tarragona per l’Ordal.
D’estil neoclàssic, el pont estava format per 15 arcs amb pilars de quatre o cinc metres d’amplada en funció del tram. Per això, popularment era conegut com a pont de les Quinze Arcades.
Un altre dels trets distintius era el seu color vermellós. L’estructura estava composta per carreus -maons- de pedra vermella que procedien de la pedrera de Roca de Droc, a Sant Andreu de la Barca.
