La denunciant argumenta que la residència municipal li hauria d’haver consultat què fer amb les joies de la seva familiar. Des del centre geriàtric diuen que van seguir els protocols i que no van tocar el cos de la difunta perquè tenia coronavirus, i passen la pilota a la funerària.
La molinenca Anna Grané va patir a finals de març la pèrdua de la seva tieta, que va ser una de les residents que va morir de la covid-19 al geriàtric municipal Doctor Josep Mestre. A causa de la pandèmia, Grané no va poder recollir les pertinences personals de la seva parenta fins a finals de juny, però quan ho va fer se’n va endur una sorpresa: no hi havia les joies d’or que duia habitualment.
Eren dos anells de casada -el de la seva tieta i una germana seva-, unes arracades i una cadena amb una medalla. En canvi, sí que hi va trobar peces de roba, bijuteria i altres pertinences. En preguntar on era el que faltava, el personal de la residència li va dir que la funerària s’havia endut la seva tieta amb les joies posades i que ells no havien tocat el cos perquè tenia coronavirus.
“No pot ser que no truquessin a la família per preguntar què fer amb les joies”, exclama Grané, que admet que per a ella tenien part de valor sentimental. Per això, ha interposat una denuncia contra l’Ajuntament, que és qui té la titularitat de la residència, per esbrinar què ha passat i exigir responsabilitats després que les explicacions del centre i del consistori no l’hagin convençuda.
Grané insisteix que l’equipament geriàtric municipal no pot mirar cap a una altra banda: “Ella va sortir d’allà amb les joies posades perquè així ho va decidir la residència, se n’han de fer responsables”. A més, la molinenca desconfia que les joies acabéssin en mans de la seva tieta, ja que li consta que els difunts s’acostumen a cremar sense objectes de valor.
De fet, amb l’objectiu d’investigar els fets, Grané també ha contactat amb la funerària que es va fer càrrec de la incineració, però li han dit que per volum de feina aquelles dates no van documentar si la difunta duia les joies posades com fan habitualment.
Tot i així, la molinenca insisteix que la responsabilitat ha de recaure en la residència perquè és qui s’encarregava de la seva familiar i qui va decidir “unilateralment” incinerar-la amb els objectes de valor sense preguntar-ho a la família. Per això, espera que la denuncia serveixi per esclarir els fets, així com per fer aflorar casos amb casuístiques semblants: “No podem fer com si res no hagués passat”.
L’Ajuntament insisteix que no es va tocar la difunta
Per la seva banda, fonts municipals han explicat a aquest mitjà que Grané va contactar amb el consistori i que, davant la seva petició, es va estudiar el cas. Segons diuen, es va concloure que es van seguir els protocols i que «cap treballador de la residència va tocar el cos de la persona difunta després de morir».
També subratllen que la funerària va ser qui es va encarregar de traslladar-ne el cos i d’incinerar-lo, i que per tant seria l’empresa fúnebre la que hauria de tenir més dades sobre el cas. De fet, expliquen que ja li han demanat informació i que quan la tinguin la faran arribar a la família.
