Viu Molins de Rei entrevista al l’expresident del Molins de Rei Club de Futbol, que va estar al capdavant de l’entitat durant 14 anys. Caraltó seguirà vinculat al club, però ja no des de la primera línia.
Comença una nova etapa per Jordi Caraltó després de 14 anys al capdavant del Molins de Rei CF. Com ha sigut la seva experiència com a president del club?
Han estat uns anys en què ha passat de tot. Jo venia del món del futbol, perquè vaig jugar com a semiprofessional en equips de divisió estatal, però al Molins de Rei CF vaig començar com a pare que portava els seus fills a jugar. El primer va ser el nen que va entrar amb cinc anys, però va haver-hi un moment en què tenia als meus tres fills al club.
Al cap d’uns anys, les persones que formaven l’antiga junta directiva, l’Enric Ripollés i el Josep Serra, em van demanar formar-hi part perquè sabien que era un apassionat del futbol i havia estat a diferents clubs on havia agafat experiència. I quan ells van plegar, un dia van aparèixer a casa meva de sorpresa el que era l’entrenador del meu fill i dos pares més del club, amb una proposta que no podia rebutjar. Van ser ells qui em van demanar ser el nou president, i des de llavors 14 anys. Ha estat una època molt maca.
El passat mes d’abril es va comunicar la dimissió en bloc de tota la junta directiva. Per què veu prendre aquesta decisió?
Tenia previst deixar el càrrec més aviat que tard però, a causa de la pandèmia, molta gent de la junta ha anat marxant i durant aquests darrers mesos hem hagut de controlar aforaments, confinar equips… I érem molt pocs. Ha estat un any esgotador. La covid ha estat la gota que ha vessat el gol, així que vaig decidir que, quan es calmés tot una mica, miraria de trobar uns successors amb possibilitats. Finalment, es va crear un grup de gent amb molta experiència, persones del club de tota la vida, així que va arribar el moment de marxar. El meu objectiu era deixar el club en bones mans, sinó no l’hagués deixat.
Llavors la pandèmia ha accelerat la decisió?
La decisió estava presa, però potser hauria esperat un any més. Em sap greu perquè no hem pogut fer gairebé res aquesta temporada, i jo volia fer una transició en època normal. Però les circumstàncies són les que són; només es va presentar una candidatura i és l’escollida. Jordi Del Estal va començar de vicepresident amb mi, i considero que és una persona molt vàlida i experimentada, i amb moltes ganes de tirar endavant.
Veu a l’actual junta directiva preparada per dirigir el club?
I tant, hi tinc plena confiança. Del Estal és una persona amb molta mà esquerra, i s’ha rodejat de gent que estima el club com Carles Capella, Andreu Margarit, Alícia Avilés… Són persones que han estat aquí molts anys, són del poble, i ajudaran cadascú en l’àrea que entengui més.
Com ha estat la transició?
En aquell moment érem sis persones les que formaven la junta, i jo vaig avisar al desembre que plegaria. Al prendre aquesta decisió, havia de dimitir tota la junta en bloc, però tenia clar que si algú volia seguir jo ajudaria en la transició. Finalment ha sortit tot molt bé i estic tranquil.
El que sí que volia que estigués en marxa abans de retirar-me era el projecte del canvi de gespa. Quan vaig entrar fa 14 anys l’acabaven de posar i normalment dura uns 10-12 anys, però a nosaltres ens ha durat uns quants més gràcies al fet que s’ha mantingut bé. De totes maneres, volia que aquest tema estigués, com a mínim, encarrilat.
Quins consells donaria a la nova junta des de la seva experiència?
Bàsicament que separin la part de gestió i direcció de la part esportiva. El tracte amb els pares no sempre serà fàcil, però s’ha de tenir present la filosofia del club que és ensenyar als nens i nenes a ser companys, i que no tot és guanyar. Però estic segur que ho faran molt bé. A més, si em necessiten, els ajudaré en el que em demanin.
Aquesta també ha estat l’última temporada de Santi Fernández dirigint al primer equip masculí. Com valoraria el temps de l’entrenador a l’entitat?
Molt positiva. Ell va agafar l’equip quan estava a Tercera, va ser l’artífex de l’ascens a Segona Catalana, i ens hem mantingut allà quatre anys més. Hi ha molts clubs que inverteixen diners al primer equip que prové del futbol base, i aquests no recauen en els nens. Nosaltres hem tirat només dels sponsors, i crec que no ens ha anat malament.
Fent una mica de balanç de la seva experiència com a president del Molins de Rei CF, quins han estat els millors moments que ha viscut?
Els inicis els recordo amb afecte, perquè tothom estava molt implicat en el projecte. Molts pares col·laboraven d’una manera o altre amb l’entitat, i sempre hi ha hagut molt bon rotllo. A més, hem organitzat molts tornejos, també de solidaris per la Marató de TV3… I a nivell més personal, he fet molts amics que han fet que em sentís de Molins de Rei. Perquè jo sóc d’Esplugues, però vaig venir a viure aquí fa gairebé 35 anys i ara ja sóc més molinenc que espluguenc.
Han estat uns anys molt macos, i la veritat és que m’hagués agradat estar un any més, fins que la situació estigués una mica més calmada. Però sembla que, en el tema de la pandèmia, anem pel bon camí i aquest ha estat el moment adequat. Tot i que més precipitat del que hagués volgut.
S’emporta molts amics, llavors?
Sí, i molta gent amb la que ha estat un gust treballar. M’agradaria fer un reconeixement a una persona que ens ha facilitat molt la feina burocràtica, de gestió amb l’Ajuntament, i és la tècnica d’esports Roser Ramoneda. Sempre ha estat al nostre costat pel que hem necessitat, solucionant-nos dubtes i problemes, i gràcies a ella hem durat tants anys. També tots els regidors d’esports que hi ha hagut durant tots aquests anys s’han implicat molt, i s’agraeix.
Seguirà vinculat al club d’alguna manera?
Sí, però ja no en primera línia. Faré d’assessor del que vulguin i necessitin, en cas que calguin els meus consells. A més, precisament m’he prejubilat i ara tinc més temps, tot i que la meva família també em reclama. El món del futbol m’ha apassionat des de petit, i mai el podré deixar del tot. Així que aquí estaré si em necessiten.
