“Ho hem passat molt malament, tots tenim dret a guanyar-nos la vida”, defensen els firaries, que diuen respectar totes les normatives de seguretat exigides i que celebren poder tornar malgrat les crítiques d’alguns sectors. Molins de Rei marca l’inici de la temporada.
De totes les propostes lúdiques de la Festa Major, la que ha aixecat més polseguera a les xarxes socials i entre converses d’amics i familiars és la tornada de la fira d’atraccions aquest cap de setmana.
Alguns creuen que mantenir les distàncies de seguretat dins de les atraccions es fa més difícil que en altres indrets, però els firaires tenen clar que respecten totes les mesures de seguretat exigides: “Desinfectem les atraccions a cada torn, tenim l’aforament reduït a la meitat i si les persones no són convivents no poden muntar-hi juntes”.
Ho explica en M.M, un dels responsables de l’atracció Escalextric Delgado, que fa anys que ve per Festa Major i que celebra poder-hi tornar després del confinament.
Admet que no ha estat fàcil resistir el cop i preveu que molts dels que s’hi dedicaven ja no ho podran tornar a fer: “No hem rebut cap ajuda i hem hagut de sobreviure com hem pogut”. De fet, explica que hi ha tres firaires que solien venir a Molins de Rei per aquestes dates que ja no han pogut venir per falta d’ingressos. En total, enguany només hi ha una vintena d’atraccions, totes elles molt separades.
Els firaires: un dels col·lectius més desprotegits en la pandèmia
El cost de muntar una atracció no és barat. Entre permisos d’obertura, d’ocupació d’espai públic, despeses d’equips electrògens per mantenir el corrent elèctric i servei de vigilància i d’enginyeria, instal·lar-ne una per un sol cap de setmana pot arribar a costar més de 300 euros.
La xifra encara s’eleva més en el cas de les atraccions grans. Ho sap bé l’Enrique Granell, un firaire que també és habitual de la Festa Major i que és propietari de la instal·lació ‘El vaixell pirata’, una de les atraccions més grans de la fira.
“A mi venir em costa més de 600 euros cada vegada”, explica Granell, que és la tercera generació de firaries de la seva família i que també admet que la pandèmia no els ha fet fàcil la subsistència.
De fet, l’única ajuda que ell i els seus han rebut ha estat una prestació de justament 600 euros mensuals en condició d’autònom, però Granell també explica que molts firaires no l’han poguda demanar.
I és que, en acabar la temporada de fires, molts dels que s’hi dediquen s’acostumen a donar de baixa d’autònoms: “Si la temporada acaba al desembre, la majoria es torna a donar d’alta a l’abril, que és quan torna l’activitat, i és clar la pandèmia ens va enganxar entremig”.
Granell explica que per això molts dels seus companys es van quedar a les portes de poder sol·licitar els ajuts, ja que un dels requisits era justament haver estat donat d’alta durant tot l’any.
La fira de Molins de Rei marca l’inici de la temporada
Una de les persones a qui li ha passat és l’Adoración Pla, propietària de l’atracció infantil ‘La pista americana’. En el seu cas, per sobreviure als mesos d’inactivitat, va haver de demanar un préstec a l’Institut de Crèdit Oficial, el que es coneix com a ICO, i ara confia que la tornada al carrer li permeti retornar-lo.
“Estic molt agraïda de poder ser aquí, ja que la de Molins de Rei és la primera gran fira d’atraccions que tenim després del confinament”, diu esperançada.
L’Adoración s’ha hagut de passar nou mesos sense treballar, ja que l’última fira que va fer va ser pels volts de Reis. De fet, en algun moment de la conversa no pot evitar emocionar-se recordant com han intentat sobreviure ella i la seva família durant aquests mesos.
Per això, tant ella com l’Enrique, quan senten crítiques sobre els possibles perills d’una fira d’atraccions en temps de pandèmia, tenen clar què respondre: “Ho hem passat molt malament, tots tenim dret a guanyar-nos la vida”.
Recinte delimitat i amb vigilància
A més, defensen que compleixen amb totes les mesures de seguretat: “Desinfecto l’atracció cada torn, poso gel als que hi entren i tinc l’aforament limitat”, insisteix l’Adoración, que també explica que enguany l’Ajuntament els ha obligat a posar tanques a tot el perímetre de la fira per controlar l’aforament, així com a establir zones d’entrada i sortida diferenciades.
Una de les molinenques que no s’han volgut perdre la reobertura de la fira és la Marina, que aquest dissabte hi ha vingut amb el seu net Marc. “Un dia sortint de l’escola va veure que l’estaven muntant i de seguida va voler venir”, diu.
Ella treu ferro a les crítiques que ha pogut sentir en alguns sectors i creu que “si la fira es fa amb seguretat, és possible”. Per això convida a fer-hi un tomb sense por a tothom que hi vulgui venir, respectant això sí totes les mesures estipulades. “És a l’aire lliure, la gent es contagiarà menys que en un bar”, etziba.
