Que els municipis estan infrafinançats és una de les poques afirmacions que he sentit compartir a regidores i regidors de tots els espectres polítics, des de la dreta fins l’esquerra passant per tots els entremitjos imaginables.
Tant és així que, de manera recorrent a la Sala de Plens de Molins de Rei, i molt segurament a la de tants altres municipis, s’hi han debatut mocions presentades per tots els grups municipals demanant a les administracions supramunicipals (principalment a la Generalitat i el Govern Central) una millora del finançament municipal. És, insisteixo, una qüestió compartida per tots els que som municipalistes.
I perquè és important que els municipis disposin d’un major pressupost? Doncs perquè són l’administració més propera al ciutadà, la que és més a prop del territori, la que té de primera mà més informació sobre les necessitats reals dels veïns i veïnes. I, com a conseqüència de tot això, la que d’una manera més justa, equitativa i realista pot destinar recursos a posar solucions als diferents problemes que ens ocupen.
Segurament hi ha hagut dos moments en què el municipalisme s’ha posicionat més clarament i amb major fermesa davant de l’injust finançament.
El primer, a partir del 2013, després de l’aprovació de la coneguda com a Llei LARSAL (Llei sobre la Racionalització i Sostenibilitat de l’Administració Local), també coneguda com a Llei Montoro, amb la que, en plena crisi econòmica, el govern del PP (amb l’habitual suport de CIU) va intervenir de facto els ajuntaments impedint l’ús del deute com un mecanisme per ajudar els veïns i veïnes. Cal tenir present que aquesta llei no ha estat derogada, però si modificada de manera més o menys substancial per a segons qui s’ho miri, però encara restringeix enormement les possibilitats dels municipis i prioritza el retorn del deute i les privatitzacions.
El segon , durant el segon trimestre del 2020, en què el municipalisme ha reclamat a les diferents sales de plens que es permeti als Ajuntaments gastar el superàvit pressupostari per ajudar als nostres ciutadans a superar la crisi derivada de la COVID-19. A Molins de Rei, en concret, es va fer una primera reclamació al mes de juny i a proposta del grup municipal de la CUP Molins de Rei (aprovada per unanimitat i amb crides del municipalisme a demanar-ho amb insistència) i una segona en el mes de juliol, a petició del govern municipal i amb un text subscrit per les dues federacions municipalistes catalanes en la mateixa línia i el mateix resultat.
Per sorpresa, el Gobierno Más Progresista de la Historia de España, en ple mes d’agost del 2020 i després de mesos i mesos de sentir com el president Sanchez es vantava de l’acord històric aconseguit a la Unió Europea que portaria una carretada de milions per tots els ciutadans de l’Estat espanyol, va anunciar un acord amb la Federación Española de Municipios (presidida per l’alcalde socialista de Vigo) en què els alcaldes poden decidir, fins el 15 de setembre i de manera unilateral (sense comptar amb l’acord majoritari de la sala de plens), cedir de manera voluntària el superàvit del seu Ajuntament al Gobierno Central.
Com a contrapartida, desde l’Estat parlen que vagi retornant en petites entregues per tal que “els Ajuntaments puguin usar el seu romanent bypassejant la Llei Montoro” segons expliquen els mateixos promotors. La realitat de la proposta és que aquesta operació es planteja com un crèdit dels municipis al govern central que pagarà la friolera del 0.05% d’interès entre els 10 i 15 anys en què es planteja el retorn.
O, dit d’una altra manera, el Gobierno Más Progresista de la Historia de España no deroga la LRSAL i ofereix una suposat bypass d’aquesta legislació tan nociva per a l’actuació efectiva de l’administració municipal en què els Ajuntaments entreguen avui el seu romanent i, des de Madrid, s’aniran retornant aquests diners en petites píndoles durant 15 anys.
En opinió de qui escriu aquest article, es tracta, doncs, d’una maliciosa manipulació de la històrica reclamació del municipalisme, en què els Ajuntaments finançaran el Gobierno Central i aquest es “compromet” (ja en sabem força, tan els Ajuntaments com els ciutadans catalans, dels compromisos de finançament de Madrid) a retornar-los en 15 anys a un gens avantatjós interès del 0.05%. És a dir, un enganyifa de totes totes. Una enganyifa per evidenciar que el Gobierno Más Progresista de la Historia de España no és capaç de derogar la LRSAL i deixar que els municipis gestionin els seus diners com convingui als veïns i veïnes. Ben fàcil i ben democràtic.
Esperem, doncs, que l’alcalde de Molins de Rei compleixi amb els acords del ple i usi el superàvit municipal per l’interès majoritari dels nostres convilatans i convilatanes ara que és quan es necessita. Esperem també que Junts per Molins sigui coherent amb el contingut de la campanya iniciada contra aquest acord que qualifiquen “un nou espoli contra els municipis”, tot i que potser és esperar massa de qui va certificar entrar al govern municipal tot votant-ho en urnes de l’1-O.
Sigui com sigui, no trigarem massa a saber-ho. Com sempre, i com no pot ser d’una altra manera, exigim que es respectin els acords unànimes presos a la Sala de Plens. Així li hem demanat a l’alcalde, i aprofitem aquest article per tornar-ho a fer.
Josep Raventós és geòleg i regidor de la CUP a l’Ajuntament de Molins de Rei.
